HISTÒRIA

Introducció

La mirada al passat més llunyà o proper del poble gitano des d’una vessant històrica té com a característica el fet que la cultura gitana sigui de tradició oral, i que a més no hi hagi testimonis escrits sobre les seves vivències internes. Les institucions gitanes són les mateixes persones, i la seva experiència i sabers s’han transmès de generació en generació, no l’han guardada en arxius ni llibres ni altres documents on puguem anar a cercar la seva història. No han estat partícips de les institucions polítiques, ni han configurat un moviment social específic ni un grup d’interès fins a dates molt recents.

Així que aquesta mirada al poble gitano des de la perspectiva històrica s’ha de fonamentar en testimonis d’altres contemporanis no gitanos que han transmès una realitat més o menys deformada. Aquest seria el cas de les fonts històriques consultades comunament per elaborar treballs històrics, que tenen com a principal font d’informació la legislació antigitana produïda per tot el territori europeu durant molts segles. El fet no hauria de ser tan problemàtic si els autors i autores no gitanes d’aquesta documentació haguessin incorporat persones gitanes per a la seva elaboració, o simplement, els haguessin demanat l’opinió a través de la participació gitana en el projecte. Però això, rares vegades ha estat així, i en tot cas, són treballs molt escassos i recents -o bé no en tenim coneixement.

Per tant, partint del fet que pràcticament mai no s’ha recollit la veu de les persones gitanes fins a l’actualitat, cal tenir en compte que gran part de la literatura sobre el tema transmet anàlisis esbiaixades.