La Generalitat presenta l’Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2036, full de ruta per reduir desigualtats i combatre l’antigitanisme
L’acte institucional, presidit per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, reuneix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó els agents implicats per compartir els principals continguts i línies de treball de la nova estratègia.
Després de diverses edicions del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya, la primera de les quals es va iniciar l’any 2005, el Govern fa ara un pas més amb la presentació de l’Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2036. Vint anys després d’aquell primer pla, la Generalitat aposta per una estratègia ambiciosa i de llarg recorregut que vol consolidar avenços, afrontar reptes persistents i reforçar la igualtat real del poble gitano.
La nova estratègia fixa el marc d’actuació per als pròxims deu anys i ordena les seves mesures en els àmbits on persisteixen més desigualtats i barreres en l’accés als drets: educació, ocupació, salut, habitatge, serveis socials, lluita contra l’antigitanisme, participació política i cultura, gènere i afers religiosos. L’objectiu és avançar de manera sostinguda en la reducció de les bretxes socials i econòmiques, combatre la discriminació i reforçar la plena participació social, cultural i política del poble gitano a Catalunya.
Durant l’acte, el director general d’Acció Comunitària i Innovació Social, Jaume Romero, va subratllar que, després de quatre plans integrals, els indicadors continuen mostrant que les millores en les condicions de vida del poble gitano no han estat prou significatives. Segons va assenyalar, és “precisament aquesta constatació la que ens interpel·la i ens porta avui a impulsar aquesta nova estratègia, amb una ambició renovada i amb una voluntat clarament transformadora”.
El punt de partida de l’Estratègia és l’Enquesta de condicions de vida del poble gitano a Catalunya de 2022. El document posa de manifest que, malgrat els avenços registrats en les darreres dècades, persisteixen desigualtats estructurals en l’accés i l’exercici de drets en àmbits clau com l’educació, l’ocupació, l’habitatge o la salut. El text assenyala també que l’antigitanisme continua present en molts espais de la vida social i que aquesta realitat limita oportunitats i contribueix a cronificar la bretxa socioeconòmica entre la població gitana i el conjunt de la societat. Alhora, subratlla que aquestes desigualtats no afecten únicament les persones gitanes, sinó que també suposen un repte per a la cohesió social i la qualitat democràtica del país.
Sobre aquesta base, l’Estratègia Catalana del Poble Gitano 2026-2036 fixa quatre grans objectius. El primer és consolidar un model d’intervenció integral i interseccional, combinant polítiques universals inclusives amb accions específiques. El segon, reduir la bretxa socioeconòmica entre la població gitana i el conjunt de la societat catalana en àmbits com l’educació, l’ocupació, la salut i l’habitatge. El tercer, erradicar l’antigitanisme i la discriminació de manera transversal, reconeixent-los com a problemes estructurals. I el quart, promoure la participació activa i el reconeixement cultural, reforçant el lideratge comunitari, la visibilitat de les dones gitanes i la protecció de la llengua, la història i la cultura del poble gitano.
Un dels trets que destaca especialment és que l’estratègia s’ha elaborat amb la participació de la població gitana i de les entitats del moviment associatiu gitano. Aquest treball conjunt es va concretar en un procés participatiu desenvolupat entre juliol i novembre de 2025, amb 24 sessions participatives en què van prendre part 197 persones, 37 entitats gitanes o amb projectes d’atenció a la població gitana, 20 departaments o òrgans públics i 16 ajuntaments.
La participació, especialment del moviment associatiu gitano, és cabdal per a la nova estratègia. En aquest sentit, el document assenyala que les polítiques públiques que afecten el poble gitano han de comptar amb la seva participació activa, i que la implicació de les entitats i dels lideratges gitanos en el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques és imprescindible per garantir-ne l’eficàcia i la legitimitat.
En aquest sentit, Jaume Romero va subratllar que “aquesta estratègia no és un document que hem fet des dels despatxos, sinó des del territori, des de l’experiència viscuda i des de la voluntat compartida de transformar realitats. Això ens honra però també ens compromet”.
L’estratègia remarca, a més, que aquesta participació no es limita a la fase de definició de les accions, sinó que es projecta també en el seu desplegament i seguiment. El document explica que la metodologia es basa en un model de governança compartida i transversal, amb implicació de departaments de la Generalitat, administracions locals, entitats del tercer sector i el moviment associatiu gitano, per assegurar coherència, coordinació i complementarietat en les actuacions.
L’estratègia incorpora també instruments de seguiment i avaluació perquè el document no quedi en una declaració d’intencions. Entre aquests, planteja la creació d’un Observatori del Poble Gitano i la realització d’una nova enquesta de condicions de vida a mitjà termini, cap a 2030 o 2031, amb l’objectiu de mesurar avenços, reorientar actuacions i ajustar prioritats durant la vigència del pla.
Precisament, Tatiana Font, cap de la Unitat del Poble Gitano, va situar l’impacte de l’estratègia en la seva capacitat de traduir-se en resultats mesurables a mitjà i llarg termini. Segons va assenyalar, l’objectiu és que els indicadors fixats es puguin complir i que el document no es converteixi en una política més sense recorregut efectiu. En aquest sentit, va destacar la creació de l’Observatori del Poble Gitano com una de les peces clau del desplegament, en la mesura que ha de permetre fer un seguiment més eficaç de les accions, persistir en la seva avaluació i monitorar-ne l’evolució.
En la cloenda de l’acte, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va defensar que la nova estratègia respon a una situació d’exclusió estructural que no es pot normalitzar. Va recordar que “el 60% de les llars gitanes viuen amb privació material” i que “la taxa d’abandonament escolar és del 65%, sis vegades superior a la mitjana de la població”, concloent que es tracta “d’una situació d’exclusió estructural que no és acceptable en ple segle XXI i per això necessitem aquesta estratègia que avui presentem”.
La consellera també va remarcar que la nova estratègia suposa un punt d’inflexió en les polítiques públiques adreçades al poble gitano. Tal com va assenyalar, “avui el que fem és també un canvi de paradigma. Passem dels plans integrals puntuals a una veritable estratègia estable, transversal i de llarg termini per abordar els reptes de la població i del poble gitano de la propera dècada”. Martínez Bravo va afegir que aquest pas es reforça amb l’aprovació de l’estratègia per acord de Govern i amb recursos addicionals per garantir-ne el desplegament.
Ara, els següents passos, segons explica Tatiana Font, seran tornar a seure amb els departaments implicats per activar les actuacions pactades i començar-ne el desplegament abans que acabi l’any. Tot i que moltes de les línies de treball ja s’han començat a negociar o dibuixar en paral·lel, Font defensa la necessitat de prioritzar almenys una acció per àmbit per tal d’avançar de manera realista i efectiva en els pròxims mesos.
En aquest horitzó, Font defensa que l’estratègia ha d’ajudar a avançar cap a escenaris d’equitat real. Tal com assenyala, “al final, l’impacte de qualsevol política pública destinada a la població gitana és arribar a un nivell d’equitat i que no haguem o continuem havent de parlar des de l’anecdòtic o des d’aquesta reparació no resolta”. Per a la responsable de la Unitat del Poble Gitano, aquest seria el veritable indicador d’èxit de la nova estratègia.
