Cloenda del projecte “Rom21: Els joves gitanos del segle XXI”

Cloenda del projecte “Rom21: Els joves gitanos del segle XXI”

El passat divendres 3 de juny es va clausurar el projecte Rom21 de la Fundació Pere Closa amb la celebració d’un acte al Museu d’Història de Badalona i presidit per l’alcaldessa de la ciutat.

La Fundació Privada Pere Closa (FPPC) va iniciar el seu treball amb nens i joves a finals dels anys 90, donant suport a l’alumnat gitano en el seu procés educatiu. Després de més d’una dècada de treball, el fruit comença a ser visible. Cada vegada podem trobar a més nois i noies gitanes cursant estudis postobligatoris, i aquest és, sens dubte, el camí que ha de seguir el poble gitano per aconseguir la seva inclusió en la societat. Tanmateix, aquest fet per si sol no és suficient, cal també que aquests joves siguin referents per a les generacions que vénen darrere d’ells i s’impliquin decididament en la promoció social de la seva comunitat.

Durant un any i mig la Fundació ha dut a terme el projecte Rom21, un projecte orientat a promoure la participació social i que ha reunit a gairebé una cinquantena de joves gitanos i gitanes dels barris de La Mina de Sant Adrià del Besòs, Sant Cosme del Prat del Llobregat, Sant Roc de Badalona i La Florida de l’Hospitalet. Al llarg d’aquest temps la FPPC ha organitzat diferents debats amb els joves al voltant de temes com la identitat gitana, la transformació social, la participació i el lideratge juvenil o les polítiques públiques vinculades al poble gitano.

Un dels principals objectius d’aquest projecte era poder fer visible a la societat una nova generació de joves gitanos que volen trencar amb els prejudicis i estereotips que es tenen de la seva pròpia comunitat. Per a això el projecte Rom21 ha generat una pàgina web en la que es poden visualitzar diferents entrevistes realitzades als participants del projecte explicant les seves inquietuds i il·lusiones tant personals com col·lectives. Igualment també s’ha creat un documental que, a través de diferents testimonis, ens explica la potencialitat les generacions gitanes més joves tenen per promoure una societat més igualitària.

Divendres passat es va celebrar la cloenda del projecte al Museu de Badalona amb una recepció que l’alcaldessa de la ciutat badalonina, Dolors Sabater, va oferir als participants del Rom21 i en què van poder dialogar sobre la transformació social i la necessitat de participació dels joves gitanos i gitanes. Posteriorment va tenir lloc un acte públic en què van participar la pròpia Dolors Sabater, Jordi Miró, Director d’Atenció Educativa a Famílies i Comunitat Educativa del Departament d’Ensenyament, i Domingo Jiménez, President de la FPPC. Sabater, durant el seu discurs, va animar als joves a continuar endavant i va remarcar que “a la ciutat de Badalona aspirem a que qualsevol persona de la ciutat, sigui d’on sigui, sigui quina sigui la seva cultura familiar, sigui quin sigui el seu idioma familiar, sigui quin sigui el lloc on ha nascut o el lloc on ha viscut, la seva condició econòmica, la nostra utopia es que cap d’aquestes condicions li privi de ser lliure i de poder decidir i poder tenir oportunitats i escollir”.

Per la seva banda, Domingo Jiménez va recordar els primers passos de l’entitat i la seva evolució, assolint un veritable èxit amb la generació que conforma el projecte Rom21, un grup de nois i noies que, en la seva majoria, formaven part dels primers nens i nenes que participaven de les activitats de reforç educatiu de la Fundació, i que ara conformen la major generació de gitanos amb estudis superiors que mai ha hagut a Catalunya. “Ara el repte de la Fundació amb aquest grup de joves és continuar treballant i mantenint l’esperit de grup per tal que els joves continuïn reunint-se en torn a diferents temes d’interès, a més de poder vincular-se a diferents fòrums i espais de participació” tal i com ens indica Miguel Ángel Franconetti, responsable del projecte.

 

→ Una participació efectiva de la joventut gitana

La participació en l’esfera política dels grups més desfavorits i culturalment minoritaris, com és el cas del poble gitano, és una condició primordial per a una veritable societat democràtica. El primer requisit de la democràcia és la representació paritària, la qual cosa hauria d’implicar el dret i la garantia que els gitanos puguin disposar de l’espai on poder contemplar les visions, propostes i necessitats de la seva pròpia comunitat.

Una participació efectiva de la joventut gitana, consisteix en crear oportunitats per poder influir sobre un contingut determinat i contribuir a la creació de polítiques i de serveis que afectin no només als propis gitanos i gitanes, sinó a l’espectre de la joventut i societat en general. I aquestes oportunitats es creen mitjançant la posada en marxa d’una sèrie de mecanismes de participació creats perquè els joves puguin desenvolupar les seves pròpies iniciatives i assessorar i incidir en estratègies polítiques.

Des d’un punt de vista pràctic, hi ha moltes raons per incloure als joves en la presa de decisions dins d’una societat democràtica. L’evidència mostra que les polítiques i programes dissenyats amb la participació dels joves tenen més probabilitats de ser eficaços. La participació juvenil pot aparèixer en moltes formes diferents, però en essència significa la consulta, la presa de decisions, i la seva pròpia representació en la creació de projectes, activitats i polítiques.

La participació dels joves assegura que els programes i serveis siguin rellevants i responguin als seus interessos i necessitats, no només dins de la comunitat gitana sinó en la societat en general. Per als joves gitanos, que se’ls doni l’oportunitat de tenir alguna cosa a dir sobre el que és més important per a ells vol dir prendre el control de les decisions que afecten les seves vides, augmentar les seves habilitats i construir la seva confiança en la societat i d’un sentiment de pertinença a aquesta.

Per a la societat, vol dir que les campanyes, polítiques i programes siguin més eficaços a l’hora d’arribar als joves, atraient el seu interès i que representin els seus punts de vista i necessitats.

Indubtablement, també s’ha relacionat la participació juvenil amb el major desenvolupament democràtic, social i econòmic d’una societat que compta amb els seus joves i no només els considera actors passius.

No obstant això, tot i l’augment en el nombre de joves romanís que han tingut accés a una educació superior i una major visibilitat en la societat, no necessàriament s’ha traduït en termes de qualitat i compromís amb la comunitat gitana o una millor execució de polítiques juvenils.

En aquest sentit, des de 2011, el programa Barvalipe de l’Open Society Foundations, programa en què s’emmarca la iniciativa Rom21, dóna suport al foment dels llaços dels joves amb la seva comunitat, alhora que enalteix un sentit de la responsabilitat social amb l’objectiu de construir una societat més justa.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies