Sabor de Gràcia assoleix el reconeixement més gran de tots
El dia de Sant Jordi es van conèixer els guardonats amb la Creu Sant Jordi, el principal reconeixement que ofereix la Generalitat de Catalunya a les persones i entitats per la seva defensa de la identitat i la cultura catalana. No va ser, però, fins al passat 15 de maig que van lliurar els premis al Teatre Nacional de Catalunya.
Liderats per Sicus Carbonell, el grup va rebre el guardó per la seva trajectòria de més de 30 anys difonent i renovant la rumba catalana, amb una sonoritat pròpia i fort arrelament al barri de Gràcia, esdevenint ambaixadors de la cultura popular i del llegat musical gitano català, portant-lo amb orgull arreu.
Un premi que, segons Carbonell, no és un reconeixement només a ells com agrupació, sinó per la Rumba Catalana en el seu conjunt. “Avui és Sabor de Gràcia, demà seran uns altres, però el que no pot parar és la rumba catalana”. També va recordar la candidatura de la rumba com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO i va animar a tothom a “empènyer perquè sigui possible, perquè és la música urbana que tenim a Barcelona”.
Aquest no és un premi més, arriba en un moment clau en les aspiracions de la rumba catalana per recuperar espais i escenaris, per tornar a ser una senya d’identitat de tot Catalunya i, òbviament, gitana. Aquest premi implica posar la cultura gitana en el primer plànol, mitjançant la música.
Encara recordo el primer dia que en Sicus va trepitjar un estudi, havia de gravar un tema de la seva primera gravació amb la formació ‘Ai Ai Ai’. Tindria uns catorze anys, estava al·lucinant amb l’estudi, va entrar a la peixera a posar veu al seu tema, estava impressionat, semblava un gatet, vaig haver de dir-li, ‘Ei que aquí cal posar-li un parell i donar-ho tot!’, i realment així ho va fer. Qui hagués dit que aquell gatet es convertiria en tot un lleó.
Després de créixer amb les agrupacions ‘Ai Ai Ai’ i ‘Estrelles de Gràcia’, va formar el grup Sabor de Gràcia, i la seva trajectòria va anar ascendint fins al lloc que té avui dia, a cop de perseverança, dedicació i professionalitat. Com ell diu, “trenta anys picant pedra, i ara recollim el fruits”. No hi més secret. Dedicació i estima per la rumba catalana i la seva història. Aquesta és la única fórmula que es pot recomanar al jovent que vol triomfar al món de la rumba. No hi ha miracles, només treball.
Fa poc més d’un mes escrivíem sobre les aspiracions i assoliments de la Plataforma per la defensa de la Rumba Catalana, entitat on Sicus juga un paper cabdal. I és que la seva bona feina va molt més enllà del plànol musical, esdevenint una figura clau en la promoció i preservació de la nostra cultura i el nostre llegat musical.
Com a vell rumber que soc, només puc dir que sento una gran admiració i orgull per en Sicus i per Sabor de Gràcia, perquè la rumba està en molt bones mans.
Felicitats Sicus i que la rumba t’acompanyi!
