Entrevistem a la direcció de la FAGiC amb la mirada posada en el futur més immediat

Entrevistem a la direcció de la FAGiC amb la mirada posada en el futur més immediat

Després de més de sis mesos de pandèmia, la vulnerabilitat en la qual es trobaven moltes famílies no fa més agreujar-se i la incertesa sobre el que pot succeir en els pròxims mesos situa el moviment associatiu gitano en una situació de constant alerta. Hem pogut parlar sobre aquesta situació amb Simón Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, i amb Pedro Aguilera, gerent de la mateixa.

Simón encara té molt present les situacions dramàtiques a què va haver de fer front la federació durant el període de confinament. “A la FAGIC era un bombardeig diari de persones que no tenien cap recurs i no sabien què fer. Molts cosins nostres es dediquen a la venda ambulant i viuen al dia, al tallar aquest subministrament, ho perden tot. He rebut trucades de persones plorant perquè no tenien per donar de menjar als seus fills, i això és molt dur”, explica Montero.

Des de l’inici de la crisi la FAGiC es va posar a treballar per fer arribar aliments a les famílies més afectades. A principis d’abril, la federació va posar en marxa la campanya 100×100 per recaptar fons i fer arribar vals de menjar a gairebé 300 famílies. Paral·lelament van treballar amb el Banc d’Aliments de Barcelona i Mercabarna per distribuir aliments a més de deu poblacions al llarg d’aquests mesos en 19 punts de distribució diferents amb la col.aboració d’associacions i esglésies.

Per a tota la societat aquests mesos han significat un gran repte, i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya valora molt positivament la seva capacitat de reacció en un moment així. “La FAGiC ha passat la prova de foc. Crèiem que aquesta situació ens explotaria a les mans, però vam posar la maquinària a el 200%. Hem estat aquí, ajudant, contenint i estem molt contents de la feina que hem fet. Ens hem demostrat a nosaltres mateixos la capacitat que té la FAGiC i l’equip de professionals que tenim, que han tingut una resposta increïble”, comenta Simón.

Una mirada crítica a les possibilitats de moviment associatiu

Pedro Aguilera ens indica que “aquesta situació ens va agafar a tots desprevinguts i, a la fi, la iniciativa i el lideratge l’hem pres des del tercer sector. La situació en què es trobava la majoria de les famílies, especialment la població gitana, era d’atenció directa i necessitat extrema. Ràpidament ens vam situar als barris i vam començar a lliurar el que ens demanaven”.

No obstant això, Aguilera també ens explica que “durant els pitjors moments de la crisi calia remar i construir, però ara hem de fer una reflexió crítica del que ha passat per poder donar una millor atenció en cas que es repeteixi una situació similar. A nosaltres, com a FAGiC, ens hagués agradat un major suport per part de les administracions, des del nivell local al nacional”, i posa com a exemple l’idoni d’haver pogut comptar amb “una subvenció o finançament d’emergència per fer arribar aliments a moltes més llars” .

Simón Montero també creu oportuna una major coordinació amb les diferents administracions amb les que habitualment treballen per fer front a les necessitats de la població gitana. “Nosaltres hem estat a la vora de el col·lapse. Estem en un moment de ‘vaques magres’ i les administracions han de situar-se al nostre costat més que mai per ajudar-nos, perquè en definitiva nosaltres només som una corretja de transmissió perquè les ajudes arribin a la ciutadania”, argumenta Simón.

Centrats en el present

Els efectes que la present crisi sociosanitària pot representar pel Poble Gitano a mig i llarg termini és ara una de les grans preocupacions que expressa la federació. Aguilera suggereix la creació d’un “Pla de Contingència” per donar resposta als reptes del moment actual. “Hem de poder reunir-nos en una taula gitanos i gitanes i discutir quines accions desenvolupar. La iniciativa ha de ser conjunta. Societat civil i administració treballant conjuntament, prenent decisions conjuntament, buscant sempre el mínim comú, pactar quatre o cinc àmbits per on començar, amb objectius molt clars i molt determinants i anar avaluant. I tot això amb una partida pressupostària destinada inclusiva i exclusivament a la comunitat gitana”, suggereix Aguilera.

Per la seva banda, Simón Montero considera necessari que el treball a realitzar a partir d’ara ha de partir des del reconeixement a la tasca realitzada per les entitats en aquests últims mesos. “En un moment de crisi com aquest, la FAGiC ha estat present en tot moment. I en la fase de recuperació, hem de reconèixer tota la feina feta en els pitjors moments per entitats com la nostra, tot i que no hem estat els únics, i treballar junts pel nostre poble”, esgrima Montero.

Lamentablement aquesta pandèmia no només ha significat l’empitjorament de les condicions de salut, laborals i econòmiques per a la població gitana, sinó que hem presenciat com emergien, amb una sorprenent naturalitat, actituds profundament antigitanes, afavorides per un discurs populista i xenòfob que ha arrelat amb força a la nostra societat.

Referent a això, Pedro Aguilera ens avisa que “FAGiC serà inflexible contra l’augment de l’antigitanisme provocat per la pandèmia” i va apuntar un episodi succeït fa pocs dies en què “un grup de joves gitanos va denunciar que els van prohibir l’accés a un restaurant en el qual tenien reserva tret que paguessin per avançat perquè, segons el restaurant, ja havien tingut problemes anteriorment amb ‘gent com ells’ “. Aguilera es qüestionava, “t’imagines que aquest restaurant té un dia un problema amb una dona? Què farien? Fer-li pagar a totes les dones per avançat? ¡Òbviament no! Ara sembla que tot s’hi val. Amb el Poble Gitano s’atreveixen a tot i hem de detenir-ho com sigui”, es queixava Aguilera.

Mirant cap al futur

El president de la FAGiC observa el futur amb optimisme i creu en un “Gran Canvi” al Poble Gitano que emergeixi d’una “major participació dels gitanos en els espais on es prenen les decisions que ens afecten a nivell polític”. Simón Montero explica també que “malgrat els avenços dels últims anys, encara hi ha molt camí per recórrer” i que li agradaria recuperar antigues iniciatives que encara no s’han assolit com “el reconeixement del Poble Gitano com a minoria ètnica per part de l’Estat i de Catalunya o aconseguir una representació política pròpia”.

Així mateix, en un exercici d’autocrítica, Montero reconeix que com a president de la FAGiC “part de la responsabilitat que no s’estiguin aconseguint aquests objectius és també meva” i sol·licita un major compromís polític. “Hem d’aconseguir unir una major voluntat política, sense això no podrem avançar. També necessitem destinar un pressupost més important per aconseguir dur els canvis a tot el Poble Gitano”, indica Simón.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies