Àlex Fajardo de ‘Cuatro de la Cera’
Porten el seu carrer com a nom de grup. Tota una declaració d’intencions que deixa molt clar quin és el seu esperit i com ha de sonar la seva música. Quatre de la Cera representa el present més jove i sòlid de la Rumba Catalana amb tres produccions al carrer.
Àlex Fajardo és un dels artífexs i components de l’agrupació, i és també el principal exponent que no cal ser gitano català per a ser un excel·lent rumber. El seu avi i el Chacho eren inseparables, sempre els recordo junts, i el net sempre els segui amunt i avall, mamant rumba i de la bona des de molt petit.
Recordo nítidament una tarda en què jo tenia una actuació amb el Chacho a la plaça del Teatre Arnau de Barcelona. Aquell dia se’m va acostar un xaval de 13 anys i em va dir que ell seria un gran rumber, que seguia al Chacho i que ja havia començat a estudiar els bongos. No vaig poder contenir-me davant la seva naturalitat i gosadia i li vaig dir que llavors no hi havia millor dia que aquell per pujar a l’escenari amb nosaltres. Es va quedar glaçat, va titubejar uns instants, i li vaig explicar que jo també vaig començar així, sense esperar-m’ho el Chacho em va convidar a pujar-me a un escenari amb catorze anys, i de la mateixa manera que jo em vaig tirar al buit, avui li tocava a ell. No va dubtar ni un segon més i em va dir que anava a canviar-se i tornava en deu minuts. Quan va arribar, el que es va quedar glaçat vaig ser jo. No donava crèdit, amb tan sols tretze anys, es va posar els seus pantalons d’alpaca negra, una camisa de seda negra, un cinturó i sabates de xarol, ben pentinat i fent olor de colònia bona. De seguida em van venir a la ment aquells rumbers elegants de la meva joventut.
Així que la primera actuació d’Àlex Fajardo va ser amb el Chacho i amb Chipén aquell dia davant del Teatre Arnau. A poc a poc es va anar fent als escenaris i va acabar forjant un excel·lent projecte musical amb Antonio Giménez ‘Cocho’, fill d’Antonio de ‘Els Chavós’, Chiqui Amaya, fill de Pepe de ‘Els Amaya’ i amb Jesús Ximénez, nebot de Ricardo Tarragona. Junts formen ‘Quatre de la Cera’.
Estem davant de quatre dels millors hereus de la Rumba Catalana. En la seva música es fa present el millor avantguardisme possible, salsa, flamenc, però sobretot rumba en estat pur. Música amb essència i pedigrí que els col·loca com els més legítims aspirants al títol dels pesos pesants de la Rumba Catalana.
I malgrat tenir un cartell tan bo com aquest que els hi poso, a la meva pregunta sobre com veu el futur de la rumba, Àlex em contesta que ho veu “molt fosc”. “Deguí haver nascut vint anys abans, quan encara es feia rumba”, es lamenta l’Àlex.
Malgrat tractar de fer una Rumba Catalana molt actual, recollint lo millor que la salsa pot aportar a la rumba i deixant-se portar per lo millor també la rumba flamenca, segueixen allunyats de les modes musicals que assolen al nostre país. “Soc molt conscient del que sona avui dia, però és una música que no té res a veure amb el que jo he après. No critico l’evolució musical rumbera però jo soc incapaç de fer una rumba amb la que no em sento bé tocant-la. Per això sé que el meu futur és fosc i difícil”, explica l’Àlex.
Tot i així, l’Àlex té molt clar que la seva música té qualitat i sentit, i tindran sempre un públic molt especial seguint-los i al qual es deuen. “Encara que sigui per a aquella joventut que segueixi a la rumba de sempre, seguiré contra vent i marea perquè el llegat musical que jo vaig rebre i del qual em sento molt orgullós, continuï viu”, expressa amb orgull.
Àlex Fajardo, un rumber català.
