Lliurats els guardons Kherdiphen Romani Ćhibako per la promoció de la llengua romaní

Lliurats els guardons Kherdiphen Romani Ćhibako per la promoció de la llengua romaní

El passat 5 de novembre l’organització Kalí Sara de Zagreb i el seu ambaixador a Barcelona van lliurar els premis Kherdipen Romani Ćhibako per reconèixer la tasca de persones, entitats i institucions en la promoció i recuperació de la llengua romaní a Catalunya.

El 5 novembre de 2009, diferents lingüistes, mestres i representants d’entitats gitanes es van reunir a la ciutat de Zagreb per analitzar la salut de la llengua romaní i aconseguir que fos reconeguda de manera oficial pels diferents estats europeus. En aquesta mateixa conferència es va decidir instaurar el 5 de novembre com a Dia Internacional de la Llengua Romaní i ajudar a fer visible la seva causa.

Aquest és el segon any que l’associació Kalí Sara, amfitriona de la conferència a Zagreb l’any 2009, organitza una cerimònia a Catalunya amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Romaní, tot i que enguany ha estat un acte virtual.

L’acte es va iniciar amb la benvinguda del diputat d’origen romaní al parlament croata, Venjko Kajtasi, i de Seo Cizmich, ambaixador de Kalí Sara a Catalunya.

Juan de Dios Ramírez Heredia, històric líder del moviment polític i associatiu gitano, va intervenir fent un discurs per emfatitzar la importància de la llengua per la supervivència de Poble Gitano: “La llengua és el major tresor del nostre poble. Tenim una cultura amb unes tradicions i uns costums, una manera de ser i d’actuar que ens identifica a tots els gitanos del món. Però la principal senya d’identitat, la que fa que tots pertanyem a una família universal, és la llengua”.

Ramón Vilchez, responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, també ha participat en la inauguració de l’acte i ha tingut unes paraules d’agraïment a l’entitat Kalí Sara pel premi rebut l’any anterior i ha reafirmat “el compromís del govern català per seguir treballant en la recuperació de la llengua romaní a Catalunya”.

El primer dels guardonats aquest any amb el ‘Kherdiphen Romani Ćhibako’ ha estat Rafael Perona, per la seva llarga trajectòria la front del Centro Cultural Gitano de La Mina tractant de fer que “la llengua romaní torni a ser una llengua d’us entre els gitanos espanyols”. Els següents en rebre el premi han estat Carlos Muñoz i Nicolás Jiménez per la seva tasca de difusió de la llengua romaní mitjançant la realització de conferències, seminaris, formacions o la confecció de materials pedagògics. Aquest últim va fer una crida a prendre’s “amb seriositat la recuperació de la llengua romaní. Cal fer costat a les entitats i persones que ens dediquem a difondre la nostra llengua i invertir més recursos”. El darrer guardó va ser per la Lacho Bají Calí, entitat de dones de l’Hospitalet del Llobregat que, des de l’any 1991, treballen en la defensa i promoció de la llengua romaní i del caló.

La cerimònia va continuar amb la projecció de ‘O Baró Istardiphen’ –el gran empresonament, en llengua romaní–. El documental dirigit per Seo Cizmich recorda els fets ocorreguts l’estiu de 1749, quan el govern espanyol va ordenar la detenció i empresonament de tota la població gitana per tal d’aniquilar la seva cultura i identitat. Per Cizmich és molt important “decolonitzar la història gitana i que siguem els propis gitanos qui posem nom als episodis de la nostra pròpia història i no acceptar els que ja venen donats”, fent referència al caràcter pejoratiu del terme ‘la Gran Batuda’ suggerit per Gómez Alfaro i amb el qual es coneix comunament aquest episodi de la història.

Per concloure l’acte, Costi ‘el Chato’ va compartir el seu ball flamenc amb l’actuació musical ‘Tenyint el món de Rromaniphen’.

La defensa de la llengua romaní des de la Romanò Kher  

Al territori espanyol, la llengua romaní va començar a desaparèixer probablement al segle XVIII. Diferents estudiosos i activistes senyalen que la pragmàtica de Ferran VI de 1749, per la qual s’ordenava l’empresonament de tots els gitanos i gitanes al territori espanyol, hauria significat un cop molt dur per a la llengua gitana, essent aquest el moment en què s’hauria perdut el seu ús social i l’inici del seu deteriorament.

Una de les possibles proves de la importància d’aquest episodi es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on es conserva un manuscrit, pertanyent al segon Marqués de Sentmenat (1697-1762), en el qual es troba un vocabulari espanyol-gitano de mitjans del segle XVIII que, segons l’investigador Ignasi Adiego, encara conserva les inflexions pròpies de la llengua romaní.

A partir d’aquell moment, la gramàtica i sintaxi romaní van ser substituïdes per les castellanes o catalanes, per donar lloc al caló castellà i al caló català respectivament –els dialectes avui parlats a Catalunya, però que no permeten la comunicació amb parlants d’altres dialectes romanís–.

Ara, una de les reivindicacions del moviment associatiu gitano a Catalunya és la recuperació de la llengua romaní, ja que el caló es cada vegada menys parlat i, dins d’un context globalitzat, es defensa la recuperació d’una versió estandarditzada de la llengua romaní que permeti comunicar-se amb la resta de dialectes.

Una de les iniciatives de Seo Cizmich per posar en valor la llengua i la cultura romaní ha estat la creació de la Romanò Kher, la Casa Romaní. Segons ens explica en Seo, “la pandèmia ha dificultat la inauguració i difusió de l’espai, o mantenir uns horaris normalitzats d’obertura al públic”. L’objectiu principal de la Romanò Kher es poder difondre la cultura i llengua gitana principalment entre la població no gitana, servint com a espai d’exposicions i conferències.

Cizmich argumenta que s’ha de fer un esforç per tal que el jovent pugui recuperar el que hauria de ser el principal tret d’identitat dels gitanos i gitanes a Catalunya: “La llengua és un dels aspectes més fonamentals de la nostra identitat, de la nostra forma d’expressió, del nostre jo. Ara hi ha molta informació a internet i a les xarxes socials sobre el Poble Gitano i la seva llengua, però les generacions més joves cada cop estan més disperses i s’interessen menys per la seva llengua. Per aquest motiu es molt importat donar el màxim de visibilitat a la llengua romaní”.

En Seo també reivindica el reconeixement de llengua romaní per part de les institucions catalanes. “Crec que és important que les administracions donin un suport absolut a la causa de la llengua romaní. Amb la recuperació de la memòria històrica del Poble Gitano s’ha de posar sempre en valor la llengua romaní. És molt important que el romanó sigui reconegut per les administracions com a llengua i se li doni tot el valor del món. Tenen la responsabilitat de defensar la nostra llengua”, esgrimeix en Seo Cizmich.

El seu somni ara és que la Romanò Kher pugui ser un motor en la recuperació de la llengua romaní i que la seva iniciativa es converteixi en un espai de trobada i treball conjunt amb la resta d’entitats gitanes al voltant d’aquesta causa.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies