Entrevista a Sarai Fernández: “Les noves generacions venen fortes, amb ganes de trencar i amb ganes de preservar la nostra puresa”
Se celebra el Dia Internacional de la Dona a tot el món, des de l’Extrem Orient fins a la Patagònia, i ho celebrem amb l’ocasió de poder reivindicar millores de convivència en una societat que exigeix una postura feminista cada vegada més representativa de valors que impulsen canvis inevitables i necessaris. La idea d’injustícia sobrevola qualsevol reflexió sobre la dona i la societat, en qualsevol ocasió en què es focalitzi la situació de trastorns evidents entre gèneres, on encara s’utilitza la dialèctica del combat en referència a la sobirania com a domini. Es tracta d’una dialèctica rància que apunta a la necessitat de continuar l’ardu i fatigós treball d’actualitzar els vells arquetips negatius, d’esberlar el pensament masclista, sempre al vagó de cua, llastant la velocitat del tren, el que no deixa desenvolupar-se amb fluïdesa i serenor a una societat que ja mira cap a altres horitzons des d’altres sensibilitats.
La phenjalipen, o germanor gitana, apunta precisament al desenvolupament d’aquests ressorts comunitaris ben entesos, ben compresos. Són els llaços d’unió entre mares, ties, cosines i germanes. Phenja significa germana en la nostra llengua mare.
Avui hem quedat amb Sarai Fernández. Ella té algunes claus vivencials que desitgem fer-vos arribar per definir encara més l’exigència que la mirada neta cobri valor i força. Una romí jove que ens explica la seva experiència en la lluita, interna i externa, de les gitanes contra l’absència de claredat en alguns aspectes del feminisme. Una mirada gitana per a un feminisme universal.
_Hola, Sarai, en què es basa la phenjalipen?
_La interpretació que jo dono a aquesta paraula, el seu significat per a mi, és el de sororitat. Aquesta germanor entre dones gitanes és sinònim de sororitat, d’empatia i de lluita conjunta, així com de resiliència comunitària. També la visualitzo com la germanor entre dones, siguin gitanes o no. L’entenc com a tolerància, com a comprensió i sensibilització amb la resta de dones racialitzades. Quan no pertanyem a la societat majoritària, tenim una sensibilitat especial amb la resta de dones oprimides. Això parteix del feminisme interseccional: rebem múltiples opressions, no únicament per ser dones, sinó per ser dones gitanes, pel nostre nivell econòmic, pel nostre entorn, etc. A mi m’agrada visualitzar la phenjalipen com la germanor i l’ajuda entre dones.
_El lloc de la romí al món ha passat històricament per estar en una zona de precarietat sempre punyent i limitadora. Com s’ha defensat la romí en aquesta precarietat? Què ha creat la gitana per contrarestar l’abús d’una societat racista, antigitanista, masclista i d’un feminisme que no accepta la incorporació, per dret propi, dels feminismes dels marges?
_La dona gitana és històricament resilient. Exemples com aquell setze de maig de mil nou-cents quaranta-quatre, quan sis mil dones i famílies gitanes es van rebel·lar contra les SS, evitant temporalment el seu extermini a Auschwitz-Birkenau, a l’anomenat “camp gitano”. Des d’aleshores, aquest setze de maig és considerat com el Dia de la Resistència Romaní. La supervivència de la dona gitana, superant indomable la bruta repressió dels pudentíssims Reis Catòlics, o com les dones gitanes es rebel·laven a les cases d’hospici durant la Gran Batuda de mil set-cents quaranta-nou, trobant solucions per sortir enfortides d’aquell infern. Són exemples que parlen de resiliència, de fortalesa i de rebel·lia. La dona gitana sempre ha estat valenta, revolucionària, lluitadora, i gran part de la supervivència del nostre poble és gràcies a ella. També ha lluitat per la reivindicada independència de la dona gitana, la recerca de crear espais propis i dignes, la construcció d’un refugi on poder viure la seva gitaneïtat sentint-se lliure i sense ulls observadors. Elles han estat portadores de la nostra cultura, eixos principals dels nostres nuclis familiars i preservadores de valors.
_Com es defineix el feminisme gitano entre els altres feminismes? Quines en serien les característiques definitòries?
_El feminisme romaní, tal com jo el veig, des de la meva perspectiva, és un feminisme que lluita contra la desigualtat de gènere i contra l’antigitanisme, incloent-hi la mirada comunitària del nostre poble. La nostra lluita és de comunitat: lluitem per la nostra identitat gitana, sense haver de perdre els nostres trets identitaris per encaixar en una societat majoritària.
El feminisme hegemònic no contempla les demandes, necessitats i diferents mirades de les dones racialitzades. No té en compte les seves característiques culturals i les seves diverses opressions. Tot l’ideari i la lluita del feminisme van néixer de les dones sufragistes, dones blanques privilegiades que es van anar obrint pas, a poc a poc, en la societat, diversificant els postulats i fent arribar la lluita a moltes més dones que no tenien privilegis. Però la supremacia paia preval; la mirada etnocèntrica no permet veure que hi ha moltes altres dones que també formen part de la societat i que han construït feminismes paral·lels.
Existeixen les paies salvadores que volen salvar les pobretes gitanes que estem oprimides i antiquades. I d’aquí parteix el feminisme romaní: les gitanes no volem ser salvades per paies colonialistes i generalistes que imposen la seva manera de veure el món. Nosaltres volem la igualtat d’oportunitats, recursos i drets sense perdre tot allò que ens defineix com a poble, com a gitanes.
El nostre feminisme, el feminisme gitano, no és excloent; aporta una mirada comunitària que, per això mateix, legitima la lluita al costat dels nostres homes i les nostres famílies en cerca de la igualtat. I la lluita, al costat de les altres dones, és necessària malgrat les diferències que puguem trobar en moltes altres coses.
La dona gitana és diversa en tota la seva amplitud; no hi ha una forma establerta de viure el sentiment de ser gitana, sinó que aquest depèn del teu context familiar, social, econòmic, territorial, etc., i tots són vàlids. És tan difícil parlar o exemplificar la perspectiva de totes les dones gitanes que jo posaré l’accent en les dones del meu entorn, les que conec i les que m’han ajudat i inspirat a construir la meva identitat. A la meva vida, la figura femenina és molt present; a la meva família hi ha un gran nombre de dones, superior al dels homes, que han estat pioneres en les seves respectives èpoques. No puc entendre què és ser gitana sense mirar enrere i veure el llegat que les meves avantpassades han erigit, sent conscient que van ser trencadores en el seu context històric. El recorregut de les dones de la meva família es resumiria en una paraula: valentia. Valentia, la de la meva besàvia Dolores, fa setanta anys, criant els seus nou fills en la postguerra i sense recursos econòmics. La valentia de la meva àvia Carmen en abandonar sola i amb divuit anyets acabats de fer la seva Sevilla natal per aconseguir una vida millor a Barcelona fa més de seixanta anys. La valentia de la meva mare en anar a la universitat quan no ho feia ningú, venent fruita al mercat al matí i estudiant Magisteri a la tarda. Aquestes dones són la font de la qual jo bec, de les quals em nodreixo, perquè són elles les que m’han ensenyat que la dona gitana és una supervivent en una lluita atemporal. Les dones de la meva família s’han llaurat el futur a base de molt esforç, treball i fraternitat, perquè per a nosaltres la unió és de summa importància. Les romís tenim el sentiment de pertinença molt elevat i necessitem els nostres per poder lluitar, perquè combatre en solitud no dona bons fruits.
_Des de les teves idees d’un futur feminista, creus en la necessitat que l’home adquireixi i es comprometi amb una mirada femenina del món? Una mirada que el transformi íntimament per tal d’aconseguir una observació més justa i àmplia de la realitat.
_El món i els homes, en general, necessiten una mirada més justa, més equitativa i igualitària, una mirada que fugi de les etiquetes de gènere. Sense això, no existirà una igualtat real, una realitat sense ciutadans de segona o tercera classe, com hem estat el poble gitano fins fa ben poc.
_Existeix el racisme en el moviment feminista? Existeix la manca de sensibilitat envers la diversitat i la desigualtat entre dones feministes?
_La mirada superior entre dones existeix; l’antigitanisme de gènere existeix. El concepte d’antigitanisme de gènere apunta a l’experiència de doble o triple discriminació que viuen les dones gitanes per ser gitanes, dones i, sovint, pobres o pertanyents a la classe treballadora més vulnerable.
_Com creus que es pot superar aquesta jerarquització de feminismes?
_Obrint la mirada a la interseccionalitat i a la interculturalitat, fugint de les restes imperialistes que queden en la societat, no volent monopolitzar la lluita feminista, contemplant les demandes reals i justes d’un grup social, essent conscients que les dones tenim diferents realitats, orígens i identitats. La supremacia blanca s’ha de superar; les bases de la societat són històricament antigitanes i això no exclou res ni ningú, incloent-hi els diferents feminismes possibles. Coneixement i reconeixement de la resiliència gitana. Tothom hauria de conèixer la història del meu poble, de la dona gitana.
_Per a les nenes i adolescents gitanes: quina és la realitat que planteja un feminisme gitano? Quin futur ens proposa?
_La igualtat de gènere en oportunitats, en recursos i en drets, combatent l’antigitanisme. Ens planteja un futur on siguem ciutadanes de ple dret i no estiguem menystingudes per cap majoria. Ens planteja viure la nostra gitaneïtat amb orgull, fugint de tota repressió i reivindicant els valors que identifiquen el nostre poble.
_Com organitzeu l’activisme aquí, a Catalunya?
_L’activisme a Catalunya, jo crec, està molt vinculat a les entitats i organitzacions gitanes; es va originar amb gitanos i gitanes activistes. Actualment, té molt pes la feina de les entitats i de totes les gitanes que hi treballem. Al final, l’activisme es converteix en la nostra manera de viure i volem combatre les nostres desigualtats, reivindicar-nos i convidar a la reivindicació les nostres iguals. Hi ha molt activisme encobert i no reconegut, molta defensa i moviments que històricament no han estat reconeguts.
_Parla’m de la teva feina a la Fundació Secretariat Gitano: el projecte o projectes que desenvolupeu, el temps que hi portes, els objectius, les dificultats amb què us trobeu…
_Soc tècnica en Igualtat de Gènere de la Fundació Secretariat Gitano i referent del programa “Calí”, per la igualtat de les dones gitanes. Entre les meves funcions hi ha tres grans àmbits: la sensibilització de gènere amb perspectiva gitana a professionals i a participants i treballadors de la FSG en altres programes (educació, ocupació…); l’elaboració d’itineraris personalitzats amb dones gitanes, amb cursos sociolaborals on es treballa el desenvolupament personal, la motivació cap a l’ocupació i les competències digitals, tot això des de la formació contínua; i l’acompanyament en casos de violència de gènere.
Jo fa dos anys que soc al programa Calí, però aquest està actiu des de dos mil setze a escala nacional. Just aquest any es compleixen deu anys d’un projecte que busca millorar la qualitat de vida de les participants, millorant la seva participació social i laboral.
Aprenc molt de les dones gitanes amb les quals treballo, de la seva diversitat identitària i dels seus contextos. L’aprenentatge és mutu.
_Sarai, quines diferències trobes tu entre una o dues generacions anteriors de gitanes i la nostra, l’actual; diferències en l’estar de la gitana, de la dona en el món, en la seva gestió de la vida, de la feina, dels seus estudis?
_A causa de la precarietat, de l’opressió, del càstig continu i de la necessitat d’una lluita constant i esgotadora, hem perdut la mirada “neta” del nostre poble. Aquesta llibertat que sempre se’ns ha reconegut ens ha estat robada, i cada vegada més estem perdent allò que ens fa nobles, allò que ens feia immaculats. Som el producte del que la societat majoritària ha fet de nosaltres. Ens han robat i retallat fins i tot els somnis. Però les noves generacions venen fortes, amb ganes de trencar i amb ganes de preservar la nostra puresa.
La nostra intenció amb aquesta entrevista és posar de manifest la continuïtat de la reflexió de dones que lluiten per un món millor. Més enllà de celebrar aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem, amb properes entrevistes, fer una panoràmica, una fotografia de la qüestió, parlant amb altres dones gitanes que ens defineixin i ens ajudin a comprendre de què tracta la lluita feminista, una lluita per la convivència honrada, lleial i generosa.
Aquesta entrevista està dedicada a Dolores, a Carmen i a una mare universitària que va ensenyar a la seva filla a ser una mica més lliure. A totes tres, el meu respecte i profund apreci.
