Hermann Höllenreiner, supervivent del genocidi gitano

Hermann Höllenreiner, supervivent del genocidi gitano

Hermann Mano Hollenreiner, Sinto alemany. Nascut el 1933 a Hagen, Alemanya de pare Romaní i mare Jueva.

→ Romani Zor (forç romaní)

Quant de temps fa que dóna el seu testimoni?
Fa tretze anys que vaig poder trencar el meu silenci i parlar-ne, tan sols tretze anys…

 

Qui o què el va motivar a parlar del passat?
Va ser el meu cosí, Hugo Hollenreiner, qui em va influir per a que comencés a explicar les meves vivències en públic.

 

Vostè va estar en més d’un campament, tres per ser exactes, Sachsenhausen, Ravensbruck i en un dels més terribles, Auswitch-Birkenau. Hi ha algunes dades d’aquest últim sobre una revolta en el sector BII, en els barracons dels gitanos el matí del 16 maig 1944…
Sí, la nit anterior un grup de la resistència va alertar sobre les intencions de les SS per a tots nosaltres, per a tots els Rroma i Sinti. Recordo que els homes es van armar amb les eines de treball que van trobar en els barracons, recordo les dones cridant, els nens, tots ens vam enfrontar a les SS; homes, dones i nens. Els homes van dir que no sortiríem d’allà, que entressin ells a treure’ns … això va evitar la massacre que planejaven aquell dia. Temps després van deportar als gitanos que estaven encara en condicions físiques de treballar a altres camps de concentració, també a mi, al de Ravensbrück, després al de Sachsenhausen.

 

L’Holocaust ha volgut ser oblidat per tants Rroma i Sinti…
Les vivències van ser tan dures que és molt difícil mantenir-les en l’oblit, penso que és legítim parlar sobre el que va passar, s’ha de saber.

 

També els governs han contribuït a això, hem estat un poble massacrat doblement sense reconeixement, alimentant l’oblit, el silenci.
Crec que és necessària la reflexió des de la pròpia comunitat gitana, és fonamental abandonar una posició subordinada, cal difondre la nostra història i accedir a llocs de treball en totes les institucions. És la forma d’incidir des de dins. La comunitat ha d’estudiar, ser advocats, professors, doctors…

 

Quan parla del passat automàticament el connecta al present, ¿sent que estem en perill?
És important combatre l’antigitanisme i l’auge de grups i partits polítics de l’extrema dreta i neonazis, i que les seves accions i discursos no quedin impunes davant la llei. És molt perillós. Ningú pensàvem que alguna cosa com allò podia succeir, el meu pare i els meus oncles eren oficials de l’exèrcit i van combatre en la primera guerra mundial defensant Alemanya! Tot el que va passar no pot tornar a repetir-se.

Mentre feia l’entrevista penso en una persona com ell, tan sols amb deu anys va ser deportat amb la seva família, va estar en tres camps, a Auschwitz un dels més durs i terribles, víctima dels experiments del doctor Josef Mengele, on només hi havia mort, mirades perdudes, l’alè gairebé inexistent, imperceptible, només por i sense espai a l’esperança …

Però aquí està, el tinc davant meu, després de tant dolor, patiment, pèrdues, injustícia, va caminar en una de les marxes de la mort durant una evacuació del camp de Sachsenhausen … i va sobreviure a tot! Tinc davant meu a un súper heroi! ‘Hi són reals i també són gitanos!

Per què busquem súper herois de ficció!?  Van arribar tard!! Ells no van ser allà!

Però una cosa certa i provada és la persona que està asseguda al meu costat, ell posseeix el coratge, la noblesa i la humilitat. Dedica el seu temps a combatre el monstre del racisme, rebutja tota injustícia, solidari amb les causes nobles, sensible davant la situació actual del creixent antigitanisme, anant allà on se’l crida.

De mirada profunda, sembla estar veient allò que ningú pot veure, posseeix la força de la vida, el Gran Mano! Ell és el meu súper heroi!

Durant el nostre passeig matinal del dia següent a la conferència, vaig poder observar com la duresa viscuda no li va prendre l’entusiasme en els petits detalls, curiós amb tot el que passa al seu voltant, gaudint de les melodies dels músics del barri gòtic, de les petites botigues d’artesania i sempre acompanyat de la seva inseparable i magnífica dona, no puc deixar d’emocionar-me davant la presència de tots dos. Irradien bellesa, amor, comprensió …

Gairebé sense adonar-nos vam aparèixer a la Plaça de Sant Felip Neri, mentre els expliquem la història tràgica del lloc veig el dolor en els seus ulls, sento com la seva empatia li permet transportar-se al lloc dels fets, només aquell que ha patit tant pot sentir. Li vaig fer una foto al costat de la paret amb les marques de la metralla del bombardeig i en mirar per l’objectiu de la càmera un calfred em va estremir, Mano i el mur de pedra es fusionaven en una sola imatge, cicatrius i la força indestructible.

Sobre el autor

Seo Cizmic Seo Cizmic
Encara no disposem de la informació.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies