De Rumba i Respecte. El Gato Pérez

De Rumba i Respecte. El Gato Pérez

En els darrers articles he volgut transmetre que, a poc a poc, els creadors de la Rumba Catalana, els gitanos i gitanes que ens hem dedicat dècades a ella, hem perdut l’autoria i el control sobre el seu destí. Ja no som els artistes de referència en l’estil que vam crear, i tinc un sentiment ambivalent sobre aquest fet que crec va quedar patent en l’article previ. D’una banda, m’enorgulleix que una música que hem creat els gitanos passi a ser patrimoni musical comú a tots, però d’altra banda em costa entendre que ja no en pintem res.

Encara així, crec que l’equilibri entre els dos aspectes és possible, l’equilibri entre que sigui una música de i per a tots, i que els gitanos continuem jugant paper protagonista en el seu desenvolupament. I crec que el reconeixement i l’ètica són la clau. Per això avui us contaré una anècdota que va fer que la meva admiració i respecte cap al Gato Pérez creixés encara més del que ja sentia cap a la seva figura.

Quan Peret es converteix a l’evangelisme i abandona els escenaris, va deixar als seus músics i companys, a Chipén, sota la difícil responsabilitat de prendre el seu relleu al capdavant de la Rumba Catalana. Tasca massa complicada i més si tot succeeix de la nit al dia. Estàvem sols davant el perill. I dic ‘sols’ perquè en aquells moments Peret havia aconseguit aglutinar tota l’atenció del panorama rumber i brillar lluny de la seva presència era molt difícil. No obstant això, acabava d’aparèixer per la ciutat un jove músic arribat de l’Argentina que es va enamorar d’allò que desconeixia i que es deia Rumba Catalana.

Ràpidament va formar un grup amb els més joves del barri de Gràcia i van gravar el seu primer disc de Rumba Catalana, ‘Carabruta’. Allò va ser el principi d’una profunda història d’amor i respecte entre l’artista argentí i la rumba. El Gato va fusionar com ningú la rumba amb els estils més populars del moment, però sobretot va ser un poeta amb l’habilitat de cantar amb frescor als aspectes més quotidians de la vida. Amb les seves lletres urbanes va aconseguir captar l’atenció d’una joventut que arrossegava a tots els seus concerts, una joventut que fins aquell moment ignorava la nostra rumba.

Barcelona, posa’t maca. Dins de la campanya de comunicació dissenyada per l’ajuntament barceloní per promoure el civisme i la implicació dels veïns a cuidar els espais públics, es va proposar crear una rumba que acompanyés a la campanya.

Chipén vam compondre el tema ‘La Rumba de Barcelona la porto jo’. El tema va ser produït per Jose Max Kitflus i el vam gravar amb l’orquestra del Liceu, era la primera vegada que la rumba s’orquestrava i es fusionava amb fragments de Vivaldi.

La proposta també va arribar al Gato Pérez i finalment van seleccionar el seu famós tema ‘La Rumba de Barcelona’ del disc ‘Carabruta’ per a representar el projecte. Quan el Gato es va assabentar, em va dir sorprès perquè no aconseguia donar crèdit al fet que no fóssim nosaltres els escollits. El Gato era molt visceral i no creia just que la decisió no hagués estat donar suport a l’aposta musical dels qui ell entenia que eren els representants més directes de la Rumba Catalana.

Va arribar el dia de la presentació del tema i de la campanya. Era un gran acte, estaven els representants polítics, un públic enorme i càmeres de televisió. El Gato va agafar el micròfon i es va dirigir a tots. Cada vegada que recordo el que va dir em surt el cap el mateix somriure d’incredulitat que la primera vegada. Es va negar a cantar el tema perquè deia que ell no era el representant de la Rumba Catalana i que aquest prestigi li corresponia a Chipén, els hereus del Rei de la Rumba. Va demanar disculpes als seus seguidors dient-los que ell li devia molt a la Rumba Catalana, que sentia un gran respecte per ella i li va demanar a la joventut que prengués exemple i cridéssim a les coses pel seu nom, i que el nom de la Rumba Catalana era Chipén.

No cal dir que els representants de l’ajuntament es van quedar atònits. El públic va estar més de cinc minuts aplaudint. Els seus seguidors van qualificar l’acte d’heroic.

Jo estava veient l’acte per televisió i avui dia segueixo sense creure el que el Gato acabava de fer. Al cap d’uns minuts em va trucar per telèfon i, com si no hagués passat res, em va dir d’anar a prendre alguna cosa junts. Quan ens vam veure em va dir ‘compare, un per a tots i tots per a un’.

Avui dia segueixo sense saber expressar la meva admiració i respecte cap a ell. Amb aquest gest, el Gato Pérez es va fer més gran com a artista, va fer més gran a la Rumba Catalana i va fer més gran als artistes gitanos.

QUE GRAN ERES GATO! Mai oblidaré les vivències que vam tenir junts!

Sobre el autor

One thought on “De Rumba i Respecte. El Gato Pérez

Respondre