Acabem de matinada al campament de Django als afores de la ciutat. Em desperto al migdia quan la llum entra per la claraboia d’aquella petita caravana blau cel. Em trobo en un espai auster i reconfortant que fa olor de sàndal i bergamota, envoltat de teles a les parets d’un verd mar intens. És com […]
llegir més »
_ Ballo i estic tranquil, estic còmode. Ballant soc jo mateix, i soc lliure. Després, cansat de ballar, esgotat, canto les lletres dels meus vells, les cobletes que es cantaven a casa quan jo era petit. Agafo la guitarra i aleshores em converteixo en l’actor. Col·loco la veu i em surten tots els personatges que […]
llegir més »
Les persones no tenim més remei que aprendre el llenguatge. Som pur llenguatge. Després, per voluntat pròpia, per la nostra curiositat pel món, ens interessa aprofundir i afegir paraules noves que amplien la nostra comprensió. Aquesta comprensió del que ens envolta és un exercici de curiositat que té el seu contorn en allò après a […]
llegir més »
Se celebra el Dia Internacional de la Dona a tot el món, des de l’Extrem Orient fins a la Patagònia, i ho celebrem amb l’ocasió de poder reivindicar millores de convivència en una societat que exigeix una postura feminista cada vegada més representativa de valors que impulsen canvis inevitables i necessaris. La idea d’injustícia sobrevola […]
llegir més »
El paternalisme, la figura del pare, ens converteix en deutors per sempre. Ens fa desitjar, necessitar i anar a cercar l’acceptació i la complaença, el vistiplau i, al capdavall, l’autorització de la figura paterna. I aquí és on la cosa es complica: això es transforma en dependència o en submissió. És cedir i renunciar als […]
llegir més »
Continuem amb aquestes Entrevistes-Homenots-Semblances o petits Homenatges a persones meravelloses que ens han deixat una herència immaterial, digna de ser recordada. Aquesta trobada amb “la Niña de los Peines” té lloc l’any 1961. I jo vaig néixer el setanta-quatre. Feu vosaltres els comptes! El lector ha d’escoltar la veu d’aquesta gitana com qui ha oblidat […]
llegir més »
Quan assistim a una exposició, reclamem simplement que ens informin, de la forma més artística, precisa i imaginativa possible: sobre un tema, sobre una època, d’una civilització, de l’obra d’un pintor o d’una comunitat, com la gitana, que porta ja molts segles desdibuixada en la història ignorada del món. El dia un d’aquest octubre de […]
llegir més »
Vam estar xerrant amb Miguel Ángel Gómez, president de CampusRom; “una associació d’estudiants gitanos i gitanes que comença a idear-se l’any 2015 i es constitueix en el 16, amb un objectiu molt clar: demostrar que la Universitat també és el nostre espai. El treball se centra en acompanyar, motivar i visibilitzar als nostres joves que […]
llegir més »
La cineasta Pilar Távora ha estrenat aquest any el documental ‘Gran Redada Gitana. Historia de un genocidio’, un llargmetratge que vol apropar al públic un dels episodis més funestos i, alhora, més desconeguts i invisibilitzats de la història d’Espanya, el projecte d’extermini de la població gitana executat entre els anys 1749 i 1765. El documental […]
llegir més »
_ Ningú em va dir que vindries a veure’m. S’arromanga les mànigues de el seu abric de fines pells, mirant-me amb un somriure burlesc. Tinc dues-centes vint persones al meu càrrec, tota la família. Ancianes i bebès, tots volen menjar dues vegades al dia. Està cabrejat. Costa alimentar-los en un paratge com aquest on ningú […]
llegir més »