Paco Suárez, rere la impronta romaní

Paco Suárez, rere la impronta romaní

El director d’orquestra gitano, Paco Suárez, és una de les persones que coneix amb més profunditat la música gitana de tot Europa. En els últims anys està desenvolupant una densa investigació sobre la influència romaní a la música clàssica, i una de les seves últimes col·laboracions ha estat amb Music4Rom, un projecte que pretén difondre la riquesa de la música gitana entre els més joves.

 

Què és el que t’ha motivat a unir-te al projecte Music4Rom?

Dins meu hi ha una inquietud molt gran que em porta sempre a seguir treballant amb la música gitana. La meva feina com a director en una escola de música clàssica no té molt a veure amb la música gitana, i sempre em desplaço una miqueta perquè necessito estar en contacte amb la meva música; que a Espanya és el flamenc, però que fora d’Espanya hi ha altres músiques gitanes que m’encanten, que em tornen boig, i per això sempre que puc m’escapo per compartir moments musicals amb els gitanos d’Europa.

 

DSC_0098-2Com bé dius, el flamenc és la música que més han cultivat els gitanos a Espanya, creus que hi ha relació entre el flamenc i altres músiques romanís presents a Europa?

Evidentment, moltíssima. Hi ha relació harmònica, melòdica i rítmica, que són els tres pilars en què es basa la música avui dia; que és melodia, acompanyament i ritme. Encara que també és cert que tots els gitanos del món podem prescindir de l’harmonia, que està representada pels instruments d’acompanyament. Els gitanos espanyols podem cantar i ballar sense guitarra, els gitanos romanesos poden cantar ad libitum, cantar sense instruments, i altres gitanos s’acompanyen de darbukkes i d’instruments de percussió, i no els hi calen instruments harmònics. Aquesta és una característica molt peculiar del poble gitano, que prové de la nostra ascendència índia i persa, que segueix present en la nostra memòria històrica.

Els gitanos des del principi fem servir dos elements, que són els dos elements principals a l’Índia encara, el Raga i el Tala, la melodia i el ritme. Els gitanos amb les palmes i amb la veu som capaços de fer flamenc, i això és una virtut que conservem des de fa mil anys, i que al seu torn és una capacitat que no posseeixen tots els pobles. Nosaltres hem barrejat les nostres músiques amb altres músiques, però hem mantingut el nostre ADN musical.

 

Creus que aquests elements musicals comuns amb la resta de gitanos europeus podrien estar a la base de l’origen del flamenc?

Sense cap dubte, el flamenc neix perquè es barregen i es reviuen diferents músiques a Espanya en un moment social, polític i econòmic molt determinat. Un moment en què tant gitanos, com àrabs, com jueus comencen a ser els dolents de la pel·lícula, els “no espanyols”, i els tres tenien el mateix origen musical, que eren els països àrabs d’orient mitjà, i per tant parlem de tres pobles que compartien la mateixa essència musical. Els melismes que apareixen a la música gitana, o àrab, o jueva són la matèria primera, que després a Espanya es transformaria per donar lloc al flamenc.

Podríem preguntar-nos per què el flamenc no neix a Romania, senzillament perquè a Romania no hi havia un imperi àrab i no hi va haver mai un reducte àrab amb el qual ajuntar i barrejar les nostres músiques. Per contra a Turquia sí que trobem àrabs, i si escoltem la seva música trobarem moltes semblances amb el flamenc. És més, si agafem a un gitano i el posem a cantar al mateix temps que sonen a les pregàries dels musulmans al matí, veuríem que són cants iguals, que tenen la mateixa estructura que pot tenir una toná o unes seguiriyas.

 

foto orquesta-2Durant aquests últims anys estàs duent a terme una investigació sobre la influència de la música romaní a la música clàssica. Quines metes et planteges amb aquest treball?

Vull demostrar que els gitanos som part important en la construcció del patrimoni cultural i musical d’Europa, vull demostrar-ho i vull que se’ns reconegui. Els gitanos sempre som aplaudits en els escenaris, però mai som reconeguts com els autors d’aquestes músiques, i aquesta serà la meva missió.

Vull demostrar que les danses que va compondre Brahms no eren originàries de la seva ment, sinó que van ser producte de la imitació, de la influència rebuda dels seus veïns gitanos i d’uns amics seus que tocaven el piano i el violí, gitanos també. Vull demostrar que les meravelloses rapsòdies hongareses que va compondre Franz Liszt són producte de la inspiració que va rebre dels gitanos hongaresos. Vull demostrar que els Lied de Schubert són producte de la inspiració que va rebre dels gitanos nòmades amb els que ell se’n va anar a viure. Pretenc demostrar que això és així, i que es reconegui l’origen gitano d’aquesta música clàssica. Hi va haver un període a Europa en què gairebé tota la música era plena de melodies, acords i ritmes gitanos. Aquest període va comprendre des del Romanticisme fins als Nacionalismes de principis del segle XX, quan grans compositors com Manuel de Falla, Joaquín Turina o Enric Granados, es van dedicar en part de les seves obres a transcriure la música flamenca.

M’agradaria que tot això es reconegués en els conservatoris, i que quan un estudiant de clàssic toqui les danses hongareses, el professor li expliqui que això és música gitana; i quan un pianista toqui a Franz Liszt, que se li expliqui que la música del piano de Liszt prové de la música del címbal dels gitanos hongaresos. Així, els músics que s’estan formant en els conservatoris tindran una formació plena i concisa sobre la veritat de la música a Europa.

 

¿I per què creus que encara no s’ha reconegut el mèrit musical dels gitanos?

Igual que no es reconeix, per exemple, la influència que té la llengua gitana al castellà. Quan la gent utilitza la palabra “xaval”, en realitat s’està utilitzant una paraula d’origen gitano i no llatí; i això mateix passa amb moltíssimes més paraules com “pinreles”, “sobar” o “jalar”. I això és així perquè hi ha un racisme cultural que intenta desposseir-nos de tot mèrit i de totes les aportacions que fem a la societat; i aquest racisme cultural no té altre objectiu que no reconèixer el que altres grups culturals han ofert a la societat espanyola.

 

 ¿I què consideres necessari per superar aquest racisme cultural?

Sobretot que els gitanos prenguem més consciència sobre aquest tema i siguem capaços d’escriure llibres defensant el nostre patrimoni cultural. Els gitanos hauríem de ser més actius, alçar la nostra veu, donar conferències, i aliar-nos amb els gachés perquè ens ajudin, simplement volem dir la veritat, i aquesta ha de ser acceptada pels que no són gitanos. Quan aconseguim que se’ns conegui, llavors tindrem un camí més obert al respecte. El millor eslògan que podríem dir els gitanos al món sencer és “Coneix-nos!”.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies