Actes de commemoració de les víctimes de la Gran Batuda
Diverses entitats gitanes i el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya planifiquen diferents actes per recordar les víctimes gitanes de la Gran Batuda i el seu impacte en el poble gitano a l’actualitat.
Avui dissabte 30 de juliol es compleixen 267 anys de l’episodi més nefast de la història gitana a Espanya, i és que tal dia com avui al 1749 va tenir lloc el que coneixem com “la Gran Batuda”. Tres anys abans, el 1746, els gitanos van ser obligats a residir a 75 poblacions concretes. Molts gitanos van obeir aquesta ordre i es van assentar i registrar en aquestes poblacions, fet que a la fi va facilitar que la nit del 30 juliol 1749 poguessin ser detinguts i empresonats entre 9.000 i 14.000 persones gitanes, incloent dones, ancians i nens pel simple fet de ser gitanos.
L’objectiu de tal empresonament no va ser altre que intentar exterminar el poble gitano. Vázquez Tablada, Bisbe d’Oviedo i Governador del Consell de Castella, la més alta instància política de la Monarquia espanyola, va dissenyar la Gran Batuda a fi de separar als homes de les dones, i als nens i nenes de les seves mares i pares, i tractar que la cultura gitana no pogués ser transmesa a noves generacions i aconseguir exterminar així al poble gitano.
Els homes i joves van ser enviats a fer treballs forçosos a les Mines d’Almadén, el Port de Ferrol, la Carraca o l’Arsenal de Cartagena. Les dones i nens menors de set anys van ser enviats a cases de misericòrdia i dipòsits per acabar treballant en fàbriques. La llibertat per a tots ells no va arribar fins que van passar 14 anys i el rei Ferran VI, qui havia signat l’ordre, va haver mort.
Aquest episodi de la història del poble gitano a Espanya va ser oblidat per molt temps. Fins que l’historiador Antonio Gómez Alfaro ho va estudiar i anomenar “La Gran Batuda” ningú va tenir coneixement del que havia succeït. Avui dia, el moviment associatiu gitano reclama el rescabalament pel que es considera l’episodi més tràgic dels gitanos a Espanya, l’episodi que va poder marcar definitivament l’inici d’una llarga trajectòria d’exclusió i marginació social, a més de ser el moment en què molts lingüistes romanís estableixen també com l’inici més probable de la desaparició de la llengua romaní a la península ibèrica.
Fa just un any, va tenir lloc a Pineda de Mar el primer acte institucional de commemoració de les víctimes gitanes de la Gran Batuda a Catalunya i Espanya, un acte promogut per l’Associació Gitana de Pineda de Mar, el Centre Gitano de Recerca de Lloret de Mar i l’Associació Gitana Rom Romí de Badalona, amb el suport de l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Generalitat de Catalunya. Poc després tindria lloc el reconeixement i commemoració de les víctimes per part de l’Ajuntament de Lloret de Mar, i aquest any seran les ciutats de Badalona i Salt qui commemoraran la Gran Batuda a Catalunya, amb actes que es desenvoluparan entre els mesos d’octubre i novembre . Igualment en el mes d’octubre, i dins del marc de les celebracions pels 600 anys de l’arribada dels gitanos a Catalunya, Perpinyà acollirà una obra de teatre en la qual es narra la història de la Gran Batuda.
