Entrevistem a Miquel Serviole de ‘Muchacho y los sobrinos’
Em trobo en aquesta ocasió amb Miquel Serviole, més conegut com a ‘Muchacho’, un dels músics amb major talent i a tenir sempre en compte. Si la recepta de la rumba catalana sempre s’ha caracteritzat per obrir-se a altres sons i estils, Muchacho seria el cuiner de referència en quant a innovació i fusió. Des de molt jove va beure d’estils molt diferents i els va incloure en la seva particular manera d’entendre la rumba. I, a més de ser un excel·lent músic, és també un gran compositor. Les seves lletres, dins de l’heterodòxia, continuen mantenint l’esperit urbà i desenfadat de la rumba de sempre. També segueix l’ortodòxia de les palmes i un enèrgic ventilador.
– Parlem amb ell de Rumba. Primer li pregunto pels seus principis com a músic.
– Jo vinc de l’Església Evangèlica, allà vaig començar a tocar la guitarra i a bramar una miqueta. Era molt jovenet. Quan vaig sortir de l’església, juntament amb un amic de Vilanova, vaig formar el meu primer grup, ‘Ole con Ole’. En aquest grup vam incorporar també a músics de Barcelona, Mataró i Girona, a gent jove que, com jo, estaven començant, Rilin, Pepe de Girona, Yumitus i Ricardo Tarragona Jr. Tocàvem junts en casaments i en alguna bitlla que sorgia.
Llavors m’agradava tocar la guitarra elèctrica, encara que va ser un fracàs, acabava tocant sempre d’esquenes al públic perquè no se m’acoblés. Així que de seguida em vaig passar al ventilador. Encara recordo el molt que em criticaven perquè era un ventilador una mica rocker (somriu).
Després vaig canviar una mica d’aires i em vaig introduir en el món de les convencions, esdeveniments i festes privades. Allò em va servir moltíssim perquè tot era molt dinàmic, l’organització dels grups i els seus components variava molt depenent de l’ocasió, i allí vaig poder experimentar la música d’una manera molt diferent i veure moltes maneres de treballar.
– Això et va servir per a obrir moltes portes, cert?
He tingut molta sort en aquest sentit perquè han estat molts els grups que m’han convidat a col·laborar amb ells, tant per treballar en gravacions com per a unir-me als seus grups.
La Troba Kung Fu, de Joan Garriga, em va acollir i va permetre que el meu ventilador li donés un nou sabor al grup. Avui dia és Macaco qui m’ofereix l’oportunitat d’acompanyar-li i aprendre d’ell, de tota la seva organització i conèixer altres estils musicals.
-Quines són les teves influències?
Evidentment sempre està el trio d’asos, Peret, el Pescaílla, i Chacho. Els tres formen part de la meva cultura musical, els escoltava de molt petit. Ja de jove vaig començar a escoltar altres rumberos, també molt innovadors, i que em cridaven molt l’atenció, aquí estan Els Amayas, Chipén, Ramunet o Chango. D’ells vaig aprendre que la rumba pot i ha d’actualitzar-se amb els sons del moment i mantenir la seva identitat.
– De la teva generació, amb qui treballes més?
Bé, amb Jack Chakataga he passat moltes hores d’estudi. A més de produir els meus temes, també he col·laborat molts anys en les seves produccions i he après diferents estils i tècniques de gravació.
Actualment comparteixo escenari amb molts grups rumberos, amb Sicus, amb Sam Mosquetón, amb Chakataga, agrupacions que formem per a algun concert o per a casaments gitanos. Però sobretot toco amb el meu propi grup, ‘Muchacho y los sobrinos, que és amb el que m’identifico millor, perquè faig el que em surt d’endins. I els qui m’acompanyen hem crescut junts, crec que tots junts fem un so molt peculiar, fiquem a la batedora el que tenim cadascun i el que surt és el que sona, i gaudim intentant que sigui el més autèntic de cadascun de nosaltres.
Com veus la rumba que sona actualment en comparació a la més tradicional?
Tremenda pregunta. Jo que sempre he estat innovador i m’ha agradat fusionar, crec que la rumba que nosaltres coneixem, la nostra rumba catalana, està com sempre. T’explico. Al meu entendre, després de Peret, no hi ha hagut cap grup de Rumba Catalana que hi ha marcat una època, hi ha hagut grups que han estat i que són molt bons, amb un directe i uns temes impactants, però que realment no han estat coronats com ho va ser en el seu moment Peret. Així que la seva referència continua aquí, tot i que la nostra rumba sempre ha tingut dies regulars, dies dolents, i no hem tornat a ser una referència mundial en el que a música es refereix, com potser sí que ho va ser en un altre moment.
Sí que és veritat que avui dia les tendències que funcionen són el reguetón, el trap o el trip. És el que joventut escolta i s’ho ha fet seu. I això no és només important per als rumbers, també per als flamencs. Molts artistes flamencs consagrats han recorregut a aquests estils per a poder entrar en aquesta nova fase de la història musical. I dins dels nostres grups de rumba, ja són pocs els que neixen conservant les arrels més clàssiques. La nostra joventut gitana també escolta reguetón, encara que per sort sempre hi ha una rereguarda que continua lluitant a contra corrent perquè aquesta cultura musical no es perdi.
I tanco l’entrevista amb Muchacho reconeixent-li que és un visionari musical i que és dels artistes que aconsegueixen que la rumba evolucioni, avanç al ritme que marca el temps, però que continuï sent rumba.
