Ja ha arribat la primavera!! Després de totes les vicissituds que ens ha tocat viure en aquests últims temps -pandèmia, restriccions, tocs de queda, tancament de l’activitat cultural en viu-, la primavera ha arribat i a poc a poc intentem tornar a la normalitat, a veure’ns les cares amb el públic, a veure el seu […]
llegir més »
Com darrerament em manen massa repòs, m’he permès el luxe de llegir-me a mi mateix i revisar tot el que he anat compartint amb vosaltres en aquest blog i crec que estic complint, a poc a poc, amb el meu objectiu inicial, generar un espai en la xarxa on, des de dins del món de […]
llegir més »
Les paraules que avui comparteixo amb vosaltres són de les més especials que he escrit fins ara. Sempre penso en veu alta i a cada entrada d’aquest bloc vull deixar constància de les meves vivències i els meus pensaments sobre el llegat de la rumba catalana. Avui escriuré d’un dels meus germans. De sang vaig […]
llegir més »
Fa uns mesos vaig tenir l’honor que em convidés Manu Gabarre al programa de ràdio, que meravellosament dirigeix, ‘L’Hora del Ramunet’. Vaig quedar impressionat per la professionalitat amb la què es mou al món de les ones, com es coordina amb el tècnic de cabina, com punxa música, com intervé, amb quina frescor dirigeix les […]
llegir més »
Són molt poquets els quilòmetres que ens separen de França, i ara a més sense peatges, però pel que fa a música, la distància és abismal. La importància i opcions que ofereixen a la cultura musical no tenen res a veure amb el que vivim a la cara sud dels Pirineus. Haig de dir que […]
llegir més »
Advertiment per a navegants: en el darrer lliurament d’aquesta trilogia, el que escriuré és ni més ni menys el que penso, pesi a qui li pesi. Pot ser que les meves reflexions en aquesta sèrie d’articles resultin una miqueta incòmodes –fins i tot per a mi–, però l’única cosa que he volgut és transmetre la […]
llegir més »
Sense pena ni glòria, segona part, reflexions personals, autocrítica i una mica de memòria. Pocs queden ja dels artistes que van donar vida i van crear un espai propi per a un estil musical gitano i català. Al primer article d’aquesta sèrie parlava del Chacho, al tercer i últim parlaré de mi mateix i en […]
llegir més »
Després de recordar la genialitat i ètica d’artistes com el Gato Pérez o Albert Pla i reivindicar l’autoria gitana de la rumba catalana, avui vull començar a recordar a artistes gitanos que segueixen amb nosaltres però que incomprensiblement han caigut en l’oblit per a la indústria i per al món de la Rumba Catalana. Sense […]
llegir més »
Després de diversos articles en els quals he intentat meditar sobre el paper que juguem els gitanos actualment en el món de la Rumba Catalana i enyorar temps millors, avui vull compartir les reflexions sorgides l’altre dia prenent un cafè amb Pepe dels Amaya i uns quants joves rumberos que intenten fer-se el seu espai […]
llegir més »
Al llarg de la meva vida he compartit moments inoblidables amb músics amb un caràcter i una manera de ser que fregava l’oníric, l’incomprensible, artistes sense límits ni barreres, artistes de la vella guàrdia que eren d’una espècie a part. El mestre Bardají, el petit gran Beethoven, Pedrito Díaz, Ramoncito i un llarg etcètera. I […]
llegir més »