Entrevistem en Jairo Jiménez, coordinador de la Fundación Secretariado Gitano a Sabadell

Entrevistem en Jairo Jiménez, coordinador de la Fundación Secretariado Gitano a Sabadell

En Jairo Jiménez és estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Oberta de Catalunya, ​​grau al qual va accedir gràcies a la formació que el Pla Integral del Poble Gitano desenvolupa per facilitar l’accés a la universitat a majors de 25 i 45 anys. Des de fa pocs mesos, en Jairo és a més coordinador de la seu a Sabadell de la Fundació Secretariat Gitano, on ja exercia com a prospector laboral des de feia més de cinc anys. En els seus primers dies al càrrec ha hagut de fer front a les conseqüències que l’actual crisi sociosanitària està tenint en la comunitat gitana.

Des de que en Jairo va arribar a la FSG no ha deixat d’afrontar cara a cara les barreres que dificulten la inclusió de les persones gitanes

L’últim trimestre del 2019, la Fundación Secretariado Gitano (FSG) presentava l’Estudi comparat sobre la situació de la població gitana a Espanya en relació a l’ocupació i la pobresa 2018 i llançava conclusions molt pessimistes. Més d’un 50% de la població gitana es trobava en situació d’atur i prop del 80% es trobava en situació de pobresa o exclusió. Jairo Jiménez, coordinador de la fundació a Sabadell, ens explica que en els anys 2005 i 2011 ja es van realitzar estudis similars dels que es pot treure una clara conclusió, “la població gitana és permeable a les polítiques i les situacions globals. Moltes vegades, tant per part de l’administració com per part del moviment associatiu, actuem com si les persones gitanes estiguéssim exemptes de les polítiques públiques, de les crisis econòmiques, i per a res. De fet ens afecten i amb més rigor”.

A l’any 2005, ens explica en Jairo, que la taxa d’atur en la població gitana era d’un 14%, quatre punts per sobre de la població general. “Era una època de bonança i de treball. El salt de la desocupació registrat el 2011 és enorme, la taxa d’atur a la població general era del 20%, mentre que a la població gitana era del 40%. Què ha passat a 2011? La crisi de 2008”, explica en Jairo.

Els estudis d’ocupació de la Fundación Secretariado Gitano posen de manifest que al 2018 no només no ens havíem recuperat de la crisi de deu anys abans, sinó que la situació era fins i tot pitjor. “Una de les coses que es destaca a l’estudi de 2018 és la desprotecció de la població gitana a l’hora d’accedir als recursos i drets econòmics. Una persona que no és gitana, en un moment de crisi compta amb una formació que l’avala per trobar una alternativa, compta amb uns ingressos, coneix com funciona el sistema per accedir a l’ocupació i als diferents recursos de l’administració. Però les persones gitanes, en general, no compten amb els mateixos recursos i eines per sortir d’una situació de crisi econòmica”, apunta en Jairo.

Pel coordinador de la FSG a Sabadell, la confiança en les institucions és una qüestió bàsica per facilitar que la població gitana pugui millorar la seva situació socioeconòmica. “En moments de crisi, molts dels recursos i formacions ofertes des de serveis socials o altres institucions s’han viscut més com una obligació per part de la comunitat gitana que des de la confiança, de manera que s’ha fet difícil percebre aquesta ajuda com un recurs de sortida d’una situació difícil”.

“La desinformació dels recursos com a ciutadà que té la població gitana per millorar la seva situació és un altre dels aspectes en què tenim molt a treballar. Traient la prestació o subsidi per desocupació i les quatre ajudes bàsiques, la comunitat gitana desconeix moltíssim els recursos que pot aconseguir a nivell local”, ens indica en Jairo.

No ens havíem recuperat de la crisi de 2008

Pocs mesos després que la Fundación Secretariado Gitano presentés l’estudi comparatiu de 2018 en el qual es posava de manifest una gran vulnerabilitat econòmica i laboral de la població gitana va esclatar una de les crisis econòmiques més sobtades de la història a causa de la pandèmia del coronavirus. Segons el coordinador de la FSG, la situació ara és més greu que a l’any 2008. “No només no ens havíem recuperat de la crisi de 2008, sinó que ens havíem acostumat a viure en aquesta situació de crisi. Si ho comparem el que va succeir a partir de 2008 amb la població gitana, ara hi ha una gran diferència, la situació de fragilitat i pobresa de la qual ja partim de bon inici en aquesta nova crisis”.

A Jairo, el que més el preocupa de la situació actual és la incapacitat que la comunitat gitana té per generar alternatives com en ocasions anteriors. “Ara tenim una crisi sociosanitària en què la gent té por. Entre la població gitana sempre hi ha hagut alts percentatges d’autoocupació, fins i tot fora del mercat reglat. No obstant això, en aquesta ocasió, la gent tampoc podia sortir a treballar, no podia anar al mercat, no podia sortir a buscar ferralla, ni tan sols a vendre al carrer. Això és el que em fa por. Ja no és només que la crisi et colpegi a l’hora de tenir menys oportunitats, sinó que a sobre no podem utilitzar els recursos que històricament hem tingut tant homes com dones gitanes”.

El mercat té dues opcions: innovar o morir

Segons dades de l’estudi comparat de la FSG, un 48% de la població gitana ocupada ho fa en el món de la venda ambulant, un sector que arrossegava prèviament moltes dificultats i que, durant la desescalada, se li han imposat de les mesures més dràstiques i clarament desavantatjoses amb els seus principals competidors, els grans magatzems. “La centralització de l’oferta del sector retalls en centres comercials estava asfixiant el mercat, i també al comerç tradicional, als petits negocis de barri, que han anat tancant a poc a poc. Ja des de fa temps venim advertint que el mercat té dues opcions: innovar o morir”.

Durant la desescalada, tant els negocis minoristes com els centres comercials podien obrir amb una limitació de l’aforament. No obstant això els mercats tenien limitació en el nombre de parades, de manera que només podies muntar una setmana sí i una altra no, generant un greuge comparatiu i dificultant la recuperació econòmica dels venedors ambulants. En Jairo Jiménez considera que la venda ambulant “no pot competir així amb els centres comercials” i reclama mesures de protecció perquè no acabin per desaparèixer. “El mercat podria funcionar si es protegeix des del valor tradicional i des del valor cultural, no des del atractiu de l’oferta econòmica -en això no es pot competir amb un centre comercial-. En el mercat, l’atractiu és un altre, la proximitat i la confiança amb una clientela de diversos anys. I si no es protegeix tot això, els mercats acabaran per desaparèixer”, esgrimeix en Jairo.

Precisament, Jiménez ens explica que la fundació acaba de llançar la campanya ‘YoSoydelMercadillo’ per xarxes socials. L’objectiu és animar persones a difondre vídeos mitjançant Twitter explicant tot el que ofereixen els mercats i animar la gent a tornar a comprar amb confiança i evitar la caiguda d’aquest sector econòmic.

Pel coordinador de la FSG a Sabadell es podien haver pres mesures molt diferents durant la desescalada amb la venda ambulant. “Jo hauria portat els mercats als recintes firals, que molts han estat buits. Allà es pot controlar l’accés, es pot establir un recorregut, amb una entrada i una sortida, i amb personal municipal per controlar l’aforament i les mesures d’higiene ,facilitar serveis públics, pagament amb targeta, o oferir microcrèdits per als venedors. En definitiva, es tractaria d’igualar els mateixos serveis que ofereixen altres botigues i centres comercials”, suggereix en Jairo.

Tot i que l’actual situació socioeconòmica no deixa gaire lloc a l’optimisme respecte a la població gitana, en Jairo mostra molta confiança. “A la fi sempre trèiem aquesta famosa capacitat camaleònica per adaptar-nos a realitats molt difícils”. Jiménez també remarca que està crisi ha tornat a posar de manifest “xarxes de solidaritat i ajuda interna molt sòlides dins de les famílies i comunitats gitanes”.

Reciclar-se pot marcar una diferència abismal

La crisi financera de 2008 va comportar un seguit de canvis en les dinàmiques econòmiques i laborals a les quals la població gitana no acabava d’adaptar-se. L’estudi comparat de 2018 de la FSG posava en relleu que la desocupació i la pobresa entre els gitanos i gitanes no havia parat de créixer des de llavors. Ara la clau per en Jairo està en reciclar-se i innovar en sectors clau com, per exemple, el comerç electrònic, que ha seguit creixent fins i tot durant la pandèmia. “Els principals elements que es necessiten per treure endavant un comerç d’aquest tipus, el gitano en general ja els té, un producte, un concepte de la compra i venda, i una sèrie de competències per a la venda. Només cal posar-se a el dia en competències digitals”.

Una altra de les claus per a en Jairo es troba en fer ús de tots els recursos locals. “També serà molt important tenir en compte les eines locals tant per cercar feina com per reciclar-se. Crec que estem en un moment en què reciclar-se pot marcar una diferència abismal. Estem en un moment de crisi on totes les dades són fosques, però també hem vist al llarg de la història que, en moments de crisi, també sorgeixen sempre oportunitats econòmiques”.

Hem de treballar en xarxa més que mai

Durant el confinament, la Fundación Secretariado Gitano s’ha vist obligada a canviar dràsticament les seves accions per orientar als seus usuaris en l’accés als diferents recursos existents per fer front a l’aturada laboral, i ajudar a moltes famílies a poder cobrir necessitats tan bàsiques com la alimentació. “Hem vist la gent amb por a fer un pas i hem viscut en primera persona la inestabilitat en què es troben, tant a nivell d’informació, com d’ocupació. Però el que més m’ha dolgut ha estat veure les llarguíssimes cues per aconseguir menjar per la família. A Sabadell, que tenim un vincle molt proper amb la població gitana, per l’oficina mai hem tingut constància de determinades famílies perquè es guanyaven molt bé la vida, però aquestes famílies ens han trucat a la porta perquè no tenien per menjar”.

A en Jairo Jiménez també li ha servit aquesta situació per fer una mica d’autocrítica i reclama més unitat dins i fora del món associatiu gitano per poder fer front a l’antigitanisme i a les conseqüències d’aquesta crisi sociosanitària. “L’antigitanisme aflora en tots els moments de crisi. En alguna cosa com l’antigitanisme seguim sense treballar tots a una. En el diagnòstic i la patologia de l’antigitanisme estem tots d’acord, però cadascú treballa des de la seva perspectiva. La nostra tasca pendent és tenir una veu unida per demanar la protecció de les necessitats més emergents que tenim al nostre poble. Hem de ser conscients que la situació que estem vivint ens farà baixar uns esglaons. M’encantaria que, tots a una, tinguéssim una veu polifònica que reculli la diversitat del nostre poble i deixar a un costat les nostres diferències. Hem de treballar en xarxa més que mai”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies