Un clavell per cada una de les dones gitanes arrestades a Catalunya durant la Gran Batuda

Un clavell per cada una de les dones gitanes arrestades a Catalunya durant la Gran Batuda

El passat divendres les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona van homenatjar a les dones gitanes i els seus fills i filles víctimes del projecte d’extermini de la població gitana executat l’any 1749.

Després de més de dos-cents anys en què la corona havia intentat exterminar o expulsar la cultura gitana, l’any 1749 el rei Ferran VI va ordenar la que hauria de ser la solució definitiva. La nit del 30 de juliol de 1749, exactament a les 12 de la nit, els caps dels destacaments militars i els justícies locals havien d’obrir el sobre que contenia els objectius la missió i les instruccions a seguir. Capturar a totes les persones gitanes, separar les dones dels homes, i dels fills majors de set anys.

El pla dissenyat per Gaspar Vázquez de Tablada, governador del Consell de Castella, i pel Marqués de l’Ensenada, secretaria d’Hisenda, Guerra, Marina i Índies, tenia la finalitat de trencar els fils de transmissió de la cultura gitana separant els homes de les dones, i els fills i filles dels seus pares i mares, utilitzar la mà d’obra esclava dels homes i nens majors de set anys en la reconstrucció de la malmesa armada espanyola i recloure a les dones i nenes en cases de misericòrdia fins a la seva mort.

Aquella fatídica nit van ser arrestades prop de 10.000 gitanos i gitanes a tot l’Estat. A Catalunya, però, l’ordre no va arribar a temps i es van haver d’executar dues batudes a mitjans del mes d’agost. A Catalunya, els homes van ser empleats en obres públiques i van ser reclosos probablement a les Drassanes de Barcelona, i les dones van romandre apressades al Convent de Sant Agustí de Barcelona, convertit en aquells moments en caserna militar.

El passat divendres, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona va commemorar la memòria de les 431 dones i filles menors de set anys que van ser arrestades a Catalunya, de les quals aproximadament 200 dones van empresonades durant setze anys al Convent de Sant Agustí. Per homenatjar-les, diferents persones lligades al món associatiu gitano van llegir el nom de cada una les 431 dones i infants, lliurant un clavell per cada una d’elles al claustre del convent on van ser retingudes ara fa 272 anys.

Abans, però, va tenir lloc una conferència a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí centrada en la repressió i l’antigitanisme patit per les dones gitanes al llarg de la història i al present. El regidor de Memòria Democràtica i Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va inaugurar aquest acte reafirmant el compromís de l’ajuntament de Barcelona amb les dones gitanes, “sovint es parla de les veus silenciades, de veus silenciades perquè hi ha gent que no vol que aquesta veu sigui escoltada, l’Ajuntament de Barcelona està compromès amb totes les veus, i sobretot amb totes aquelles veus que històricament han sigut menystingudes. Necessitem que les veus diverses, les veus de les dones, les veus de les dones gitanes surtin i apareguin amb la mateixa categoria i amb la mateixa atenció amb què surt qualsevol altra veu”.

Ricard Valentí, vicepresident del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, va centrar l’acte en record i memòria de les dones víctimes del projecte d’extermini de 1749 recordant que aquest “no va ser un episodi aïllat” i que, al llarg dels segles, “la persecució i l’intent continu d’exterminar la seva cultura ha acompanyat al Poble Gitano a tota Europa”.

Seguidament, va tenir lloc les ponències de l’historiador Manuel Martínez i de l’activista i feminista gitana Paqui Perona. Martínez va fer un repàs a la història específica de persecució que han patit les dones gitanes a l’Estat espanyol. Però entre els diversos episodis explicats, Martínez va destacar la realització per primera vegada d’una distinció pròpia dins de l’àmbit de la justícia per a les dones gitanes l’any 1604, i és que mentre condemnaven als homes a penes de galeres, a les dones les van recloure ja en centres que van anòmer ‘cases galeres’, creades específicament per a les dones gitanes.

Abans, va recordar també que el pogrom antigitano acorregut recentment a Peal de Becerro és testimoni i herència d’una llarga història d’antigitanisme . “La història està aquí, mai desapareix, l’antigitanisme forma part de l’estructura de la societat i es transmet de generació i generació, tenim l’exemple del fets ocorreguts a Peal de Becerro. L’antigitanisme no desapareix. Aquests pogroms no són propis del segle XX, he pogut documentar diversos pogroms al segle XVII, XVIII i XIX. I ara, els infants de Peal de Becerro ja estan aprenent com han de tractar als gitanos en el futur”, va explicar Martínez.

Al seu torn, Perona va parlar de les conseqüències de l’antigitanisme en el present de les dones gitanes. Va iniciar la seva ponència afirmant que “conèixer la història ens serveix per poder desmuntar la narrativa que diu que els gitanos no ens volem adaptar i que nosaltres mateixos ens autoexcloem”.  Seguidament va definir els principals trets de l’antigitanisme i de l’heteropatriarcat, per posar exemples actuals de les barreres que afronten les dones gitanes en l’àmbit social, laboral, educatiu, comunitari i polític.

Desprès d’aquest acte en memòria i homenatge de les dones gitanes, el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona continua avançant en la creació d’una nova estratègia municipal amb el Poble Gitano que permeti lluitar contra l’antigitanisme i generar espais per a la construcció de la memòria històrica, especialment la de les dones gitanes, unes dones que han estat sempre un baluard, tal com va indicar Martínez, en la “transmissió de la cultura” i en la “generació d’estratègies de resistència contra tota una sèrie de lleis i normes que van anar sorgint al llarg de la història per a exterminar la seva cultura”.

 

*Imatge de Alba Fernández

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre