SOS! La rumba catalana en perill d’extinció!

SOS! La rumba catalana en perill d’extinció!

Avui vull començar la meva reflexió al voltant d’una anècdota viscuda amb Peret, el Rei de la Rumba.

Abans de res m’agradaria aclarir que la meva relació amb Peret va ser sempre una relació molt guerrera, en el millor sentit de la paraula. Peret era un líder nat i li encantava tenir al seu equip sota les seves ordres, el que el deia anava a missa. De vegades tenia raó i altres no tant, però tots sempre amén al que ordenava, menys jo, que amb afecte, confiança i molt de respecte discutia sanament amb ell quan no compartia algun dels seus plantejaments.

Crec que era una cosa que ens agradava a tots dos, sempre vaig ser el seu granet al darrere. Vam tenir discussions que van fregar el límit, de vegades, fins i tot deixàvem de parlar-nos durant uns dies. Quan s’equivocava, a mi m’agradava dir-li que no tenia raó, i així aconseguíem els dos aprofundir molt en les nostres posicions. Ell era un gran líder del qui vaig aprendre pràcticament tot el que sé, escoltant i preguntant quan no entenia alguna cosa.

Peret sempre deia que el públic era seu, i realment tenia aquest do. No utilitzava cap tècnica concreta, sortia i tenia el públic als seus peus. Crec que a poc a poc vaig anar heretant una mica aquest do, ara sempre que surto a l’escenari em sento com a casa. Els meus músics ja estan acostumats que en el directe sempre improvisi. Molta gent pot pensar que està tot assajat però no, és el que vam aprendre del nostre mestre Peret.

Quan es va convertir a l’evangelisme, m’explicava coses de la Bíblia, i jo per entrar en els nostres eterns debats vaig començar a llegir a Lobsang Rampa, un escriptor que en un dels seus llibres argumentava que diversos episodis de l’Antic Testament van ser protagonitzats per éssers extraterrestres. I ho llegia únicament i exclusivament per a debatre amb ell fins treure’l de polleguera. Aquest va ser sempre el nostre joc.

Vaig arribar a guanyar-me el seu respecte i la seva confiança, m’explicava coses que només els dos sabíem i això m’omplia d’orgull. Ell pensava en veu alta amb mi. Hi ha tantes anècdotes que podria explicar-vos que podria omplir un llibre sencer, era un personatge molt singular i especial, igual a l’escenari que a la vida real.

Us explico tot això perquè hi va haver un temps en què Peret es va obsessionar bastant en la necessitat de conservar les arrels de la nostra rumba, i jo com sempre, per fer-ho enfadar, li feia escoltar gravacions de grups nous que posaven tot el seu cor, inspirats en el seu ídol, Peret.

A ell no li feia cap gràcia que a la portada d’aquells discos posés ‘Rumba Catalana’. “Jo no sabria fer-ho com ho fan ells, i ells mai podran sonar com ho feu vosaltres. Vosaltres ho porteu a la sang i l’heu mamat de petits al nostre costat. La Rumba Catalana sempre serà el llegat i la forma de viure dels gitanos catalans”, ens deia Peret sempre.

Tenia la seva raó, però també havíem de comprendre que tots aquells grups nous de joves que ‘s’agitanaven’ per ser rumberos, ho feien amb tota la il·lusió del món, i nosaltres també havíem de sentir-nos orgullosos d’allò.

Quan es va crear FORCAT, l’associació pel Foment de la Rumba Catalana, va ser la gota que va fer vessar el got. Es tractava d’un projecte molt ambiciós que va reunir la rumba de tot Catalunya, va dur a terme un munt d’activitats i concerts. En la seva diada gran, aconseguia reunir més d’una seixantena de grups, dels que, al meu parer, tan sols cinc o sis feien Rumba Catalana.

Per a mi era un honor estar i compartir escenari amb un munt de grups nous que, cada un amb el seu estil i la seva joventut, s’identificaven amb nosaltres.

Peret, llavors ja tenia els seus anys i s’ho prenia molt a cor. Un cop em va dir que d’aquí a uns anys, quan ell ja no hi fos per defensar la rumba, ‘ens envairien’. Eren expressions molt seves, però que malauradament s’han fet realitat. Hi ha un munt de grups que s’han consagrat i s’han etiquetat com rumberos catalans i que, al seu torn, s’han convertit en els referents per als grups que comencen.

Abans, tota aquesta fornada de grups joves es fixava en els gitanos catalans per fer la seva rumba, ara ja no. Hem perdut aquesta autoritat. Cada vegada més la nostra rumba va perdent les seves arrels, i nosaltres mai farem la rumba que ells fan.

Els nostres joves estan perdent les ganes de involucrar-se al món de la rumba. Quan jo era jove, a cada barri hi havia un munt de rumberos i la joventut seguíem els seus passos. Avui pocs passos es poden seguir. Cada vegada hi ha menys alevins que continuïn amb el nostre llegat, un llegat que no arribarà a les següents generacions.

SOS! La rumba catalana en perill d’extinció!

Podrem aconseguir que no es perdi el nostre llegat perquè tots aquells que estan per arribar puguin conèixer què és la Rumba Catalana?

Continuarà …

Sobre el autor

One thought on “SOS! La rumba catalana en perill d’extinció!

Respondre