Entrevistem a Ramón Vargas i Antonio Cortés d’UGT FICA CALí

Entrevistem a Ramón Vargas i Antonio Cortés d’UGT FICA CALí

Tots dos formen part de la Federació d’Indústria, Construcció i Agroalimentació de la Unió General de Treballadores i Treballadors (UGT FICA), una organització sectorial d’àmbit estatal integrada en la Confederació Sindical de la Unió General de Treballadores i Treballadors d’Espanya (UGT). Dins de la FICA existeix un grup denominat UGT FICA CALÍ que neix amb l’objectiu de prevenir, vigilar, atendre i erradicar qualsevol tipus de discriminació laboral i, en concret, per a eliminar l’antigitanisme en els centres de treball, donant assessorament, informant sobre drets en igualtat i no discriminació, i detectant i intervenint en qualsevol situació de discriminació en l’empresa. Però, sobretot, UGT FICA CALÍ potencia la participació de les persones gitanes en l’organització i acció sindical. En aquest sentit, l’equip de treball està format per delegats i delegades, secretaris i secretàries de seccions sindicals, alguns presidents del seu comitè d’empresa de grans companyies dels sectors de la indústria, la construcció i el sector agroalimentari.

– Quina ha estat la vostra tasca des que vau començar amb UGT FICA CALÍ?

Antonio. Des del 2017, quan s’inclou dins dels estatuts d’UGT FICA de Catalunya com a grup de treball, la nostra dedicació aquests anys, fins i tot en època de COVID, ha estat i contínua sent el treball de contacte amb empreses i seccions sindicals per a la conscienciació i sensibilització de les nostres companyes i companys en l’apressant assumpte de l’antigitanisme; com combatre’l i utilitzar tota aquesta experiència que podem transmetre nosaltres a nivell sindical i activista als centres de treball per a combatre aquesta o qualsevol altra discriminació. També mantenim contacte amb empreses per a involucrar als departaments de recursos humans en la lluita contra l’antigitanisme i la contractació de personal gitano, una contractació que està avançant. I com última tasca estem preparant una assessoria gratuïta a persones gitanes. Sindicalment crec que és una cosa molt necessària i és una reclamació que se’ns fa des de diverses associacions. Aquesta assessoria serà un oferiment obert i clar per a aconsellar i ajudar a qualsevol persona gitana, treballi o no, sigui de la Federació de la Indústria o no, i que pretén buscar la solució que en cada cas millor s’adapti a problemes individuals.

 – Parlant del departament que coordineu, quina és la vostra valoració de la realitat laboral del Poble Gitano?

Ramón. Hi ha molta població gitana que actualment està inserida en el món laboral, però molts cosins i cosines nostres avui dia han de negar la seva identitat per a mantenir aquest lloc de treball dins de les empreses. Han arribat casos de treballadors i treballadores gitanes que no aixequen la veu perquè tenen aquest temor a perdre qualitat de treball, de veure si em tiraran, a veure si sofriré represàlies per dir o parlar de la meva condició gitana… D’aquí la nostra campanya de sensibilització perquè qualsevol calò que tingui un dubte laboral ens el pugui traslladar per a poder, des de la tranquil·litat que dona el dirigir-se a altres gitanos i gitanes, tenir coneixement de la informació necessària per a arreglar els seus problemes laborals. Per exemple, hem posat cartells d’UGT FICA CALÍ en els llocs de treball de les grans empreses perquè els nostres cosins i cosines tinguin una via directa amb nosaltres; cartells amb informació, amb correu electrònic i telèfon perquè tinguin el suport d’una organització gitana com la nostra, que sàpiguen que estem al seu costat per a donar-los suport.

– I dins del món laboral, vosaltres que esteu en primera línia de treball, quins són els treballs que majoritàriament desenvolupem els gitanos actualment?

Antonio. D’entrada, al Poble Gitano tenim un enorme estigma a nivell laboral perquè des del moment en què fas una entrevista i has d’amagar la teva gitaneitat perquè t’agafin, això es converteix en un greu problema. Ens adonem que aquesta barrera s’està trencant. Cada vegada hi ha més gitanos i gitanes que decideixen estudiar una carrera o buscar un grau mitjà o un treball per compte d’altri. Com hem tingut aquest estigma en el món del treball, culturalment els gitanos s’han protegit buscant els seus “mercats”, treball molt digne, la tracta de cavalls, la venta d’antiguitats, etc… Què ens trobem? Quan hem anat a empreses, fent assemblea, s’han aixecat moltes mans dient “jo soc gitano, soc gitana”; per tant, existeix un gran nombre de gitanos treballant dins de grans empreses. Ara bé, el repte està a involucrar als nostres joves en el món del treball i demostrar-los i ensenyar-los que tenim una alta demanda de personal qualificat en molts sectors, des de la informàtica a la química, passant per la construcció i l’administració; demanda que permet tenir un futur laboral més enllà de la carrera universitària.

Ramón. Estic d’acord perquè l’oferta universitària pública és limitada i no tothom pot exercir una vegada acabada la seva carrera. En canvi, existeix una alta demanda de personal qualificat, treball ben remunerat i que amb unes polítiques orientadores laborals portarien a ocupar aquest espai de necessitat laboral que existeix en la societat i obrir als gitanos i gitanes un horitzó professional més ampli.

Antonio. Serveixi com a anècdota, se’ns informa d’una directiva de Barcelona Activa en la qual urgien mecànics naviliers en el Port de Barcelona. Perquè els vaixells arriben aquí, al port, i els tècnics han de venir de Marsella, d’Algesires, etc.., a reparar els vaixells. I dic jo, per què no agafem a una promoció de noies i nois gitanos i intentem donar-los informació d’aquesta realitat i pot ser que es facin mecànics naviliers…

– En aquests anys de treball des de FICA CALÍ, quins són els objectius aconseguits?

Antonio. El fer arribar a les nostres delegades d’UGT i a totes les persones que estan en els centres de treball la nostra labor, específicament en l’àmbit de visualització dels gitanos i gitanes en l’esfera laboral i empresarial. Des que treballem, i amb el nostre oferiment, han sorgit moltíssims cosins que abans no sabíem que eren aquí, hem rebut l’embranzida i reconeixement d’UGT i la sensibilització cada dia és major. Diuen els nostres cosins i cosines: “Què bé fa la UGT a donar aquesta visibilitat i tenir un grup de treball específic per a assumptes gitanos!” Això seria, per a mi, el més visible. Darrere hi ha molta feina diària de pic i pala cridant a empreses, a través de les nostres delegades, per a parlar amb recursos humans i altres departaments per a donar-nos a conèixer i fer saber de la nostra labor. Els drets humans, la lluita contra la discriminació, l’ecologisme, la promoció, etc.., en definitiva aspectes importants que preocupen la societat i que la fan avançar són elements que hem de fer arribar als llocs de treball, allà on, i per això mateix, pasem vuit hores diàries de les nostres vides. Això és important i vull assenyalar-ho.

– Quins serien els vostres objectius a partir d’ara?

Ramón. L’objectiu és fer arribar la informació que hi ha un grup molt important de gitanos i gitanes que des del sindicat estem en les zones més capdavanteres de l’espai laboral. Que portem més de vint anys treballant per a tothom, que sabem pactar convenis, negociar amb caps de personal, que sabem acordar qualsevol tipus de document a nivell sindical; tenim coneixement jurídic-laboral i podem ajudar a un munt de persones gitanes que estan en el món laboral o que es vulguin inserir en ell. Són eines molt importants que poden obrir les portes de grans empreses; perquè amb aquestes grans empreses de Catalunya ja s’han fet les campanyes prèvies perquè a partir d’ara, amb gitanos i gitanes ben preparades, podem ser pont per a accedir al món laboral i, a més, en llocs de qualitat, llocs que asseguren poder pagar un lloguer, portar una vida familiar plena, sortint d’un model anterior ja caduc cap a un nou model.

– Ramón, ens ha arribat la notícia que els teus companys t’han triat per a assumir una major responsabilitat dins d’UGT FICA com a secretari del sector de béns d’equip i Tics. Què ens comptes d’aquesta elecció?

Ramón. La veritat és que no m’ho esperava; sempre he estat en el món del sindicat dins de la meva empresa, una empresa dedicada a la fabricació d’armes. Jo era president del comitè. Vaig crear amb Antonio, amb el cosí Leo Mancera i la prima Sonia Rodríguez UGT FICA CALÍ, grup sindical gitano pioner a Espanya i a tota Catalunya del qual estem parlant i estava molt content amb això. Fa un temps els meus companys d’executiva i les persones que estan per damunt meu a nivell jeràrquic dins de l’empresa em van dir que era vàlid per a aquest nou lloc; vaig parlar amb ells i em vaig posar a la seva sencera disposició perquè és una oportunitat molt important per a mi, per als meus i per a la meva família.

– Un gran assoliment Ramón, felicitats.

Antonio. El moviment obrer té un pes històric importantíssim aquí a Espanya i fonamental en la societat catalana que crea identitat. Avui dia, el ciutadà no té una postura o consciència obrera perquè en una societat neocapitalista s’ha anat llimant per part de les grans empreses i poders fàctics tota l’embranzida i importància de la lluita obrera; diguem que s’han fet esforços titànics per fer desaparèixer la consciència obrera del ciutadà.

– Com valoreu vosaltres aquesta qüestió política de per què no existeix consciència ciutadana quan hi ha molts drets laborals encara per conquistar i camí laboral per defensar?

Antonio. Gran pregunta per a respondre en minuts. Pensem que a Espanya, abans de la Segona República, es va manifestar un moviment llibertari on s’emmarcaven un gran grup de diferents sensibilitats polítiques, que va generar un moment de bonança que va durar fins a l’alçament de Franco. D’aquesta revolució llibertària, que va ser lloada en tota Europa i envejada per molts intel·lectuals i polítics, no es te consciència de la importància de la figura del gitano i de la gitana en aquesta lluita i presa de postura política; tenim a Helios Gómez, pintor i notable exponent dels nous moviments artístics a Europa que va agafar un fusell i es va posar en les Rambles de Catalunya, aquí a Barcelona, a defensar l’ordre democràtic. O el cas de Marianet, secretari general de la CNT. I, com ells, molts gitanos i gitanes d’Hostafrancs, del Somorrostro granaíno, de la Lebrija sevillana, de barris de moltes ciutats espanyoles que van lluitar en primera línia per ser treballadors i que van estar en aquesta defensa de les llibertats i en contra del feixisme que assolava Europa. Amb l’alçament feixista de Franco i la ruptura de l’ordre democràtic, comença la repressió a aquelles persones i moviments socials que lluiten per la llibertat i més concretament dins de l’àmbit sindical. Una vegada mort Franco, ja en la nostra etapa democràtica, la societat, a causa d’aquella repressió, ha oblidat aquells valors de resistència i de consciència social i laboral, i que hauríem de recuperar. Ara ens està costant molt que la gent torni a sentir aquesta percepció social de la realitat.

Ramón. Jo et puc explicar que en la Segona República molts gitanos de la meva família, que treballaven en els camps, en las gañanías, eren afiliats a la UGT i els agradava escoltar un discurs diferent. Ells tornaven de mítings i reunions i li ho explicaven a la seva gent. Hi havia discussions polítiques i reivindicatives a les cases. Quan van entrar els franquistes, en aquests mateixos pobles, als primers que van capturar van ser als gitanos, i amb els primers que van donar exemple van ser amb els gitanos i gitanes membres de sindicats. Per això, la consciencia gitana progressista que va haver-hi en aquesta època es va segar d’arrel i va desaparèixer a les cases gitanes gairebé per complet. Així, els meus majors quan em sentien parlar de política em deien: “No et fiquis en política, fill meu!”, em deia la meva àvia que havia viscut l’assassinat dels seus cosins germans per tocar la guitarra en un míting sindical. I a Lebrija, a familiars meus els van ficar en un camió i els seus óssos van anar a parar a una fossa comuna.

– Va ser una època convulsa per conèixer molt millor des del punt de vista gitano … però tornem al present, al món de la discriminació en les empreses, què es fa en matèria de antigitanisme dins de les empreses? com es gestionen les denúncies que puguin haver-hi?

Ramón. Hi ha una cosa molt important que volem remarcar, i és que des del nostre grup FICA CALÍ estem fent aportacions als Convenis en matèria d’igualtat on es reflecteix l’Antigitanisme; que si hi ha una denúncia d’antigitanismo, la recerca i valoració que es faci de la denúncia estigui dins d’un marc oficial i passi per una sèrie de professionals, normalment lligats al departament psicosocial de les empreses, que resolguin positivament aquests casos d’antigitanisme. Des de dins de les empreses, els qui porten la prevenció d’aquestes qüestions estan molt sensibilitzats a la nostra demanda i s’estan fent veritables avanços en la normalització de la denúncia de l’antigistanisme dins dels diferents Convenis laborals.

– Gràcies cosins pel vostre treball.

***

 

L'artista de la corbata vermella

L’artista de la corbata vermella

* Helios Gómez Rodríguez. Sevilla 1905 – Barcelona, 19 de setembre de 1956. Conegut també com “l’artista de corbata vermella”, va ser un sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano espanyol representant de les avantguardes artístiques de principis de segle XX.

 

 

 

 

 

 

 Mariano Rodríguez Vázquez. Marianet

Mariano Rodríguez Vázquez. Marianet

* Mariano Rodríguez Vázquez. Va néixer en la barriada barcelonina d’Hostafrancs en 1908. Va ser a la presó on va acabar absorbint la ideologia llibertària i sent conscient del problema social que el va portar a formar part de la FAI en 1931 des d’on es va implicar de ple en el sindicat de la Construcció, en un meteòric ascens dins del moviment anarquista, esquitxat per diverses detencions a causa del seu gran activisme.

A la fi de 1932 va ser nomenat secretari del seu sindicat, i president a l’any següent. En 1934 va participar intensament en la vaga de la Construcció. Al setembre de 1935 va ser designat per a formar part del Comitè Regional de la CNT, i dos mesos més tard, elegit Secretari General del Comitè Nacional de la CNT. Un càrrec que ocupava quan va esclatar la Guerra Civil.

Va ser conegut com «el rei gitano del sindicat de la construcció».

 

Sobre el autor

Respondre