Després de recordar la genialitat i ètica d’artistes com el Gato Pérez o Albert Pla i reivindicar l’autoria gitana de la rumba catalana, avui vull començar a recordar a artistes gitanos que segueixen amb nosaltres però que incomprensiblement han caigut en l’oblit per a la indústria i per al món de la Rumba Catalana. Sense […]
llegir més »
Després de diversos articles en els quals he intentat meditar sobre el paper que juguem els gitanos actualment en el món de la Rumba Catalana i enyorar temps millors, avui vull compartir les reflexions sorgides l’altre dia prenent un cafè amb Pepe dels Amaya i uns quants joves rumberos que intenten fer-se el seu espai […]
llegir més »
Al llarg de la meva vida he compartit moments inoblidables amb músics amb un caràcter i una manera de ser que fregava l’oníric, l’incomprensible, artistes sense límits ni barreres, artistes de la vella guàrdia que eren d’una espècie a part. El mestre Bardají, el petit gran Beethoven, Pedrito Díaz, Ramoncito i un llarg etcètera. I […]
llegir més »
En els darrers articles he volgut transmetre que, a poc a poc, els creadors de la Rumba Catalana, els gitanos i gitanes que ens hem dedicat dècades a ella, hem perdut l’autoria i el control sobre el seu destí. Ja no som els artistes de referència en l’estil que vam crear, i tinc un sentiment […]
llegir més »
Avui vull començar la meva reflexió al voltant d’una anècdota viscuda amb Peret, el Rei de la Rumba. Abans de res m’agradaria aclarir que la meva relació amb Peret va ser sempre una relació molt guerrera, en el millor sentit de la paraula. Peret era un líder nat i li encantava tenir al seu equip […]
llegir més »
‘El Triomf’, el triomf d’una gran aventura que va donar a la rumba catalana el guardó més gran mai aconseguit al món de cinema. Va ser una magnífica experiència plena de curiositats insòlites que ara us explicaré perquè, per a mi, portar a la rumba catalana tan alt va ser una gran sorpresa alhora que […]
llegir més »
Avui m’agradaria reflexionar, en veu alta, sobre un assumpte del què mai parlem: la cultura i el patrimoni musical. Aquest és un tema en què tradicionalment els músics gitanos, ja siguin rumberos o flamencs, ho hem tingut força en compte. No obstant això, em penedeixo de no haver sortit de la nostra àrea de confort […]
llegir més »
En primer lloc m’agradaria dir-vos que per a mi és una satisfacció tenir l’oportunitat de deixar tots aquests records i vivències per escrit, són part de la història de la rumba catalana i crec que tenen un important valor històric ja que ningú ha escrit, basant-se en les seves pròpies experiències, la història d’uns personatges […]
llegir més »
En una de les últimes entregues per aquest bloc, finalitzava dient que ‘les últimes generacions són les que més difícil ho tenen per continuar com van fer totes les anteriors’. Tot i que la gent gran seguim compartint tot el nostre bagatge i les nostres experiències amb els més joves, realment ho tenen molt complicat […]
llegir més »
1968. Amb menys de deu anys ja havíem format un grup que es deia ‘Els Calós’. Havíem debutat en la festa de fi de curs de l’escola, en un teatre immens. El grup estava format per Rafalet, Ramon, Petitet i un servidor, Johnny Tarradellas. Rafalet i jo teníem deu anys, en Ramon vuit i en […]
llegir més »