‘Formació i professionalització’, les claus de l’AGIPCAT per deixar enrere la crisi

‘Formació i professionalització’, les claus de l’AGIPCAT per deixar enrere la crisi

Des de que es va iniciar la pandèmia, el tancament de la majoria dels sectors econòmics, el confinament a les llars i la incertesa econòmica està significant un gran repte per tota la societat. I tot i que no podem definir cap col·lectiu a qui aquesta pandèmia estigui beneficiant, sí que podem definir col·lectius que ho estan passant molt pitjor que altres, principalment aquells que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat econòmica.

Malauradament, entre els qui estan patint amb més severitat aquests moments es troba una part important de la població gitana. Parlem amb Paquito Ferreres i Manel Carbonell, president i gerent respectivament de l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans (AGIPCAT) per conèixer de prop la seva intervenció des de l’inici de la pandèmia.

Els darrers mesos estan posant de manifest la vitalitat del moviment associatiu gitano, tant de les grans organitzacions com de les petites entitats de barri. L’AGIPCAT és una d’elles, de les que ha decidit afrontar la situació amb valentia i optimisme. Manel Carbonell, gerent de l’entitat, ens explica que des de l’inici de la pandèmia van fer un gran esforç per donar resposta a les demandes de les famílies gitanes “des de l’apoderament”, prioritzant la formació i la inserció laboral en un moment especialment complex, establint convenis amb empreses per tal d’aconseguir la inserció laboral de més de 90 persones en els mesos de març, abril i maig. 

Paquito Ferreres, president de l’AGIPCAT, fa especial èmfasi en la importància d’aconseguir que moltes famílies trobessin una feina en temps de pandèmia. “Vam obrir una borsa de feina i, amb l’impacte de les primeres insercions, al poc temps es va multiplicar”, indica Ferreres. “Hi havia una demanda de feina molt important en sectors essencials, com el control d’accessos, la neteja d’espais comercials o l’embalatge de fruites, i havíem d’aprofitar l’oportunitat perquè aquests llocs de feina poguessin arribar a persones gitanes en un moment tant crític com aquest”.  

Així, de 220 famílies que es van inscriure a la borsa de treball de l’AGIPCAT durant els primers mesos de l’any, ara ja són més de 600. Fins ara han aconseguit que prop de la meitat estiguin treballant. Per altra banda més d’un centenar de persones està participant en diferents formacions dins de l’àmbit del transport i de la imatge personal a diferents ciutats catalanes, i tenen també una llista d’espera per les properes formacions que es desenvoluparan properament.

‘La vida ha canviat i s’ha d’innovar!’

Si alguna cosa està posant de manifest aquesta crisi sociosanitària, és que el futur econòmic i laboral més immediat serà molt diferent al que ens imaginàvem fa pocs mesos. I així és tal i com ho veuen a l’AGIPCAT. En Paquito Ferreres ens explica que des de l’entitat aposten per motivar als més joves a cercar noves ocupacions laborals, diferents a les que tradicionalment han desenvolupat gitanos i gitanes, ja que el món laboral està canviant molt ràpid. “Nosaltres volem que la gent s’adoni que hi ha oportunitats. No podem estar sempre a la mateixa àrea de confort, perquè no hi haurà futur així pels nostres joves. Hem de fer que la gent tingui ganes de fer coses i s’ha d’acompanyar a les famílies en aquest sentit. La vida ha canviat, t’agradi o no, siguis conscient o no. La vida ha canviat i s’ha d’innovar, no podem quedar al marge dels canvis socials”, esgrimeix en Ferreres.

Ara, les prioritats estan molt clares per l’AGIPCAT. Per sortir d’aquesta crisi cal una generació de gitanos i gitanes més formades que mai, amb motivació i iniciativa per fer-se un lloc al món laboral. “Necessitem formació per sortir d’on estem, necessitem gent amb formació acadèmica, formació professional, formació digital. L’impacte de la pandèmia serà present per un temps llarg tot i que intentarem pal·liar els seus efectes. No volem que aquesta crisi s’eternitzi. Sortir de la zona de confort ens costa sempre i ara més que mai perquè som al ben mig d’una pandèmia i no hi existeixen les mateixes oportunitats que un any enrere. Però si no ens reactivem, on hi serem com a Poble Gitano quan passi la pandèmia?”, es qüestiona en Manel.

A tot això en Ferreres apunta que “ha arribat el moment de canviar el chip, ens hem de professionalitzar” i convida a tothom a “fer un pas endavant i creure en les nostres possibilitats per sortir d’aquesta situació”. Per al president de l’AGIPCAT aquesta situació representa també una oportunitat per apostar per la formació i assolir metes més ambicioses, “el nostre objectiu és que la gent pugui tenir qualitat de vida a través de l’educació i la formació pel treball. Estem en un món laboral molt competitiu i hem d’estar a l’alçada, hem d’apostar per la professionalitat. No ens podem quedar enrederits, el Poble Gitano ha de ser innovador, ha de ser ambiciós, no podem ser conformistes”, comenta Ferreres amb to encoratjador.

El salt digital al sector dels marxants

Sense cap tipus de dubte, un dels sectors laborals més afectats per aquesta crisi ha estat el dels marxants. S’estima que hi ha al voltant de 15.000 persones a tot Catalunya que es dediquen a la venta ambulant, i més de la meitat d’aquests són gitanos. Les mesures de prevenció per fer front a la pandèmia han posat al sector en una situació difícilment sostenible, especialment pel greuge comparatiu de les mesures preses amb la competència més directa dels marxants. “Al principi, entenc que hi havia molt poca informació sobre el comportament del virus, i els mercats van ser els primers negocis en ser tancats, mentre els centres comercials seguien oberts. Durant la ‘desescalada’, els centres comercials i els petits comerços van començar a treballar abans que els marxants, i això que els marxants són tots a l’aire lliure! Van ser els primers a tancar i els últims a obrir!”, es queixa Carbonell sobre l’efecte discriminatori de les mesures preventives vers el sector dels marxants.

L’AGIPCAT juntament amb altres entitats com la Taula dels Marxants de Catalunya han negociat amb diferents ajuntaments l’exempció de les taxes municipals pels marxants. Ciutats com Reus i Lleida han deixat de cobrar impostos al sector de la venta ambulant per tractar de pal·liar al màxim les pèrdues econòmiques dels marxants. Tot i així, Carbonell ens explica que, durant l’estiu i en contraposició a altres sectors laborals, la venta ambulant no va acabar d’arrencar.  “Quan van tornar a obrir els mercats, la gent estava animada, però al cap i a la fi no hi ha hagut cap sector beneficiat en aquesta crisi. No ha vingut turisme i hi ha molts mercats de la costa que necessiten turisme, s’ha reduït l’aforament a un 30%, hi ha municipis que han canviat la ubicació del mercat, i tot això està sent nefast pels venedors”, explica en Manel.

Per aquests motius, l’AGIPCAT ha decidit treure endavant una pàgina web perquè tots els marxants puguin vendre en línia els seus productes. www.mercaweb.org obrirà les seves portes en breu i permetrà als marxants fer el salt al món digital. Des de l’agrupació d’entitats també oferiran assessorament i suport tècnic, formacions en alfabetització digital, fotografia o administració per tal de facilitar que els marxants puguin treure el màxim profit d’aquesta nova eina.

Ferreres ens explica que aquesta és una iniciativa per ajudar al món dels marxants i que, en cap cas, és la substitució dels mercats de tota la vida, sinó una eina complementària. “Amb aquest web busquem reactivar el sector dels marxants amb noves eines, perquè amb les mateixes que fins ara hem funcionat serà molt difícil continuar. S’han de buscar altres alternatives. Avui tothom tenim televisió, mòbils, tothom sabem o estem aprenent a comprar a plataformes digitals, i aquest és el moment ideal per fer el salt al món digital, per mirar al futur, vetllant més que mai pels negocis de la gent, i generant noves eines perquè l’economia dels marxants no es vegi tan afectada”, explica en Ferreres.

Més enllà de la pandèmia

Per l’AGIPCAT el paper de les administracions és clau en la superació de la crisis i els hi reclamen polítiques que promoguin l’apoderament i la iniciativa de la població gitana, “hem de fugir de polítiques assitencialestes, sinó ens trobarem amb taxes d’atur superiors a les de abans de la pandèmia. Hem de buscar mecanismes perquè puguem accedir al món laboral, i hem  d’aprendre de les anteriors crisis perquè no ens passi el mateix”, reivindica Carbonell.

Tot i la importància de polítiques efectives, l’agrupació d’entitats gitanes situa la responsabilitat en el moviment associatiu i en la població gitana. “Si el missatge de les entitats és que ens tenim que formar, que tenim que lluitar i que tenim que ser un dels motors d’inserció laboral, si fem projectes engrescadors per gent jove, la gent participarà. Però som nosaltres que els hem d’obrir la porta. El Poble Gitano no podem estar tancats a les quatre professions de sempre. Ara hi ha moltes més possibilitats”, argumenta Carbonell.

I tot i que el panorama actual, marcat per les mesures de prevenció, pot ser descoratjador, el missatge per sortir reforçats d’aquesta situació del president de l’AGIPCAT és molt clar, “estem acostumats a pensar en el dia a dia, mai en el dia de demà, i això passa factura. Hem de pensar en formar-nos, en professionalitzar-nos i poder tenir millor qualitat de vida que fins ara”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies