Noves generacions, noves reivindicacions

Noves generacions, noves reivindicacions

Fa poc més d’un any un grup de joves gitanos de Lleida, vinculats a una de les formacions de familiars del Pla Integral del Poble Gitano per a l’obtenció del GESO, va reclamar al seu ajuntament la retirada del carrer del Marquès de la Ensenada del carrer nomenclàtor de la ciutat per ser el responsable de la Gran Batuda de Gitanos de 1749. Aquell va ser l’inici d’un moviment social que va acabar per reunir més de cinquanta joves sota el nom Plataforma 8 d’abril. Entre els seus membres es troben David i Josué Jiménez i Ricardo Gabarre, amb qui hem pogut conversar.

Placa en record a les víctimes de la Gran Batuda situada a la Paeria de Lleida

L’intent de genocidi del Poble Gitano ideat i executat per Gaspar Vázquez de Tablada, governador del Consell de Castella en aquell moment, i pel Marquès de l’Ensenada, ministre amb Felip V i Ferran VI, és un dels capítols més desconeguts de la història espanyola. David ens explica que aquest gran desconeixement per part de la societat no és fortuït i que precisament aquest va ser el motiu que els va portar a mobilitzar-se. “La plataforma 8 d’abril néixer en una reunió de joves fruit de la indignació. Ricardo ens va portar informació desconeguda per a nosaltres, la Gran Batuda, i ràpidament vam decidir emprendre un petit moviment. Al principi estàvem molt perduts perquè només trobàvem informació de la Gran Batuda per internet, buscàvem també en llibres d’història, però per a la nostra sorpresa aquest capítol és completament invisible, no apareix en cap llibre d’història  d’Espanya, com si fos a propòsit. I és significatiu perquè hi ha episodis de la història d’Espanya molt menys rellevants que sí apareixen als llibres d’història més comuns. Estem parlant del primer intent d’extermini de l’era moderna a Europa. Suposo que a Espanya no li interessa que surti a la llum aquest episodi”.

El primer pas de la Plataforma 8 d’abril va ser presentar una moció a l’ajuntament per retirar el carrer que tenia el marquès de l’Ensenada a la capital lleidatana. Ricardo ens explica com van aconseguir convèncer el consistori. “Vam llançar el nostre missatge reivindicatiu coincidint amb el 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano. Vam reunir a 50 joves a l’ajuntament, vam llançar un vídeo a les xarxes socials denunciant que un genocida com el Marquès de la Ensenada tenia un reconeixement a la ciutat de Lleida en forma de carrer, ens van entrevistar diferents mitjans, entre ells la televisió catalana”.

David també matisa que el principal objectiu del grup en aquells moments era aconseguir el major ressò mediàtic. “Volíem fer el major soroll possible perquè la gent conegués la Gran Batuda, perquè és desconeguda fins i tot pels propis gitanos. Vam presentar la nostra reivindicació als mitjans, als partits polítics i als nostres veïns. A partir de llavors la gent a Lleida va començar a interessar-se per aquest tema”.

Tot i que la denúncia social realitzada sobre la Gran Batuda va ser el primer pas realitzat pels joves, els objectius que es marquen a la Plataforma van més enllà. “La nostra lluita va començar amb el marquès de l’Ensenada, però també ens vam unir perquè la RAE retiri la definició racista que té de la paraula gitano i denunciar la segregació escolar que pateix la població gitana a diferents instituts de Lleida”, explica en Ricardo.

Rebel·lia estudiant, rebel·lia sent activista, rebel·lia reivindicant els teus drets.

I no hi ha millor eina per a la transformació de la realitat educativa a què s’enfronta el Poble Gitano que predicar amb el propi exemple, i és que tant David com José com Ricardo han participat del primer Grup d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys que el Pla Integral del Poble Gitano ha desenvolupat a Lleida. Els germans Jiménez han aconseguit aprovar les proves d’accés a la universitat en el seu primer intent i ara es plantegen cursar el grau de Treball social “per poder ajudar a la comunitat gitana de Lleida”, comenta en Josué, el menor dels germans Jiménez.

Ricardo es queixa de l’exclusió social i el antigitanisme que afecta el Poble Gitano, “per què a cada ciutat d’Espanya hi ha un barri gueto per a gitanos?”, I ens comenta que la millor manera de combatre la discriminació passa per l’educació i la participació. “Cal lluitar, saber quines són les teves limitacions però també saber el que et pertany com a ciutadà. Vull que la gent es reveli, i la millor manera d’aconseguir això és estudiant, arribant a espais de poder. Rebel·lia estudiant, rebel·lia sent activista, rebel·lia reivindicant els teus drets”.

Per a molts joves del barri de la Mariola, on resideixen la majoria de membres de la Plataforma 8 d’Abril, quedar-se dins del barri és una de les millors opcions per no fer front a la discriminació que els espera fora, així ens ho explica Ricardo. “Jo vull que la gent surti fora del barri (La Mariola). Al gueto s’està molt bé perquè no hi ha racisme, estàs amb els teus amics, el problema és quan surts al món real. El gueto és, en certa manera, una protecció. I quan surts al món exterior et trobes les dificultats que hi ha. Si vols accedir al món laboral, entre que no tens experiència, que no tens formació perquè vas a escoles segregades, que el teu cognom és Gabarre o Jiménez, o que el teu codi postal és el 25003 de la Mariola, ho tens cru. Estic fart que no et deixin entrar en una discoteca, estic fart que et tractin com un ximple quan t’acostes a un banc, estic fart que et donin un tracte diferent”.

Josué indica que cal fer un pas més enllà i defensar amb orgull la identitat gitana. “La rebel·lió no es fa exclusivament estudiant, crec que es fa també coneixent els teus drets i, sobretot, sentint-se’n orgullós de ser gitanos sense haver d’amagar-ho”. I després de compartir un cas de discriminació que va patir en l’accés a un local d’oci, José explicar que hi ha dues maneres de reaccionar, “una és deixant-se vèncer, i l’altra és sentir-se orgullós, saber el que et pertany com a ciutadà i actuar en cadascuna de les injustícies que ens afecten com a poble o com a ciutadans”.

La reparació històrica al Poble Gitano ja fa tard.

La majoria de polítiques públiques relacionades amb el Poble Gitano són de caràcter social i educatiu, però David explica que les reivindicacions gitanes han de poder anar un pas més enllà, i reivindica el protagonisme que han d’assumir les noves generacions. “Fins ara, crec que s’ha advocat per promoure polítiques socials, que són necessàries i estan molt bé, però ara ja és moment de reivindicar els nostres drets com a ciutadans i com a poble. Els gitanos i gitanes que històricament han lluitat pels nostres drets han fet un gran treball pel nostre poble, però entenem que la societat ha canviat molt i creiem que ha arribat el moment de fer un pas endavant perquè hi ha gent jove que està molt preparada per prendre el relleu”.

“Una cosa que hem de reivindicar i que ja fa tard, és la reparació històrica al Poble Gitano. Hi ha gent que desconeix que hi ha hagut més de 200 lleis i pragmàtiques antigitanes en aquest país. Aquest és el principal motiu pel qual no tots partim des de la mateixa línia de sortida, sempre partim amb desavantatge, i la gent ho desconeix”, assenyala en Josué.

La recuperació de llengua romaní, que va deixar de ser utilitzada a la península ibèrica fa més de dos segles, és una de les principals reclamacions d’en Josué, que a més es lamenta de l’assimilació cultural soferta per gitanos i gitanes. “El trist és que els gitanos, majoritàriament, desconeixen que el seu idioma és el romanó. Quan no saps ni quin és el teu idioma, llavors és quan han aconseguit robar-te del tot la teva identitat. M’agradaria posar l’accent a la identitat del Poble Gitano, perquè han aconseguit assimilar-nos a base de discriminació. Amb cadascuna de les pragmàtiques antigitanes han aconseguit que siguem cada vegada menys gitanos”.

David també es queixa de l’efecte que totes les lleis antigitanes han tingut en la situació actual d’exclusió social que pateix el Poble Gitano i apunta que l’educació ha de ser l’eina per poder transformar la situació actual. “El que manca al Poble Gitano és la formació. L’absentisme escolar ve precedit de totes les lleis antigitanes que han existit, és per això que els gitanos tinguem poca fe en el sistema educatiu actual. No tenim fe perquè no hi ha cap gitano professor, no tenim fe perquè no hi ha cap gitano a l’ajuntament, no tenim fe perquè no tenim gitanos en posicions de poder, i no tenim fe perquè aquí a Lleida no tenim referents d’èxit social que puguin motivar els nens i nenes més petites”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies