L’EMUGBA, l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, un espai per a resistir a l’oblit

L’EMUGBA, l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, un espai per a resistir a l’oblit

Camino pel sempre atrafegat i bulliciós carrer de la Cera, arribo a el número 10, a l’Ecomuseu Gitano Urbà de Barcelona. Allà comença un peculiar viatge en el temps, un viatge de la mà de Sam Mosquetó a l’esplendor d’una de les comunitats gitanes amb més solera de la ciutat.

Expliquen els gitanos de l’antic barri del Portal de Barcelona -l’actual Raval- que la Rumba Catalana va néixer entre els seus carrers, fruit de les interminables reunions que els gitanos de la Cera han celebrat durant més de dos segles. Ara tot el patrimoni comunitari i cultural que s’havia forjat a foc lent està en perill. Sam Mosquetó, ànima matter de l’EMUGBA, ens explica que “ja queden molt poques famílies al barri, la majoria s’han anat als veïns barris del Poble Sec, Sant Antoni o Hostafrancs, a causa de la gentrificació que s’està produint en el centre històric de la ciutat”.

L’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, ​​l’EMUGBA, ha obert les seves portes al públic recentment amb la intenció de preservar i difondre el patrimoni cultural de la comunitat gitana del carrer de la Cera. “Volem preservar que aquí, en aquests carrers, hi ha hagut molta història, que hem contribuït a conformar la cultura de la ciutat i del país”, assenyala en Sam.

I és que, encara que ja quedin molt poques famílies, el barri segueix sent el punt de trobada dels gitanos que hi van viure. La Cera simbolitza la identitat de tota una comunitat, tal com ens assegura Sam, “encara que visquem al Poble Sec o Sant Antoni, ens considerem del carrer de la Cera”. L’EMUGBA vol ser l’espai de reunió per a una comunitat que s’ha vist desplaçada del carrer on diverses generacions de gitanos i gitanes van viure en harmonia i a la qual ara es resisteixen a abandonar definitivament.

L’embrió de l’ecomuseu es remunta a l’any 2018, quan l’Associació Carabutsí va dinamitzar un projecte de recuperació de la memòria dels gitanos i gitanes del barri del Raval. Talita, Sinay, Naomi, Miriam, Aitana, Nayara, Cheyenn, Zaida, Yvonne, Amina y Janeisy, onze dones gitanes de la Cera van visitar casa per casa a les diferents famílies gitanes, van recuperar i digitalitzar les fotografies que conservaven, van entrevistar a la gent gran i van traçar la història de la comunitat amb records i imatges.

El grup de dones de l’entitat Carabutsí han estat les protagonistes del projecte de recuperació de la memòria de la comunitat gitana del Raval

L’entitat no posseïa experiència prèvia en iniciatives d’aquestes característiques, de manera que van crear una xarxa de treball incloent organismes com el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i entitats com el Casal de Raval i l’Associació Interacció. El resultat és l’arxiu Memòria Oral i Visual dels Gitanos de Catalunya (MOVGAT) que reuneix més de 7.000 documents i el reconeixement de la ciutadania, i es que van rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Cultura Popular i Comunitaria.

Sam ens confessa que ha estat “un treball molt laboriós i delicat, que hem tirat endavant amb molt d’amor, dedicació i des de dins de la pròpia comunitat, des d’un vincle familiar molt gran -que és una de les formes de resistència que ens caracteritza tots els gitanos de el món”.

El repositori de fotografies és, sens dubte, un dels grans atractius per als que visitin l’EMUGBA. En Sam no pot triar ni prioritzar entre totes les fotografies que han aconseguit recopilar. “Cada fotografia té una història. Hem recopilat fotos que es remunten a el segle XIX, en què només es reconeix a algun familiar, i no se sap més del context de la imatge. Però fins i tot aquestes fotos t’ofereixen molta informació sobre com eren els temps que els va tocar viure”, explica en Sam.

Les fotografies narren la història de la comunitat, una història que ha estat redescoberta per molts, com les històries de moltes dones que viatjaven a les Amèriques per vendre lots de teles –deixant als seu fills i famílies a Barcelona–, les històries de rumberos, de grans comerciants, d’actors de cinema, de tractants de bestiar, de drapaires i d’una infinitat de persones i vivències que havien caigut en l’oblit comunitari.

“És important que no oblidem d’on venim, que no oblidem com de malament ho hem passat. Encara que hagi pogut ser cruel i dur hem de recordar. Els gitanos no tenim molta memòria, no som conscients de la història de persecució soferta. Potser, com va escriure Papusza, si ho sabéssim tot, moriríem d’angoixa. Però hem de saber i conèixer, hem de posar en valor el que els nostres avantpassats van passar, perquè no es torni a repetir”, resumeix Sam la finalitat de l’EMUGBA.

Participar i endinsar-se en el patrimoni històric i cultural dels gitanos i gitanes del carrer de la Cera serà possible per a tothom gràcies a les activitats que plantegen a partir del mes de setembre, cafè-tertúlies, rutes de la vida social del barri i de la Rumba Catalana, fins i tot Scape Rooms on els participants descobriran poc a poc els enigmes de la història i la cultura gitana.

La inauguració oficial de l’EMUGBA haurà d’esperar a novembre, però les portes estan ja obertes per a tots aquells que vulguin conèixer millor la història del barri i de la seva comunitat gitana.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre