Repòquer d’asos, cinc veus que van fer gran la rumba catalana
Són cinc gitanes catalanes, hereves de bressol, que trenquen amb tots els tòpics sobre la dona gitana. Cinc dones grans, professionals dins i fora de l’escenari, que van compartir amb nosaltres anys de música, escenaris i moments irrepetibles.
Rosita, Mami, Laura, Nuri i Divina van ser les inseparables coristes de Peret, acompanyant-lo en els millors moments de la seva carrera i aportant un color i un so inconfusibles. És impossible imaginar la guitarra, les palmes i la veu de Peret sense l’acompanyament del seu cor.
L’empremta de les pioneres
Abans que elles, Selu i Payoya de Mataró havien deixat el llistó molt alt. Com a gitanes i professionals, van obrir el camí i van crear una escola, demostrant que la rumba catalana no és exclusiva dels homes. Música, cor, ball, actuació: eren naturalitat, art i poder concentrats en una sola persona.
Les nostres cinc protagonistes van aprendre d’elles i van anar encara més enllà, deixant una empremta imborrable en escenaris i estudis de gravació. I, com a curiositat, van ser capaces de viatjar amb setze homes per tot el món, amb una paciència i una psicologia dignes d’admiració.
El cor de Peret
I encara més, tots sabeu, si m’heu llegit, que Peret ha estat el músic més professional amb el qual m’he topat i, per això, també el més exigent, de vegades era com estar amb un sergent de la música, no se li podia replicar -per autoritat musical-, només hi havia cinc persones que eren capaç de dir-li: “així no està malament, però millor d’aquesta manera …”. Al final, van aprendre tan bé la lliçó, que ni Peret les piulava, eren les ‘jefas’, i jo de broma li feia a Peret, “eh! que em queixaré a ‘las jefas’!”, i ell em contestava: “quan aprengueu com ho fan elles, us pujaré el sou, mentrestant sou soldats rasos”. Que bons records!
Les protagonistes
Mami Ribas i Nuri Becas
Nuri Becas, neboda de la Tia Pepi, des de jove casada amb Petitet, convivia amb els seus sogres, l’Oncle Huesos i la Tia Selu. Feia uns cors increïbles, tenia una veu anyenca, envellida en els millors barrils de roure, tenia una veu molt personal. Vinculada professionalment a Chacho i Peret, deixava cors increïbles en cada gravació.
Mami Ribas, també neboda de la Tia Pepi i cosina germana de Nuri. Es va casar amb el fill de Peret, Peret Jr. No fa falta dir que el seu entorn sempre va ser l’epicentre de la rumba catalana. Allí no li va fer falta que ningú li expliqués res, ja ho sabia abans d’arribar. En l’escenari entenia el que necessitava cada actuació i cada tema, remava amb molta força.
Divina Hernández i Laura Ferrer
Laura Ferrer, els seus primers passos artístics van ser a Tossa de Mar, cantant al costat del seu pare a la sala de festes Flameng, un local amb molta solera on, pràcticament, tot l’any actuaven flamencs i rumbers. El seu pare, coneixedor del potencial de la seva filla, es va fer acompanyar d’ella en l’escenari des de molt molt petita. Recordo quan jo començava a tocar la guitarra, m’encantava fer-la cantar també amb mi, no tindria més de sis o set anys, però cantava com els àngels, amb un timbre flamenc i una potència que la feia única. Una altra mutant musical que va créixer al nostre costat i dels creadors tenint com a referència als cors que sonaven en els primers discos de Peret acompanyat als cors per la Selu i la Payoya.
Divina Hernández, per a mi la més digna hereva de la Payoya, germana de Yumitus, neboda de Peret. Amb només sis anys ja surt en una pel·lícula de Peret cantant-li, ‘Soc Gitana Catalana’. De Divina només es pot dir que en el biberó ja li van posar una bona dosi de la millor rumba catalana. Una gran professional, la música era la seva vida, una gran companya. Desafortunadament ens va deixar molt jove. Continua viva sempre en els nostres cors.
Rosa Pubill
Rosa Pubill, filla de Peret de la qual ja sobren paraules. Va créixer amb la rumba i amb la plana major rumbera. Des de molt joveneta sempre va mostrar una mentalitat musical molt avançada. Es va conrear en els estudis de gravació amb el seu pare, que a més de ser el millor en l’escenari, també ho era en la producció, millor mestre era impossible. Així que no ens va estranyar a ningú que des de molt joveneta compongués uns temes que eren preciosos. Encara que ella sempre va tenir preferència per les balades, la seva veu càlida i dolça conjugava a la perfecció amb la resta del cor, permetent un ampli ventall de possibilitats corals per a cada tema.
Cinc veus, cadascuna amb un estil i segell propi, però que juntes donaven un resultat increïble. Un quintet de cors que encara continua esperant que algú les superi.
