Jelen Amador, una estudiant de Doctorat gitana

Jelen Amador, una estudiant de Doctorat gitana

Jelen Amador és una jove gitana del barri de la Zona Franca de Barcelona, ​​llicenciada en Dret i que actualment està cursant el doctorat en l’àmbit de la sociologia. Jelen, acaba de rebre el primer Premi Joves Sociòlegs atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans per la seva investigació sobre l’Església de Filadèlfia i el paper que juguen les dones gitanes en la superació de les desigualtats de gènere.

 

Com una noia gitana, amb totes les dificultats que pot trobar, decideix estudiar i aconsegueix arribar fins on tu ho has fet?

Jo des de ben petita sempre em va agradar molt estudiar, anar al col·legi, tenia molts somnis i moltes expectatives, sempre havia somiat amb arribar a la universitat. També em va influir molt veure pel·lícules i sèries americanes, les típiques escenes de judicis em cridaven molt l’atenció, la idea de fer justícia, del compromís amb la societat i amb la igualtat. Veure aquelles sales tan imponents i aquelles dones advocades em feien projectar-me en el futur com a advocada.

El que passa és que després tens moltes barreres en la teva trajectòria acadèmica. Jo no tenia referents, a casa meva ningú havia anat a la universitat. Tenia moltes pors i moltes incerteses que ningú em podia resoldre. Moltes vegades em posava en lo pitjor, pensava que jo era incapaç d’arribar a la universitat i superar una carrera com la de Dret. Després, va arribar el moment del batxillerat, on ja no tenia companyes ni companys gitanos, i aquesta solitud i manca de visibilitat de la identitat i cultura gitana al sistema educatiu, pràcticament al llarg de tota la meva trajectòria acadèmica, també em va portar a plantejar-me moltes vegades si el que estava fent anava en contra de la meva identitat, i plantejar-me fins i tot si anar a la universitat representava ser menys gitana.

Tenia molts dubtes; però alhora tenia moltes ganes i el suport de la meva família i de les persones de l’església. Tot això va fer que poc a poc pogués superar totes aquestes barreres. Vaig poder acabar el batxillerat amb un bon expedient acadèmic, el que em va permetre donar el pas i intentar entrar a la universitat.

 

En tota aquesta història de superació que expliques, quina és per a tu la clau per afrontar amb èxit totes aquestes barreres i incerteses?

Sens dubte el més important ha estat el suport de la meva família. També, veure el suport de la comunitat, el suport de les persones de l’església, i de les meves amistats. D’altra banda, la meva fe en Déu em va ajudar a donar aquest pas, perquè jo estic convençuda que Déu vol el millor per a nosaltres, i això avui dia també significa tenir èxit educatiu, arribant a la universitat i que la teva trajectòria d’èxit serveixi de referent per a altres persones, especialment les de la teva comunitat. Com a gitana i com a cristiana també em sentia amb aquest compromís, i amb el meu testimoni i amb la meva vida, facilitar que altres persones gitanes també s’atrevissin a fer aquest pas després de veure que jo podia aconseguir-ho.

 

Mirant cap enrere, després de tot l’esforç que comporta una llicenciatura com la de Dret i després d’haver superat totes les barreres que ens comentes, què consideres el més positiu d’haver estudiat?

Jo veig moltes coses positives. Sempre havia tingut molt clar que arribar a la universitat t’obre moltes portes, representa tenir més oportunitats en el futur, tenir una qualitat de vida millor, i això també ho estic vivint. També és molt positiu l’orgull que sent la meva família, la gent al meu voltant i veure la satisfacció de totes aquestes persones que em van brindar el seu suport per poder arribar fins aquí. A més és important per mi el poder ser referent per a altres nenes i per a altres dones gitanes, que vegin que si jo he pogut, elles també poden. El poder contribuir a la promoció educativa del poble gitano, a l’apoderament de les dones, poder treballar per a la inclusió del poble gitano i poder investigar sobre temes relacionats amb el meu poble o amb l’església evangèlica de Filadèlfia, és sens dubte un somni.

 

Recentment has rebut el premi Joves Sociòlegs que concedeix l’Institut d’Estudis Catalan, un premi molt important i significatiu per al poble gitano, i ha estat amb una investigació en la que analitzes el paper de l’església evangèlica en la transformació de les desigualtats de gènere. ¿Quines són les principals conclusions a les què arribes?

El premi se m’ha concedit pel meu projecte de recerca realitzat en el marc del màster, que va ser  la introducció de la investigació de la meva tesi doctoral, que encara estic desenvolupant. El tema de la recerca es poder identificar com les dones gitanes que participen a l’Església Evangèlica Filadèlfia, estan transformant desigualtat de gènere. Donat que estic desenvolupant la recerca en aquest moments, no tinc encara conclusions i resultats definitius. Però sí que m’agradaria destacar quins són els objectius dels que parteixo. En primer lloc pretenc analitzar d’una banda quin és el paper de la dona gitana dins de l’Església Evangèlica Filadèlfia, i d’altra banda com està influint en el funcionament i en la reestructuració que s’està vivint dins d’aquesta denominació. En segon lloc, vull analitzar com l’Església Evangèlica Filadèlfia està alhora influint molt positivament en les vides d’aquestes dones gitanes. L’objectiu principal és demostrar com tant les dones gitanes estan contribuint a la millora de l’Església Evangèlica Filadèlfia, però a la vegada aquesta Església està tenint un impacte clau en la superació de les desigualtats de gènere d’aquestes dones gitanes.

Aquesta és una àrea que m’interessa molt ja que jo formo part de l’Església Evangèlica Filadèlfia , i els meus pares són pastors, pel que sempre m’ha interessat molt aquests temes. També perquè és un àmbit en el qual hi ha molts prejudicis sobre les dones gitanes i sobre la minoria Pentecostal. La meva idea és fer visible totes les aportacions que estan realitzant les dones gitanes des d’aquests espais de culte, i amb això contribuir a trencar aquests prejudicis i estereotips que diuen que les dones de l’Església Evangèlica Filadèlfia són submises, que ocupen un paper secundari, que no tenen iniciativa, i que no realitzen cap tasca, entre d’altres. De fet, els primers resultats de la meva recerca indicant com el paper de la dona gitana dins l’Església Evangèlica Filadèlfia és molt important, ja que esta fins i tot liderant importants canvis i esta transformant les llars de moltes famílies gitanes.

 

Molta gent opina que l’església fomenta la segregació de gènere, i promou la cristal·lització de rols de gènere poc igualitaris. Comentes que les dones estan començant a fer transformacions, podries comentar alguna transformació o alguna dinàmica que estiguin liderant dones en el si de l’església de Filadèlfia?

La dona gitana ocupa un paper molt important. De fet, vetllant pel bon funcionament de l’Església, dins l’Església Evangèlica Filadèlfia es necessari que les Esglésies estiguin coordinades tant per un home, el pastor, com per una dona, la pastora. Això es degut a que l’Església Evangèlica Filadèlfia reconeix la necessitat d’atendre específicament a les dones de les seves Esglèsies, i per això qui millor que una altra dona, la pastora.

A més, dins de l’Església s’estan vivint molts canvis, també des del punt de vista de gènere, els quals pretenc poder fer visibles a la meva recerca, com ara el paper real que ocupa la dona dins de l’Església, participant activament tant en el funcionament com en les decisions de l’Església.

Jo miro enrere i veig com vivia la meva germana, com vivia una dona dins de l’Església Evangèlica Filadèlfia, com podia anar vestida, i em plantejo com funciona avui en dia, com ho visc jo, i veig el fruit del paper de moltes dones. La vida que porto jo dins de l’Església és molt diferent de la que es podria estar dur a terme fa uns anys.

 

I els joves, tenen un paper actiu dins de l’església?

Sí, és clar. Si compares l’Església Evangèlica Filadèlfia amb altres, pots veure com per arribar a càrrecs importants com el de candidat, o pastor, o estar en un cor, hi ha persones que són molt joves i que poden accedir a aquests ministeris. Crec que es té molt en compte a la joventut i, com diuen molts pastors, i com és natural en el nostre poble, la gent gran es molt respectada per la seva experiència i la seva saviesa, però els joves aporten molta força, moltes idees, estan participant en el canvi i són molt valorats dins de l’església.

 

Fora ja de l’àmbit específic de la teva investigació, quins creus que són els reptes que ha d’afrontar la comunitat científica respecte al poble gitano?

Des de la recerca, crec que la comunitat gitana està fent moltes reivindicacions per millorar la seva visibilitat i la seva participació social i també en les investigacions. Fins fa poc era freqüent dur a terme investigacions en les qual no hi participava cap persones gitana., el que ha provocat que els resultats i conclusions d’aquestes recerques estiguin basats en prejudicis i estereotips vers la comunitat gitana. No obstant això, les persones gitanes estan reivindicant participar més.

S’està exigint també a les investigacions que donin resposta als problemes reals que viu la comunitat gitana, que no es quedin només en el discurs de descriure problemes, sinó que ofereixin solucions, que tinguin impacte social. Jo crec que aquesta és la línia a seguir. Tanmateix, la responsabilitat recau sobre la comunitat científica, sobre els investigadors; la responsabilitat d’oferir respostes per millorar la situació del poble gitano, incorporant als propis gitanos en els equips de treball, per a no tornar a caure en estereotips i prejudicis. En definitiva, crec que aquest és el repte de la comunitat científica, treballar pel canvi i aconseguir impacte social per millorar la vida de les persones gitanes.

 

I com a investigadora gitana, quins canvis t’agradaria veure dins del poble gitano?

Jo crec que hi ha molta feina a fer, especialment dins l’àmbit educatiu.  Cal millorar el context educatiu del poble gitano, oferir respostes a les barreres que afronta el nostre col·lectiu per augmentar les seves oportunitats i promoure la nostra inclusió; perquè l’educació és la via principal per a la nostra inclusió, per a millorar així la situació en àrees com l’habitatge, el mercat laboral o la salut. I tot això ha de ser a través d’una millor educació de qualitat. També és molt important l’apoderament de les dones, promoure la participació de les persones gitanes.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies