Compartint una tarda amb Manu Gabarre de ‘L’Hora del Ramunet’

Compartint una tarda amb Manu Gabarre de ‘L’Hora del Ramunet’

Fa uns mesos vaig tenir l’honor que em convidés Manu Gabarre al programa de ràdio, que meravellosament dirigeix, ‘L’Hora del Ramunet’. Vaig quedar impressionat per la professionalitat amb la què es mou al món de les ones, com es coordina amb el tècnic de cabina, com punxa música, com intervé, amb quina frescor dirigeix les entrevistes, … així que vaig decidir quedar amb ell i retornar-li un parell preguntes.

En Manu Gabarre va aprendre l’ofici de la ràdio de ben petit acompanyant a seu avi al programa que feia cada setmana. Imatge de @manuu.clc

La meva primera pregunta va ser com s’inicia en la ràdio. Em va explicar que el programa el va iniciar el seu avi Ramunet i que ho feia amb tot l’afecte del món, per ser una emissora del barri –Ciutat Vella– i perquè cada setmana realitzaven una entrevista a algun rumber i posaven una mica de rumba i que l’ànim del seu avi era potenciar la rumba catalana. En Manu m’explica també que acompanyava en moltes ocasions al seu avi a fer ràdio i va acabar per aficionar-se. En morir en Ramunet, i sabent la importància que tenia per a ell i el gran afecte que sentia per aquell espai, Manu no va dubtar ni un moment a reprendre el seu projecte i continuar amb el seu llegat.

Manu, això de la rumba com ho portes? En veure les habilitats que tenia per la ràdio, la meva pregunta obligada era saber si en Manu es movia igual de bé amb la rumba, volia saber si era un ‘rumber practicant’. Amb claredat em va dir que li agrada molt la percussió i que també s’atreveix amb la guitarra. I com els rumbers sempre tenim una guitarra a la mà, no vaig dubtar a acostar-la-hi i, efectivament, d’allà va sortir un ventilador que em va recordar tremendament al que feia el seu avi, amb l’autèntic sabor del carrer de la Cera.

La conversa es va dirigir llavors cap a la joventut en general i el seu interès per la rumba. Manu em va explicar que els amics de la seva edat ja no tenen massa la rumba com a referència musical, que el que sona de rumba ja no els agrada molt, però que un grupet de joves ha començat a animar-se gràcies a les accions que l’EMUGBA i Sam Mosquetón fan en el barri, en aquest cas un taller de percussió. També m’explica que algunes vegades els conviden a actuar amb professionals i, certament, vaig tenir l’honor d’actuar en la inauguració del propi EMUGBA i entre els artistes que em van acompanyar es trobava Manu i altres joves del taller i ho van fer d’allò més bé. Va ser tot un orgull per a mi tocar amb la generació més jove del barri.

Després de compartir una estona amb Manu em vaig quedar amb un cert sabor agredolç. D’alguna manera, la por que tinc al fet que acabem per perdre la rumba es va confirmar en les paraules d’en Manu, em va dir que la seva generació ja no està molt per la labor. No obstant això, l’empremta de tantes generacions fent rumba segueix aquí. Joves com ell són un exemple, un talent únic per a la ràdio, molta afició a la rumba i molt camí per recórrer.

Ja no existeixen estudis on aprendre els detalls d’una producció musical, on créixer com a professional de la música i com a artista, dia a dia. Tampoc estem sabent generar afició entre els més joves. Ja no és com abans, quan els nens es feien majors abrigallats amb rumba, a prop dels seus majors, a prop d’artistes, aprenent d’ells, aprenent amb ells, prenent el seu relleu. La crua realitat és que, ara, estem perdent al nostre pacient, fins i tot més ràpid del que creia.

Però també hi ha una mica de dolçor en aquesta trobada, esperança en què el món canvia, les tecnologies de la comunicació són capitals i els joves gitanos comencen també a moure’s molt bé per aquest món, com és el cas d’en Manu. Si existeix alguna salvació, aquesta passa perquè els joves sàpiguen moure’s en les xarxes, a aprendre a distribuir la seva pròpia música i trobar nous públics.

I aquí està Manu Gabarre, setmana rere setmana en les ones, buscant a aquests nous públics, promocionant la rumba catalana, lluitant en la mateixa batalla que jo, però amb altres armes, les del present, i amb molt de cor i molt de temps per davant.

Podeu ecoltar ‘L’Hora del Ramunet’ tots els dilluns de 18h a 19h a Ràdio Ciutat Vella, al 100.5 de la FM. També teniu aquí un link a la plataforma Ivoox per a descarregar els seus podcasts o a la Playlist de Youtube on també trobareu alguns dels seus programes.

Sobre el autor

Respondre