HISTÒRIA

Arribada a la península

Acollida

Els gitanos entren a Espanya com a grups de pelegrins que van a Compostel.la i a altres llocs sants per purgar la seva apostasia. Alfons V d’Aragó (12 de gener de 1425) els dóna un salconduit per viatjar pels seus dominis durant tres mesos. El 9 de juny de 1447 apareixen a Barcelona i Joan II de Castella els proporciona un salconduit l’any 1460.

Els “comtes” i “ducs” gitanos dels quals es tenen notícies per documents trobats són:

Don Juan d’Egipte Menor (12 de gener de 1425)
Don Tomás, comte d’Egipte Menor (8 de maig de 1425)
El duc Andrés i el comte Pedro (9 de juny de 1447)
Jacobo d’Egipte Menor (14 de març de 1460)
Don Martín i Don Tomás (1460)
Duc Pablo del Petit Egipte (28 de juny de 1484)
Comtes d’Egipte Menor, Don Luis i Don Felipe (29 de maig de 1484)

Caravana de gitanos. Gravat de Callot

Tots aquests comtes o ducs anaven acompanyats per unes cent persones, fet que fa suposar que a Espanya no van arribar més de mil gitanos i gitanes. Tenien una gran mobilitat i provocaven gran expectació i astorament a la població per la seva forma de vestir i els seus comportaments. Eren molt ben rebuts per reis i nobles, que els donaven salconduits, donatius i menjar per a ells i per als seus animals, tal com era costum fer amb els peregrins.

Persecució

Aquest període comença amb la Pragmàtica dels Reis Catòlics, el 1499, i acaba amb la Pragmàtica de Carles III, el 1783.

Se’ls perseguia pel simple fet de ser gitanos i se’ls exigia assentar-se en un lloc fix i servir a un senyor. De mica en mica els van prendre molts drets comuns i legals (no podien parlar la seva llengua, no podien vestir amb la seva roba, no se’ls deixava escollir lliurement el poble on volien viure, no podien ocupar càrrecs públics …).

Assimilació

Aquest període comença amb la Pragmàtica de Carles III i arriba fins a la implantació de la democràcia.

La Pragmàtica de Carles III pretén donar la igualtat de drets als gitanos, tot i que, en realitat, només va ser una realitat de fet. Adquireixen tots els drets com qualsevol ciutadà, poden viure on vulguin però ho han de fer en un lloc fix, ja que tota persona sense residència fixa no se la considera ciutadà espanyol. Tota la igualtat que se’ls oferia era a canvi de renunciar a la seva cultura com un element positiu d’una societat diversa. Els gitanos, legalment, no existeixen.