Basilio Perona, un regidor gitano en Sant Adrià del Besòs

Basilio Perona, un regidor gitano en Sant Adrià del Besòs

Basilio Perona és un gitano del barri de la Mina que des de sempre ha estat molt implicat en el moviment associatiu gitano i que recentment acaba de donar el salt al món de la política, sent triat com a regidor a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs amb l’agrupació Sant Adrià En Comú.

 

No és habitual que els gitanos s’impliquen en el món de la política, però en aquestes últimes eleccions municipals hem pogut veure molts gitanos en llistes electorals, ¿A què creus que es deu aquesta major implicació política?

A la meva manera de pensar, crec que va en augment perquè les necessitats s’accentuen cada vegada més. Si en un barri o en un municipi cada vegada patim més i necessitem més suport, la política és l’única eina. També es pot lluitar des d’una associació, però els resultats que estem veient en aquests últims anys no són molt positius. I la política és una forma d’implicar-te en lo social, a més d’altres àmbits de gestió del municipi.

 

I com valores aquest augment de participació?

D’una banda bé, perquè la gent s’implica i quan t’impliques en política tens un poder decisori. En el cas de Sant Adrià, els gitanos som una minoria però que en realitat som una gran majoria, perquè de 35.000 habitants que hi ha al poble, som 7.000 gitanos, i mai havíem pogut estar representats per un gitano. Per què han de decidir ells per nosaltres quan hi ha gent que sap el que pateix el seu poble, el que necessita o el que vol? I és en aquest sentit que és molt positiu que ens impliquem.

D’altra banda, en certa manera aquest augment de participació pot ser un indicador negatiu. Potser els gitanos s’impliquen en la política perquè no els escolten, o hi ha molts problemes amb els polítics, o els polítics passen. I acabem pensant que si ens impliquem en política podem aconseguir alguna cosa més.

 

En el teu cas personal, per què vas decidir donar el salt al món de la política?

En el meu cas, tot neix fa un any quan vaig veure un cartell que convidava els veïns a una assemblea de Podemos al carrer. Havia sentit parlar d’ells a la televisió, em va cridar molt l’atenció perquè són un grup de persones que estan reivindicant una sèrie de drets i altres circumstàncies, i jo vaig traslladar aquest missatge a nosaltres, i vaig veure com aquesta gent estava denunciant, en certa manera , el mateix que als gitanos ens passa. Nosaltres estem aquí amagats, portem més de 500 anys a Espanya i no ens fan ni cas.

Vaig començar a anar a aquestes reunions com a veí del barri, escoltava el que deien, votaven a mà alçada, tenien un funcionament assembleari i m’agradava en general la seva organització. Jo no havia de militar en el partit, no havia de pagar cap quota, ni havia de fer res del que se sol fer en un partit tradicional, i aquest “llibertinatge” m’agradava molt. Jo podia pensar, podia votar, qualsevol que passés pel carrer podia fer-ho, i a mi tota aquesta sèrie de coses em van agradar, perquè qui votava era el poble.

Tot això es va anar forjant amb el temps, es van crear comissions i grups de treball, i van veure necessari que aquí a la Mina, al barri amb més mancances del municipi, hi hagués una sèrie de persones que poguessin marcar les prioritats a treballar. Vam crear unes llistes obertes on es podia presentar tothom, vam posar unes urnes on també tothom podia votar el seu candidat per crear la llista electoral per a les municipals, i em va sorprendre bastant quan vaig veure que havia quedat com a número dos. I això, en el fons, vol dir que hi havia alguna cosa que deia que havia d’haver algun gitano dins del partit.

 

Què diu la teva família de la teva aventura política?

No ho veuen molt normal (somriu), si a mi em diuen fa un any que anava a sortir elegit com a regidor tampoc m’ho hauria cregut, però són coses que s’assimilen a poc a poc, i crec que cada un ha de proposar-se les seves pròpies metes, provar-ho i no quedar-se només en pensaments.

Creus que aquest nou escenari polític en què hi ha diferents maneres d’idear la gestió de lo social pot ser positiu per al poble gitano?

És clar, tingues en compte que el que hem tingut fins ara no ens ha anat força bé, hem caigut en una crisi molt important, i els més castigats som nosaltres, per existir un ric ha d’existir un pobre i nosaltres estem a la taula més baixa. És clar que hi ha gitanos rics també, però a molts gitanos se’ls han tallat les PIRMI, a gitanes a càrrec de molts fills, o vídues, a aquestes persones la crisi els hi ha afectat molt, i aquests nous partits influenciaran, perquè són partits que posen l’accent en lo social. I és per això pel que jo estic aquí.

 

Com creus que es pot millorar el compromís polític cap a la comunitat gitana?

Primer necessitem ser nosaltres més participatius, el gitanos tenim la tendència a ser “pa per avui i fam per demà”, no som molt participatius en segons quines coses. Per exemple, quan anàvem a tenir assemblees, jo parlava amb gent del barri i els convidava a venir i que poguessin expressar-se sobre coses que ens afecten com l’ocupació, l’educació dels nostres fills o de la situació del barri. Però per desgràcia, la majoria de gitanos no cultivem res a l’hora de caminar un procés, volem les coses al moment, i per això crec que hauríem de treballar aquests aspectes. Qui vol una cosa ha de fer primer un treball previ.

 

I com creus que es podria millorar la participació dels gitanos?

Com diu José Mújica, expresident d’Uruguai, per tal que els pobles marginats puguin ressorgir, la solució és educació, educació i educació. I per a mi aquesta és la clau. Però jo em faig una pregunta que no sé respondre: Diem que hem de portar els nens a l’escola, reduir l’absentisme, però en un barri com aquest en què la meitat de la població és gitana i la meitat paia, vas a la escola i t’adones que el 95% dels alumnes són gitanos, estem creant guetos! I això hem de solucionar-ho.

 

Quines coses t’agradaria millorar des teva posició com a regidor de Sant Adrià de Besòs?

Principalment dos. La primera l’ocupació. Jo a la televisió sempre escolto que Cadis és la població més afectada per la desocupació amb una taxa d’atur del 50%, i tothom pot fer-se ressò de la notícia i ho pot conèixer. No obstant això, ningú coneix que al barri de la Mina el percentatge d’atur és encara més gran, i això no és notícia i no surt enlloc.

El segon aspecte a millorar és la distribució de les inversions al barri. Mitjançant el Consorci del Barri de La Mina estem rebent molts fons europeus, però tot es destina a habitatge i, al final, aquesta inversió mai arriba a la població gitana, i opino que tots aquests diners es poden gestionar d’una manera més eficient.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies