Hi ha valors que la societat majoritària ha perdut però que segueixen vius gràcies al poble gitano i que són molt necessaris per a la convivència

Hi ha valors que la societat majoritària ha perdut però que segueixen vius gràcies al poble gitano i que són molt necessaris per a la convivència

Cristina Vázquez és una gitana de 33 anys que viu al barceloní barri del Bon Pastor. Mare de dos fills, va decidir tornar a estudiar per oferir un millor futur als seus fills. Fa dos anys que es prepara per a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys i està finalitzant també una formació com a mediadora desenvolupada pel Pla Integral del Poble Gitano i la Universitat de Girona, gràcies a la qual acaba d’accedir a una feina com a mediadora comunitària en el seu propi barri.

Cristina considera que l’educació és la principal eina que té com a mare i com a dona per facilitar el millor dels futurs possibles als seus fills. “Principalment decideixo tornar a estudiar pels meus fills. Un dia, la meva filla em va fer una pregunta i el fet de no poder ajudar-la, orientar-la, o simplement contestar-la, va fer replantejar-me totalment la meva vida. A més també suposo que tenia una necessitat amagada i, arran de la pregunta de la meva filla, va despertar la necessitat de lluitar per trobar-me amb mi mateixa. Jo crec que tothom tenim la necessitat de superar-nos cada dia com a persones, com a éssers humans. També un dels principals motius pels quals vaig decidir canviar i posar-me a estudiar va ser per millorar la meva situació. Avui dia, els treballs als quals pots accedir sense formació són molt precaris, de moltes hores, molt esforç físic i mal pagat, i l’única sortida que veig és formar-me i preparar-me com a eina per poder revertir la meva situació i el futur dels meus fills”.

Per a ella, estudiar no només representa una forma de millorar la seva situació o la de la seva família, sinó que la seva motivació acadèmica va també lligada a la seva pròpia comunitat, el poble gitano. “M’encanta el treball social, el poder tenir les eines per poder ajudar a la gent. Les situacions de necessitat que he viscut han fet que em doni compte que tenir les eines, o tenir la informació per ajudar les persones que realment ho necessiten, és molt potent i necessari. D’altra banda, també m’atrau molt el món de la Criminologia i la Psicologia. M’agrada molt observar a les persones, el seu comportament, una mirada, els gestos, el llenguatge no verbal, em diu molt de la situació i això té a veure molt amb la mediació”.

A través de formació seràs una versió millorada de tu mateix

Tradicionalment, dins de la cultura gitana, els gitanos adults i amb més experiència vital han exercit com a mediadors naturals dins de la pròpia comunitat. Ara la Cristina està finalitzant un curs d’Especialització en Mediació i ens explica que “aquesta formació no li treu valor al coneixement i habilitats que algun gitanos adquireixen de manera natural, simplement és adquirir nova informació, és millorar el que tu tens. Podem ser gitanos i podem adquirir coneixements, una cosa no treu l’altra. A vegades he escoltat el tòpic ‘una dona gitana no estudia perquè llavors ja no és gitana’, això és completament fals. Tu seguiràs sent qui ets, simplement que a través de formació seràs una versió millorada de tu mateix, i amb la mediació igual. El gitano ha tingut la facilitat que tota la vida ha estat mediador per naturalitat i, amb aquest curs, el que fem és adquirir noves eines. La societat canvia, les persones canvien, el món va evolucionant i amb la formació adquireixes unes eines, que a més de les teves, serveixen per millorar la teva motxilla”.

Tradicionalment, el paper de la mediació dins de la comunitat gitana havia quedat reservat per a la figura d’homes adults. Amb el seu nou treball com a mediadora comunitària a Bon Pastor, la Cristina viu amb emoció poder representar les dones gitanes del barri. “Em sento privilegiada i joiosa de ser pionera en un projecte com aquest. És molt gratificant poder representar les dones, aquest paper de la dona, de la mare, de la dona gitana, d’estar per la família, pels seus fills, de l’educació, de tenir cura de la casa, però també estic orgullosa de representar el paper de la dona implicada, participar amb les altres veïnes, amb les altres mares, preocupada com qualsevol altra dona”.

Els prejudicis que existeixen sobre la dona gitana seran una de les grans barreres que Cristina haurà  d’enderrocar. “Com a dona sóc defensora visualitzar la imatge real de la dona gitana. Sempre s’ha dit que la dona gitana ha estat invisible i que no ha tingut ni veu ni vot, però això crec que és totalment erroni. Les dones gitanes compleixen amb una funció preciosíssima pel que fa a l’educació dels fills, pel que fa a l’entorn, pel que fa a la llar, pel que fa a la feina que desenvolupi fora. Crec que tenim un sisè sentit desenvolupat que ens capacita per obtenir més visió sobre una determinada situació, i això és fonamental a l’hora d’intervenir com a mediadora”.

Com participar-hi si estàs, de dia i de nit, sobre carregat de preocupacions i tensions?

Un dels objectius de la Cristina serà aconseguir una major participació dels gitanos al barri. Per a ella “hi ha molt poca informació sobre els recursos que hi ha al barri, i sense informació no hi ha relacions, no hi ha vincles, si no hi ha informació, se sent desconeixement, es dóna lloc als prejudicis, a la rumorologia, als conflictes, al temor, es dóna lloc a moltes situacions que es poden evitar”.

La situació de precarietat socioeconòmica que afecta moltes famílies gitanes és, per a ella, una de les altres barreres que impedeixen que gitanos i gitanes puguin participar amb normalitat en la vida social del barri. “Moltes famílies sobreviuen d’una manera molt precària, no tenen els recursos adequats, i el dia a dia suposa un sobreesforç increïble, físic i mental, que no et permet entrar en dinàmiques sostingudes en el temps, com participar-hi si estàs, de dia i de nit, sobre carregat de preocupacions i tensions?”.

M’agradaria que la gent conegués aquest poble gitano al que jo estic acostumada

Freqüentment s’atribueix la difícil convivència entre gitanos i no gitanos a diferències culturals, però Cristina opina que “la convivència és més un problema de caire social que no pas cultural”, provocat per “la situació de precarietat en què viu molta gent, per un mobiliari urbà i uns habitatges que no estan habilitats”. Cristina explica que en aquestes situacions “és normal l’ocupació massiva d’espais públics. Si no tens un habitatge en condicions, on aniràs? Doncs on estiguis una mica més còmode. Realment crec que hauríem veure-ho com una oportunitat per crear vincles, són oportunitats que hem de utilitzar-les per construir i no per viure-les com un problema”.

Per Cristina, una de les vies per millorar la inclusió dels gitanos al barri passa per “canviar la imatge de la dona gitana i del poble gitano, poder mostrar-li al món i al barri que encara hi ha molts prejudicis”, i matisa que li agradaria que “la gent conegués aquest poble gitano al que jo estic acostumada, aquests costums a les que jo estic acostumada, aquests valors als que jo estic acostumada. Tot això pot ser de benefici i enriquiment per al barri. Hi ha valors que avui dia segueixen vius gràcies al poble gitano, que la societat majoritària ha perdut però que són molt necessaris per a la convivència”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre