HISTÒRIA

Introducció

La mirada al passat més llunyà o proper del poble gitano des d’una vessant històrica té com a característica el fet que la cultura gitana sigui de tradició oral, i que a més no hi hagi testimonis escrits sobre les seves vivències internes. Les institucions gitanes són les mateixes persones, i la seva experiència i sabers s’han transmès de generació en generació, no l’han guardada en arxius ni llibres ni altres documents on puguem anar a cercar la seva història. No han estat partícips de les institucions polítiques, ni han configurat un moviment social específic ni un grup d’interès fins a dates molt recents.

Així que aquesta mirada al poble gitano des de la perspectiva històrica s’ha de fonamentar en testimonis d’altres contemporanis no gitanos que han transmès una realitat més o menys deformada. Aquest seria el cas de les fonts històriques consultades comunament per elaborar treballs històrics, que tenen com a principal font d’informació la legislació antigitana produïda per tot el territori europeu durant molts segles. El fet no hauria de ser tan problemàtic si els autors i autores no gitanes d’aquesta documentació haguessin incorporat persones gitanes per a la seva elaboració, o simplement, els haguessin demanat l’opinió a través de la participació gitana en el projecte. Però això, rares vegades ha estat així, i en tot cas, són treballs molt escassos i recents -o bé no en tenim coneixement.

Per tant, partint del fet que pràcticament mai no s’ha recollit la veu de les persones gitanes fins a l’actualitat, cal tenir en compte que gran part de la literatura sobre el tema transmet anàlisis esbiaixades.

INDIA

SEGLE XII

SEGLE XIV

SEGLE XII

SEGLE XIV

DARRERIA SEGLE XIV

SEGLE XII

SEGLE XIV

DARRERIA SEGLE XIV

PRIMERIA SEGLE XV

SEGLE XII

SEGLE XIV

DARRERIA SEGLE XIV

PRIMERIA SEGLE XV

SEGLE XVI