Els lingüistes van ser els qui en van descobrir la procedència, ja que la llengua que parlen els gitanos, la llengua romaní, és una llengua de la família de l’indoeuropeu i el seu vocabulari i la seva gramàtica estan estretament relacionats amb algunes de les llengües vives actuals de l’Índia, tals com l’hindí, el panjabi, el gujarati, el rajastaní i, especialment, el sadrí.

L’aportació més recent i documentada sobre l’origen dels gitanos ens arriba de la mà del professor Marcel Courthiade. Ell, conjuntament amb altres investigadors, proposen que l’origen dels gitanos es troba a la ciutat de Kannanj, a la riba del riu Ganges, i que està prop de Kanpur, al nord de l’Índia. Es basen, fonamentalment, en el text d’Al’Uthi que explica que el 21 de desembre de 1018 Mahmoud de Ghazni envaeix la ciutat de Kannanj i captura tota la població: 53.000 habitants “rics i pobres, rossos i negres” que després s’emportà a Ghazni (actual Afganistan). Des d’aquí començarà el seu viatge per Àsia i Europa.

Llegendes, contes, textos i relats de viatges i, darrerament, investigacions d’historiadors i lingüistes, segueixen buscant el perquè del l’èxode dels gitanos. Fins ara, només tenim la relativa certesa que van sortir de l’Índia fa uns mil anys.