Marcel Courthiade i la llengua romaní

Marcel Courthiade i la llengua romaní

Marcel Courthiade és professor de l’Institut d’idiomes i cultures orientals de la Universitat UNALCO de París. Els seus estudis sobre la llengua romaní ho han convertit en el major coneixedor de la nostra llengua. Una de les seves últimes iniciatives és la recent posada en marxa d’una llicenciatura en línia sobre cultura i llengua gitana. Recentment vam poder comptar amb la seva presència per a la celebració del Dia Internacional de la Llengua Romaní.

 

En l’actualitat es troba desenvolupant una llicenciatura online molt interessant sobre l’idioma i la cultura gitana. Quines metes es planteja?

El nostre principal objectiu és formar els professors i mestres del demà en cultura i llengua romaní. Ara ja hi ha iniciatives de moltes persones que han començat a formar-se sense un corpus sòlid i fort de coneixement, recorrent als materials que es poden trobar a la biblioteca del barri o a l’escola. Nosaltres vam voler fer el contrari, treure un curs de nivell universitari que servís per una banda per formar mestres, i d’altra banda servir com a corpus de referència per a produir llibres i material pedagògic d’àmbit extraescolar.

El projecte té com a meta oferir uns coneixements de romanó equiparables als que qualsevol pot trobar quan estudia anglès, italià o japonès a la universitat. I això és precisament el que estem fent a l’Institut d’idiomes i cultures orientals de París, oferint el nivell de llicenciatura segons Bolonya, igual que amb la resta d’idiomes que allà es poden estudiar. Estic segur que amb un contingent de llicenciats en romanó en tots els països, es podrien obrir càtedres de llengua romaní a Barcelona, Madrid o qualsevol altra ciutat. I aquestes càtedres servirien per acabar formant a professors de romanó en tots els països europeus.

Fa més de deu anys que vaig iniciar aquesta llicenciatura de manera presencial però acudien molt pocs estudiants perquè París és una ciutat molt cara i no he aconseguit que es pogués becar de manera especial. Així que vam decidir que si els estudiants no podien venir a París, llavors nosaltres anirem als alumnes mitjançant internet, i vam crear la llicenciatura en línia.

La recuperació de l’idioma no és únicament una qüestió dels gitanos espanyols que l’han oblidat amb el pas dels anys i la persecució, sinó que és una qüestió de tots els gitanos del món sencer, de dotze milions a Europa, i tres milions a Amèrica . La majoria únicament utilitza el romanó en l’àmbit domèstic, i això no té el mateix rang cultural que la resta d’idiomes.

Sentim sovint en països de l’Est que no hi ha motiu per aprendre la llengua romaní a l’escola ja que els nois ho aprenen a casa. No obstant això, aquest tipus de pensament és erroni ja que el món de la comunicació a la llar és molt limitat, els objectes de referència i els temes són molt limitats. A l’escola es forma als nens per utilitzar l’idioma nacional per parlar d’història, de política, de filosofia, de la vida a la ciutat i per parlar de tot allò que no s’aprèn a casa. I de la mateixa manera que els gachés, nosaltres també tenim dret a un ensenyament en romanó que ens serveixi per sortir de l’àmbit domèstic.

 

Quins factors considera necessaris perquè pugui promocionar-se amb èxit la llengua romaní?

Per a mi hi ha principalment dos factors. El primer és reforçar el prestigi de la llengua romaní, i això és un deure de l’Estat, perquè després de tants anys de menyspreu i de mentides sobre la naturalesa del romanó, després de que hagi estat considerat com un idioma del diable inventat per paios de pell oscura per enganyar els bons catòlics. El menyspreu vers la nostra llengua és una cosa que podem constatar des de les pragmàtiques de Medina del Campo fins a l’època de Franco. S’ha anat inoculant un verí en la societat amb moltes mentides sobre la nostra cultura, i ara reclamem un antídot contra aquest verí per arribar a una situació de normalitat. Aquesta no és una qüestió única i exclusivament gitana, ha de produir-se el reconeixement de totes les minories com un patrimoni comú. Per exemple, el patrimoni de les minories que viuen aquí a Catalunya no són patrimoni exclusiu de cada minoria, sinó que són patrimoni de tot Catalunya. Les diferents minories lingüístiques, culturals o religioses també conformen la riquesa de tota la nació.

El segon dels factors que crec necessari és responsabilitat dels propis gitanos, i especialment d’aquells que tenim una vinculació més llarga amb l’àmbit europeu. Hem de portar als barris el coneixement sobre la nostra història, el nostre patrimoni cultural i el nostre idioma, hem de fer que arribi a nens i joves. Però per aconseguir això hem de trobar vies atractives, que fugin de les metodologies més formals, i aconseguir alguna cosa que sigui igual d’atractiu que, per exemple, Facebook. Necessitem imaginació, ens cal crear mètodes i compartir-los amb la resta d’Europa.

Hem de veure amb realisme la situació actual i entendre que l’escola no és “la solució” única i exclusiva per a la majoria dels gitanos. I si no podem trobar aquesta solució a l’escola, llavors hem de trobar altres vies que serveixin per transmetre el nostre patrimoni cultural als més joves. Hem de ser conscients que aquest és un patrimoni de segles i segles que ha conformat una cosmovisió única i que ha contribuït a les cultures d’Europa i el món sencer. En definitiva, hem de trobar la manera d’optimitzar la transmissió del romanó aprofitant totes les eines tecnològiques que posseïm.

 

La classificació dialectal del romaní és un dels temes que més controvèrsia acadèmica desperta respecte a l’estudi de la nostra llengua. En aquest projecte hi podem trobar quatre (macro) dialectes. ¿En què es basa aquesta divisió dialectal?

En primer lloc, la classificació part de dos superdialectes -o i -e, posteriorment passem a quatre dialectes, i després a diversos subdialectes com són el Balto, el Karpato o el Balcànic. Aquesta és una definició científica que es recolza en la noció de isoglossa. Una isoglossa està vinculada a l’idioma, no al territori. És cert que s’han establert isoglosses referides al territori, però aquestes només poden ser vàlides per a idiomes com el català o l’espanyol que sempre van ser parlats en el mateix lloc. Però amb els Rroma, que han migrat des de l’Índia cap a Europa passant per Àsia Menor, llavors la isoglossa geogràfica no té cap rellevància per a ser aplicada a la llengua romaní.

Fins ara no he trobat cap crítica concreta a la divisió en quatre dialectes, més enllà que és complicada d’entendre. Però encara ningú ha pogut, amb base científica, indicar ni tan sols un error en la teoria dels quatre dialectes.

A la llicenciatura en línia abans d’iniciar-nos en l’estudi del romanó, estudiem dialectologia per després aplicar-la a la història dels moviments migratoris dels Rroma.

 

Quin paper creus que juga la promoció de la cultura gitana en la inclusió dels gitanos a la societat?

Considero que es tracta d’una qüestió de justícia social, i hem d’aspirar a una inclusió justa. No hem de caure en l’error de pensar que la societat majoritària és ideal, perquè no ho és, i tampoc hem de pensar que nosaltres som ideals. Tampoc podem considerar que únicament els gitanos haguem de fer un pas cap a la inclusió, perquè aquesta depèn de les dues parts. La inclusió implica un cor obert per part la societat majoritària i un cor obert per part dels Rroma. La inclusió no es basa en l’accés a majors nivells de cultura, la inclusió implica un compromís entre dos pobles iguals.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies