Diada de la Rumba
L’emblemàtic espai Tradicionarius, en el cor del barri de Gràcia, va acollir el passat 20 d’octubre la primera Diada de La Rumba Catalana organitzada per la Plataforma de la Rumba Catalana. Va ser un dia molt especial, per tot el que significa en aquest moment prendre amb força les regnes de la nostra música i reivindicar el paper que ha jugat en la vida social de la ciutat i del país, però sobretot, reivindicar el lloc que ha de continuar ocupant.
També va ser especial per tota la gent que es va reunir en un espai amb una acústica i una il·luminació incomparable, en un local amb una llarga història de barri i de rumba. Los Manolos, Sabor de Gracia, Yumitus del Pichón, Selu Ferrer, Antonio de los Chavós, Rumberto, Junior y Yerai, Joan de Rumba 3, Dani Pubill, Gitanos de Perpinyà, Muchacho, Todos los Gatos son Pardos, Trianpa, Los Gitanets i lo Paiet Mauri, Candeli, Las Gemelitas Rumberas, Lali LaRumba i, en últim lloc, però no per això menys important, un servidor, Jonnhy Tarradellas.
Sis generacions de rumbers a l’escenari. Tots junts vam inundar de Rumba la plaça d’Anna Frank. Ens van acompanyar una infinitat d’amics i de músics. Ningú va voler perdre’s un acte com aquest. Molt significativa va ser la presència de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Ell va obrir l’acte amb unes paraules d’afecte i suport a la plataforma en el seu projecte d’aconseguir el reconeixement de la Rumba Catalana com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. A més, l’alcalde va apuntar que la rumba és catalana i que no hauria de faltar en cap festa o celebració perquè “el seu ritme és sinònim d’alegria i sinònim d’un poble que és tan català com les quatre barres”.
La presència de l’alcalde va ser una gran mostra de suport a tots els rumbers i, a més d’unes encertades paraules –cosa comuna en el món de la política–, el que va marcar la diferència va ser la seva actitud pròxima en tot moment, la seva participació de la festa, el seu saber estar en tot moment –cosa ja no tan comuna en el món de la política–. Ens va obrir les portes a somiar amb grans expectatives, amb justes expectatives.
Essent allà, vaig sentir que tocava a favor de orquestra, no sols vam tenir una excel·lent companyia, l’organització i la sala van oferir un so i una il·luminació de luxe, malgrat els molts músics i variats artefactes que vam pujar dalt de l’escenari. Molta professionalitat.
Va ser una vetllada que va deixar un molt bon sabor de boca, va ser una mostra que podem fer les coses molt bé, que la plataforma està a l’altura dels objectius que s’ha marcat. I quan capacitat i objectiu casen, la meta acaba per arribar.
I per als quals us heu quedat amb les ganes de ser allà, o pels qui vulgueu delectar-vos revivint una nit màgica, esteu d’enhorabona perquè la Televisió de Catalunya va enregistrar tota la vetllada i segurament apareixerà a les pantalles en dates nadalenques.
Que la rumba us acompanyi!
