Samudaripen, el genocidi gitano oblidat

Samudaripen, el genocidi gitano oblidat

La entitat de dones gitanes Rromane Glasurǎ ha organitzat un acte, conjuntament amb el Museu d’Història de Barcelona, per millorar el coneixement del Samudaripen, el genocidi gitano ocorregut durant el règim nazi.

El genocidi gitano efectuat pel règim nazi és encara molt desconegut, no sols per la societat en general, sinó també pel propi poble gitano. Les dades oficials parlen de mig milió de víctimes, mentre que el moviment associatiu gitano en parla d’un a dos milions de víctimes. I mentre tothom té la imatge al cap de les càmeres de gas d’Auschwitz i del succeït el 2 d’agost en l’infame camp d’extermini, tot just ara, 70 anys desprès de la segona guerra mundial, es comença a documentar com la majoria de les víctimes gitanes van morir afusellades als països de l’Est d’Europa.

Rromane Glasurǎ, que s’ha pres molt seriosament la recuperació de la memòria històrica del poble gitano, ha organitzat un seminari per tal d’apropar a la ciutadania aquesta realitat tan desconeguda –el Samudaripen. El seminari ha tingut lloc al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) dilluns 26 de gener, un dia abans de la commemoració de les víctimes de l’Holocaust. Paqui Perona, presidenta de l’entitat de dones, apuntà que “mitjançant la recuperació de la memòria històrica del poble gitano es dona veu a un passat silenciat, dignificant així al poble gitano, i a més a més, serveix pe reflexionar sobre el present”.

El seminari s’inicià amb la presentació de Joan Roca, director del MUHBA, qui va elogiar a tots aquells que van fer de testimoni de la barbàrie nazi, i a tots aquells que avui dia continuen fent-ho. A continuació tingueren lloc les intervencions de José Heredia, professor de la Universitat de Granada, Ana Mirga, investigadora de la UAB, i Raymond Gureme, supervivent del Samudaripen. José Heredia va relacionar el genocidi gitano a mans dels nazi amb els esdeveniments històrics ocorreguts a la península ibèrica des de l’arribada del poble gitano, fent palès com les condicions que van conduir al Samudaripen encara son presents avui dia, “el sistema de dominació ètnic continua a Espanya i Europa, i si aquesta lògica continua viva, significa que no estem vacunats contra un nou Samudaripen”.

En el seu torn, Ana Mirga va recordar com es va iniciar el moviment juvenil per la recuperació de la memòria històrica del genocidi gitano, i va afirmar que “d’ençà 2009 s’ha avançat molt, el genocidi oblidat es comença a recordar, hi ha més informació, s’han realitzat diverses investigacions acadèmiques, recuperant el discurs històric i indagant sobre el passat”. Mirga també va apuntar quins poden ser els següents passos de l’activisme gitano en aquest camp, com ara la inclusió del Samudaripen als llibres d’història, o la dignificació de la memòria de les víctimes a països com Txequia, on s’alça una granja de porcs al mateix lloc on anys abans es trobava un camp de concentració de gitanos.

A continuació va parlar Raymond Gureme, un gitano d’origen francès que quan començà la segona guerra mundial era un jove que es dedicava al món del circ. Raymond va passar per diferents camps de concentració, va estar condemnat a mort, però va poder escapar i unir-se a la resistència contra els nazis. No va voler recordar els aspectes negatius d’aquell moment històric, sinó que va voler transmetre la seva història i esperit de resistència, animant a les generacions més joves a lluitar pels nostres drets, “lluiteu tant com pugueu, els joves heu de prendre el relleu, resistir, tenir empenta. Nosaltres no demanem res més que respectin la nostra llibertat, no només pels Rromà, per tothom”.

Per concloure el seminari, Rromane Glasurǎ va presentar el seu documental “Samudaripen, l’holocaust oblidat”. Aquest és un documental que va néixer l’agost de 2014 quan un grup de joves de l’associació de dones va viatjar al camp d’extermini d’Auschwitz. En el documental, les joves descobreixen tot el que va succeir allà, i a la seva vegada també ens permeten conèixer aquesta història, de la ma dels valuosos testimonis de supervivents a la barbàrie nazi. Aquest documental va rebre el premi Tikinó, a la modalitat “fet per gitanos”.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies