HISTÒRIA

Darrera pragmàtica

Any 1783

La darrera pragmàtica reial va ser promulgada per Carles III, el 1783.

Aquest pragmàtica tenia les mateixes intencions que la primera promulgada pels Reis Catòlics: assimilar als gitanos, fer-ne desaparèixer la cultura, fer-los vassalls útils i “vassalls com la resta”. No obstant això, tenia propòsits molt diferents dels de les lleis anteriors. Vegem-les:

    • Els gitanos són ciutadans espanyols i poden escollir lliurement el seu lloc de residència (exceptuant els llocs reials), i el tipus d’ofici que desitgin (exceptuant aquells que puguin interferir negativament en el procés de sedentarització i assimilació, que és el que pretén).
    • Els nens han d’anar a l’escola des dels quatre anys, i aquesta escolarització estarà pagada pels ajuntaments. Els pares que es neguin a escolaritzar-los o que eduquin malament els seus fills perdran els dret de tenir-los.
    • Ningú (ni ajuntaments, comunitats, gremis, eclesiàstics o particulars) pot negar residència i treball a una persona pel sot fet de ser gitana. Es dicten penes per a aquells que obstaculitzin la integració dels gitanos.
    • En declarar els gitanos iguals a la resta de ciutadans se’ls prohibeix qualsevol exteriorització de les seves diferències (idioma, forma de vestir, costums). No es poden anomenar ni ser anomenats gitanos i el terme no pot aparèixer a cap escrit. Els gitanos no existeixen. I el gitano que no es vulgui sotmetre a aquestes normes, se’ls castiga amb la mort.

Aquesta llei va ser pregonada per totes les ciutats i el text escrit es va exposar públicament en tots els llocs on vivien gitanos.

Portada i manuscrit de la Pragmàtica – Sanció del 19 de setembre de 1783. ↵
Fotografia de capcelera, “Hungarian Gypsy Mother” de la revista National Geographic.
Article extret del projecte educatiu MAJ KHETANE.
Escrit per Jesús Salinas.