Entrevistem a Coe Júnior. Percussionista

Entrevistem a Coe Júnior. Percussionista

*A l’esquerra de la imatge Alain Pérez, a la dreta Coe Júnior

Coe Júnior. No hi ha millor definició del que significa ser un rumber català:

  1. Treze anys.
  2. El seu besavi: el Tío Huesos, palmero de Peret i de Chacho, el primer a introduir el bongo en la rumba. Al seu costat jo vaig debutar en la primera divisió de la rumba als catorze anys.
  3. El seu avi: el Petitet, sobren les paraules. Amb ell vaig formar el meu primer grup, Els Calós, als vuit anys.
  4. La seva àvia: la Nuri, corista i ballarina de Peret.
  5. La seva mare: la Quisi, que als set anys va debutar ballant en el Velòdrom d’Horta amb Les Estrelles de la Rumba, la major formació rumbera de la història dirigida per Peret.
  6. La seva tia: la Tia Pepi, que als dotze anys ja actuava al celler Apol·lo de Barcelona.
  7. El seu pare: Coe, excel·lent pianista i dels primers joves que va decidir introduir-se en el món de la informàtica musical, superb arreglista.

Finalment tot aquest ADN acaba manifestant-se en Coe Júnior, hereu amb nom propi d’una llarga saga familiar que atresora tota una cultura musical única.

La meva primera pregunta, no per òbvia deixa de ser necessària per a trencar el gel. Per què decideixes ser rumber? La seva resposta va ser també òbvia, tot el que li va envoltar en el seu ambient familiar, des que tenia ús de raó, era rumba. Ho vivia dia a dia a casa i li cridava des de molt petit.

Els teus companys de cinquena comparteixen el teu sentiment amb la rumba? Em contesta que hi ha de tot, hi ha moltes músiques que sonen avui dia que atreuen a la joventut com el Reguetón, el Trap, la Salsa, i ni ell mateix s’exclou, també escolta les músiques més contemporànies a la seva generació, però m’avisa, “quan estem de tabola quatre amics sempre acabem cantant rumbes dels yayus rumbers, serà que ens diuen nostres les arrels!”.

També em confessa que, igual que la meva ja vella generació va tenir una forta influència de la Salsa, ell també escolta i estudia molta Salsa, i que la seva base musical és fins i tot més salsera que rumbera.

“Una de les meves primera influències primeres va ser Guaco, un grup veneçolà que musicalment van molt passats de voltes, també Giovanni Hidalgo un dels millors percussionistes porto-riquenys, tota una institució, Changuito, … (comença a enumera aquí als millors percussionistes de tots els temps fins a arribar a …), i evidentment el meu pare ha tingut molt a veure, perquè musicalment té una mentalitat molt oberta i tècnicament ha estat una gran ajuda per a mi, no sols he après a tocar amb ell, també a gravar i treure el màxim partit en un enregistrament, que és una cosa molt important.

Continuo afalagant-lo justament: A la teva edat has d’estar orgullós de que grans figures segueixin el teu treball a les xarxes, entre ells Alejandro Sanz, Ketama, Niña Pastori, Chavoli, he fins i tot el mateix Giovanni Hidalgo, sense deixar-nos a Alain Pérez, qui et va convidar a tocar amb ell en un dels seus concerts. Estàs apuntant molt alt, jo mateix he compartit escenari amb tu i sé del que parlo. Com et planteges el futur?

“El primer que haig de fer és planificar-me una mica més les meves preferències i les meves obligacions. Estudiar la música és molt important per a mi, continuo aprenent i practicant tècnica, dia a dia, estudio als grans mestres en les seves xarxes socials”.

Malgrat la seva joventut, Coe Jr té la humilitat per bandera i després d’explicar-me les seves intencions de futur va passar ràpidament a recordar-se de tots els que li han donat una oportunitat o li han donat un petit consell, des d’Alain Pérez a Compota de Mañana. També ens recorda els consells del seu avi Petitet per a no cometre errors de joventut i deixar-se emportar per la vida de la nit que tant arrossega als que en ella treballen.

A la típica pregunta meva, sobre com veu una figura jove com Coe Jr el futur de la rumba catalana, m’obliga a interpretar una elegant evasiva, “això de les entrevistes amb tu, Tete, m’ha agradat molt, per la qual cosa em guardaré la resposta a aquesta pregunta per a un altre dia i així seguim amb la conversa i aprofito i et faig jo alguna pregunta també”.

Jo tinc una mica clar de la seva evasiva, i és que encara que el cel estigui fosc per als rumbers, figures com la d’en Coe Jr ens demostra que tot el patrimoni musical que es ve forjant des de mitjan del segle passat pels gitanos de Barcelona continua molt viu en joves com ell. I precisament de joves com ell dependrà el futur de la rumba. Pot ser que avui Coe no m’hagi contestat, però haurà de ser ell i altres de la seva generació els que escriguin la resposta a aquesta pregunta al llarg de les seves carreres.

Que la rumba us acompanyi!

Sobre el autor

Respondre