El Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona commemora la Gran Batuda

El Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona commemora la Gran Batuda

El passat dimarts 30 de juliol, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, ​​va commemorar la Gran Batuda de 1749 amb una conferència al Convent de Sant Agustí Vell, lloc on van estar recloses 200 dones gitanes.

La Gran Batuda de 1749 és un dels episodis més tràgics de la història dels gitanos i és també un dels episodis més invisibilitzats de la història espanyola. Parlem del primer intent de genocidi en l’era moderna a Europa. El 5 de juliol de 1749 el rei Ferran VI va signar la Real Pragmàtica per la qual s’ordenava als corregidors que la nit del 30 de juliol capturessin a tots els gitanos i gitanes amb l’ajuda dels militars. La intenció era acabar amb el Poble Gitano i la seva cultura separant a homes de dones, fills i filles. Els homes van ser destinats a reforçar la mà d’obra com a esclaus als arsenals i les dones van ser recloses amb els seus fills petits en presons.

Després d’Andalusia amb 4.931 gitanos i gitanes capturats, Catalunya va ser la segona regió, a molta distància, on més persones van ser apressades, un total de 686. De tots ells, 200 dones van ser recloses a Barcelona, al Convent de Sant Agustí Vell, que llavors complia les funcions de caserna militar. I encara que a Catalunya, unes 300 persones de les detingudes en primera instància van ser posades en llibertat durant el mateix any, les gitanes presoneres al Convent de Sant Agustí no van rebre l’indult fins a 1763, catorze anys després.

Per donar visibilitat a aquest capítol de la història negra de la ciutat comtal i a les dones gitanes capturades, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona va organitzar una conferència al propi Convent de Sant Agustí Vell en la simbòlica data del 30 de juliol. Més de 80 persones van acudir a escoltar les ponències de l’historiador Manuel Martínez, un dels principals investigadors del projecte d’extermini gitano, i Ismael Cortés, diputat al Congrés i expert en polítiques de reparació històrica.

En primer lloc Manuel Martínez va cridar l’atenció sobre la poca o nul·la visibilitat dels fets. Va explicar que a Catalunya les ordres del Marquès de l’Ensenada no van arribar en el mateix moment que a la resta de la península, amb el que la batuda a Catalunya va tenir lloc el 24 d’agost.

Martínez també va matisar que el nom de “Gran Batuda”, suggerit per l’historiador Gómez Alfaro, no és el més apropiat per definir el que va succeir i el va comparar amb el Porrajmos, el genocidi gitano a les mans dels nazis. “Hi ha moltes coses en comú entre la Gran Batuda i el Porrajmos, principalment la idea de l’extermini. Més sagnant en el cas dels nazis, i un extermini biològic i incruent en el cas espanyol, però va ser un crim contra la humanitat. Per això prefereixo en comptes d’usar la paraula ‘genocidi’, que seria una cosa anacrònica, ja que no existia aquesta paraula en aquell moment, però sí ho podem anomenar ‘projecte d’extermini’, que és el que realment va succeir. Un projecte fred i calculat d’extermini “.

Pel que fa a les xifres, Manuel Martínez estima que van ser capturades prop de 9.000 persones gitanes, d’un total de 12.000 gitanos presents en aquell moment a les corones de Castella i Aragó. És a dir, es va capturar a un 75% de la població gitana.

Finalment, l’historiador d’Almeria va compartir tota la informació recollida sobre les condicions de vida de les gitanes al Convent de Sant Agustí i sobre l’obstinació del Marquès de La Mina, Virrei de Catalunya, per evitar l’indult de les gitanes allà apressades, dedicades a tasques de costura per costejar la seva pròpia reclusió.

A continuació, Ismael Cortés va centrar la seva intervenció en les polítiques de reparació amb el Poble Gitano. Cortés va afirmar que “Espanya, per constituir-se com a país, com a estat, ha necessitat construir una història de glòria que ha anat invisibilitzant no solament territoris, pobles i nacions, sinó que també aquells pobles no territorialitzats com és el cas del Poble Gitano. Pel que un primer principi de la justícia restaurativa hauria de ser la inclusió de la història gitana, no només de les pàgines més fosques, les pàgines de persecució, de la història d’esclavitud i crims massius, sinó també les aportacions als diferents territoris i cultures de l’estat”.

Ismael Cortés també va indicar la necessitat d’establir tot un seguit de “polítiques de reconciliació” que vagin més enllà del reconeixement del passat i que serveixin per “traçar la línia del temps que connecta tots els episodis del passat amb els episodis del present”.

Per concloure la seva ponència, el diputat Ismael Cortés va explicar que el concepte de antigitanisme no pot ser definit única i exclusivament com “un tipus més de discriminació racial vers persones que pertanyen a una o altra ètnia”, sinó que segons ell, el antigitanisme “és un sistema de dominació racial, tant a Espanya com a la resta d’Europa, que té profundes arrels històriques i que es perpetua en el present “.

Per finalitzar la conferència va haver un torn de preguntes al públic que va donar a lloc a debats molt interessants sobre les aspiracions del moviment associatiu gitano, la representació política gitana, el reconeixement institucional i les polítiques d’inclusió de la cultura gitana.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies