“La pintura és matemàtiques i física”. Entrevista a Manolo Gómez Romero

“La pintura és matemàtiques i física”. Entrevista a Manolo Gómez Romero

Blanc sobre negre sobre Manolo Gómez Romero.

De tots els privilegis d’estudiar art, puc dir a dia d’avui que el major de tots ha estat poder conèixer a Manolo Gómez Romero. Un artista autodidacta, de fama internacional i amb gran projecció artística a Alemanya, on per circumstàncies de la planura cultural que ens envolta, és més conegut en aquest nòrdic país, que al seu poble. A l’acostar-se al Manolo Gómez Romero ens trobem davant d’una persona propera, de profunda i carismàtica mirada, i que s’expressa amb una forma personal i alhora elegant, tan d’acord amb el sentir gitano que sempre l’acompanya.

Viejo ↵

Viejo ↵

El Mestre neix en el si d’una humil família que viu entre els pobles de Morón de la Frontera i el Colorín, a la província de Sevilla. Ja de petit sent una forta inquietud per la pintura i especialment per l’abstracció, tal com ens explica, “quan la meva mare encalcinava la paret, la calç deixava taques a terra, jo veia animals, cavalls, per a mi era una forma de expressió”.

Aquest esdeveniment quotidià que tindrà lloc a la tendra infància de l’artista marcarà la seva futura obra, ja que el blanc té un gran pes, per a ell, “el Blanc representa la Puresa i el Negre la Força”. En un començament les seves primeres obres són figuratives però no se sent còmode, i de seguida s’aboca en l’art abstracte. En aquest període inicial del nostre artista i després d’un dels seus molts viatges a Mallorca -on acabarà residint més tard-, coneixerà a la companya de la seva vida, que per avatars del destí l’acompanyarà de primera mà dins d’un prestigiós cercle artístic. La seva família política descendeix del gran ceramista Josep Llorens Artigas. En veure el potencial talent, la seva sogra, Mariette Artigas, li sotmetrà a un procés formatiu i creatiu que durarà deu anys.

En aquest lapse de temps generarà una forma personal de creació i alhora de viure l’art, aquest intens període s’enriqueix amb l’acostament a grans personalitats del món artístic, “em feia molta lache presentar les meves obres quan venia gent a casa, gent del món de l’art “, ens recorda amb humilitat i tendresa el mestre sobre el seu profund “procés d’inclusió” dins el que és el seu món, la Pintura.

En la seva projecció al món pictòric reconeix que “tothom influeix a tothom, lo bo és treure-ho a la teva manera”. Si parlem de pintors als quals admira trobem un llarg elenc però destaquen Pollock, Isao, Saura, Carmarc, Federic Amat, Barceló, Picasso i Helios Gómez. Amb aquest últim pintor ressalten moltes coincidències que em sembla interessant destacar, tots dos són andalusos, de Sevilla, gitanos i més coneguts a Alemanya que a la seva terra.

Però no podem conèixer a Manolo Gómez si no coneixem com ell viu l’art. Per al Mestre ser artista és una lluita interior, una eterna recerca en l’ànima. Planteja les seves obres com una recerca de si mateix, i part de l’equilibri personal com a base d’aquesta transmissió i sempre amb la vista posada sobre la reflexió en les infinites possibilitats del procés creatiu, ja que pintar és una lluita on es busca la superació i on es despulla l’ànima davant els altres. Així, Manolo Gómez parteix d’una lluita per l’auto-coneixement interior i la disciplina espiritual i física com a mitjà creatiu. I abans de res el Mestre insisteix: “Pintar és Matemàtica, és Física”.

Holocausto Gitano ↵

Holocausto Gitano ↵

Però més enllà de lo creatiu, Manolo Gómez reivindica amb força els seus orígens i ens afirma: “La pintura sempre és pintura no és ni Paia ni Gitana”. Però sí que ho és la seva cosmovisió, ja que manifesta una forta vinculació de la música a la seva obra. Tant és així que el Mestre ens explica que “el flamenc és molt important per a mi i la meva obra és molt musical”. I és des dels seus arrels on crea noves formes d’expressió amb les que lluita per sortir dels estereotips. De forma emotiva el Mestre recorda: “El meu pare em deia de nen: Tu estudia que l’art és morir-se de fred i la vida és com una escala, sempre has de mirar cap a baix i veure a qui deixes enrere per ajudar-lo”.

Molts sentiments salten quan es parla de la qüestió gitana a Manolo Gómez, ens va esglaiar amb l’afirmació “és important per a la joventut tenir un referent, al gitano sempre se li associa al cant al ball, i hi ha gitanos periodistes, escultors … etc. Lluites contra una societat on has d’enderrocar constantment una paret i portes sense voler el pes del teu poble. Et marquen com diferent “.

Cal destacar un ampli recorregut per nombroses exposicions que detallarem en altres espais, però ens omple d’orgull poder dir que és un dels artistes més reconeguts dins de la galeria “Kaj Dikhas” -en llengua romaní: “On Mires” -, galeria on representen els pintors gitanos més prestigiosos, és un espai molt important ja que pretén ser un espai de diàleg entre la cultura gitana europea i la societat majoritària utilitzant l’art com a element de cohesió social.

El recorregut de Manolo Gómez és molt ampli, és un artista multidisciplinari que comprèn grans formats, també la ceràmica. El seu equipatge artístic el porta a formar part dels grans creadors del segle XX i XXI. És doncs un gran referent en el món de les arts i un model a seguir com a persona, com a gitano i com a creador. Abasta la seva obra amb franquesa i humilitat tot i que sempre esquitxada d’un fort caràcter i expressivitat, entre els seus futurs projectes està crear una obra homenatge a la seva terra Andalusia o poder pintar el cartell del festival flamenc de la biennal de Sevilla. No crec que hi hagi prou paraules per cdefinir el complex món expressiu de Manolo Gómez, però sí que podem estar profundament orgullosos de tenir un artista tan conegut entre les files del poble gitano.

Sobre el autor

Daniel Diaz Heredia Daniel Diaz Heredia
Daniel Díaz Heredia es estudiant d’Història de l’Art i mediador social. Ha treballat com a dissenyador a l’empresa Avatars of War i es troba finalitzant la seva formació com a il·lustrador a l’acadèmia Joso. A més a més, Daniel és voluntari i col·laborador de l’associació d’estudiants gitanos Rromane Siklǒvne.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies