Institut-Escola Mediterrani, una proposta educativa més inclusiva

Institut-Escola Mediterrani, una proposta educativa més inclusiva

Els avanços en el món de la pedagogia ens permeten comptar cada vegada amb més i millors propostes metodològiques alternatives. En aquesta ocasió ens apropem a una proposta basada en una àmplia evidència científica sobres els seus resultats positius amb qualsevol tipus d’alumnat, les Comunitats d’Aprenentatge. Per a això entrevistem a Cristina Lara, directora de l’Institut-Escola Mediterrani de Tarragona, i a Raquel Sánchez i Francisca Moreno, mares del centre.

L’escola pública del barri de Camp Clar de Tarragona va decidir fa poc més de deu anys canviar la seva proposta metodològica ja que els resultats de l’escola no eren els més desitjats. Cristina ens explica que, en aquells dies, el centre tenia una taxa d’absentisme pròxima al 50% i que això feia impossible avançar a l’aula amb els alumnes. “Mai tenies el grup classe sencer i això afectava els resultats acadèmics, a la resolució de problemes i a la relació entre les famílies i l’escola”, recorda Cristina.

Les Comunitats d’Aprenentatge, una alternativa transformadora

L’any 2010 l’escola va decidir donar un gir a aquesta situació i buscar solucions en un projecte educatiu que reduís l’absentisme i millorés l’impacte educatiu i social del col·legi en el barri. “Es tractava de trobar un projecte educatiu que donés resposta a tots els nostres punts febles, la falta d’assistència, el compromís, la participació i els resultats acadèmics; i vam trobar el projecte de Comunitats d’Aprenentatge en una escola molt similar a aquesta, l’escola La Paz d’Albacete”, explica Cristina.

La directora del centre ens conta que ja havien intentat canviar anteriorment els resultats amb diferents projectes, però que “no van funcionar”, motiu que va portar al centre a buscar un projecte educatiu sòlid “basat en evidències científiques”.

El projecte Comunitats d’Aprenentatge es basa en un projecte transferible a qualsevol tipus de centre, contextos o zona, ja que està avalat pel projecte Includ-ED del 6è Programa Marc de la Comissió Europea.

El projecte Comunitats d’Aprenentatge ha estat implementat arreu del món amb èxit en més de 800 centres educatius de tipologia diversa; des de llars d’infants a escoles d’adults, passant per escoles i instituts. La primera comunitat d’aprenentatge que es va crear va ser l’Escola d’Adults del barri de la Verneda a Barcelona i gràcies a aquesta es va poder desenvolupar durant els anys posteriors tot el model i les bases teòriques del projecte Comunitats d’Aprenentatge i de les Actuacions Educatives d’Èxit, comptant amb l’aval del projecte Includ-ED, del 6è programa marc de la comissió europea.

Així doncs, darrerament molts centres educatius d’arreu del món –Regne Unit, Espanya, Itàlia, Xipre i diversos països de l’Amèrica Llatina– han evidenciat millores en la qualitat educativa, increments de la participació de la comunitat i la millora de la convivència i cohesió social no només de l’escola, sinó també del barri i la comunitat en el seu conjunt. Tots aquests resultats han estat possibles gràcies a la implementació d’actuacions educatives d’èxit basades en evidències científiques i avalades a nivell internacional per la comunitat científica, dotant el projecte de transferibilitat i universalitat.

La participació de les famílies com a clau de l’èxit educatiu

Avui, després de 12 anys implementant les Comunitats d’Aprenentatge a l’Institut-Escola Mediterrani, l’absentisme escolar ha desaparegut, els resultats acadèmics han millorat; i la participació de les famílies dins del centre és una de les claus per entendre el canvi.

Els fills de Raquel Sánchez i Francisca Moreno van arribar al centre educatiu just a l’inici de la transformació del centro en una Comunitat d’Aprenentatge. A partir de llavors van començar a participar de les diferents accions que el centre realitzava. “Estem més pendent dels nens, sabem més del que fan en el col·legi, ens deixen participar, som tots una pinya, participem en les reunions i, davant qualsevol problema, els pares participem en la resolució”, descriu Francisca com és la seva participació en el centre.

Raquel Sánchez explica que a més participen als grups interactius de matemàtiques i llengua catalana, una dinàmica en la qual adults voluntaris participen dins de l’aula amb petits grups de quatre o cinc alumnes guiant-los en la resolució de les tasques proposades per la professora. Els grups interactius són una actuació educativa d’èxit del Projecte Comunitats d’Aprenentatge i representen una forma específica d’organitzar la classe que fomenta l’aprenentatge dialògic, la inclusivitat i el treball en grup per a accelerar l’aprenentatge. “Als nens els agrada molt que estiguem en els grups interactius, sempre et pregunten quan et toca venir!”, comenta Raquel.

Cristina ens explica que el major canvi en el centre ve motivat per l’obertura del centre a les famílies i per fomentar la seva participació. “Arran d’introduir-nos en les comunitats d’aprenentatge i implementar les Actuacions Educatives d’Èxit, com els grups interactius, la formació de familiars, les assemblees, les tertúlies dialògiques, etcètera, comencem a obrir l’escola i les famílies comencen a entrar dins d’aquestes actuacions. Les famílies comencen a fer-se seu el centre escolar, a agafar més confiança i afermar el vincle entre família i escola. Això contribueix a millorar el compromís de les famílies cap al centre i a millorar l’assistència diària perquè les famílies confien en el professorat i la manera de treballar del centre. L’objectiu d’aquest Projecte és garantir l’excel·lència educativa amb la millora dels resultats educatius i la cohesió social, el treball inclusiu, l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat educativa. Tot això s’aconsegueix a través de la implementació de les Actuacions Educatives d’Èxit del projecte Comunitats d’Aprenentatge”.

Una vegada que el projecte va començar a consolidar-se, de la participació de les famílies va sorgir la petició que l’escola, que llavors era un centre d’educació primària exclusivament, acollís també l’educació secundària i facilités així la promoció i continuïtat de l’alumnat de primària a secundària, evitant l’abandó escolar prematur que es donava en el barri entre els joves gitanos i gitanes. Des de llavors, de cada de grup de quart d’ESO promociona alumnat a estudis postobligatoris, de batxillerat o a cicles formatius.

Construint expectatives ambicioses per als més joves

L’existència de referents gitanes i gitanos amb estudis superiors és ara un dels principals factors de transformació del barri de Camp Clar de Tarragona. Raquel Sánchez ens explica que la dinàmica del barri pot convidar a abandonar el sistema educatiu quan es finalitza l’etapa obligatòria. “L’entorn en què vivim fa molt, si una persona no vol estudiar, l’altre tampoc en vol, i si la meva amiga no estudia, llavors jo tampoc estudio”, apunta la Raquel.

Un dels majors reptes que tant la Francisca i la Raquel veuen pel futur acadèmic de les seves filles és compaginar una trajectòria d’estudiant universitària amb les aspiracions més tradicionals que dins de les comunitats gitanes solen tenir els joves quan arriben a la majoria d’edat, com casar-se i independitzar-se.

Ara, el barri de Camp Clar ja compta amb estudiants gitanes i gitanos en la universitat, batxillerat i cicles formatius, i l’escola treballa conjuntament amb les famílies perquè estudiar sigui una opció igual de viable per a l’alumnat gitano del barri com per a l’alumnat de qualsevol altre centre educatiu de la ciutat. “Les Comunitats d’Aprenentatge impliquen apostar per una educació de qualitat perquè està basada en evidències científiques i no en ocurrències; i implica treballar amb expectatives altes i Currículum de màxims. A més, significa que l’escola ha d’estar oberta i significa, sobretot, tenir confiança i expectatives altes, creient sempre que els nostres alumnes gitanos i gitanes poden arribar a la Universitat, com els de qualsevol altra família”, ens indica Cristina.

Per això, una de les peticions que actualment realitza l’Institut-Escola Mediterrani és acollir també batxillerat dins del centre i facilitar, d’aquesta manera, la continuïtat dels estudiants en la seva progressió fins a la universitat. Així ho veu Francisca, qui ens diu que tenir batxillerat motivaria molt a les nenes i nens del barri. “Quan les noies arriben a 4t d’ESO, estan motivades i veuen que poden seguir, segur que proven i tiren cap endavant!”, ens comenta la Francisca.

Raquel també ens matisa que les persones gitanes han d’adaptar-se al mercat laboral actual i no quedar-se estancades en oficis i pautes més tradicionals, “cal evolucionar, el gitano perquè sigui gitano no ha de néixer exclusivament per a casar-se. Jo vull que la meva filla estudiï, que provi batxillerat, però si no, sempre podrà fer algun cicle formatiu. M’és igual el que estudiï, però que ha de ser alguna cosa en la vida”.

Francisca, mare de cinc fills, també ho té molt clar, vol que els seus fills estudiïn per a tenir un futur dic. “La base principal per a poder ser algú el dia de demà i buscar una bona feina és estudiant. Si no estudies, no tindràs res”. La Francisca, com a mare, aposta clarament per l’educació dels seus fills. “Els meus fills venen sempre al col·legi, els porto també a l’Escola Bressol, i vull que els meus fills arribin el més lluny que puguin arribar”, afirma Francisca.

La Raquel i la Francisca confien en les possibilitats de les seves filles, igual que la Cristina, directora del centre. Per a la tres, la clau del futur acadèmic dels i les més joves passa per la “constància”, la constància dels fills, la constància de les mares i la constància de l’escola per a aconseguir transformar una realitat que històricament ha deixat als gitanos i gitanes relegats als estrats més fràgils de la societat.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre