L’Associació Joves Gitanos de Gràcia commemora a les víctimes gitanes del nazisme
Dimarts passat 2 d’agost, en el districte de Gràcia, l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia va recordar a les víctimes de l’holocaust encenent una espelma per cadascun dels col·lectius perseguits emfatitzant el genocidi gitano, conegut com Porrajmos o Samudaripen en llengua romaní.
El Porrajmos és l’operació de persecució i assassinat sistemàtic que durant anys va planejar el nazisme amb la població romaní. Aquest fosc episodi de la història representa la màxima expressió d’un antigitanisme que no ha deixat de créixer a Europa des de segle XV fins als nostres dies.
Les més horribles polítiques antigitanes del règim nazi comencen en 1933 amb l’esterilització de milers de romanís a Alemanya sota l’antic pretext de la “puresa de sang”. Abans que la segona guerra mundial s’iniciés, al 1938 va tenir lloc la “setmana de la neteja gitana” en la qual 700 gitanos van ser apallissats i enviats a camps de treball. En 1941, començarien les deportacions regulars de persones romanís als camps d’extermini Auschwitz-Birkenau, Bergen-Belsen, Mauthausen i Ravensbruck.
En 1943, el conegut com a Zigeunerlager, el camp gitano d’Auschwitz-Birkenau, es va convertir en el fatídic destí d’uns 23.000 romanís, allà patirien amuntegament, malalties, tortures mèdiques i treballs forçats abans de la seva anihilació. Entre les majors atrocitats allí comeses, es troben els experiments realitzats amb nens sota la direcció del doctor Josef Mengele, ‘l’àngel de la mort’. Finalment, el 2 d’agost del 1944, anticipant la seva derrota en la contesa bèl·lica, els nazis es van afanyar a executar en les cambres de gas als més de 4.000 romanís que encara quedaven en el “camp gitano”. Prèviament, prop de 20.000 romanís van ser gasats, maltractats, abandonats i assassinats per malalties al mateix campament.
L’any 2015, finalment es va donar un reconeixement institucional a través d’una resolució del Parlament Europeu declarant el 2 d’Agost com a “Dia europeu de commemoració de l’Holocaust Gitano”.
Per aquest motiu, el passat 2 d’agost a la sala d’actes del districte de Gràcia, l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia ha commemorat a les víctimes d’aquesta persecució i genocidi encenent una espelma per cadascun dels col·lectius perseguits pel nazisme –el poble gitano, el poble jueu, els homosexuals, els col·lectius perseguits per raons polítiques, les persones amb discapacitat física o mental i els testimonis de Jehová– .
Ricard Valentí, president de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia, va obrir l’acte recordant a les víctimes mitjançant la lectura d’una carta de Philomena Franz, gitana supervivent dels camps de concentració. Franz recull els horrors viscuts en la seva carta. “Això era Auschwitz, la fàbrica del temor i les portes de l’infern”, va recollir Philomena Franz.
A la reivindicació de Valentí es va sumar Juan de Dios Ramírez-Heredia, president d’Unió Romaní, ex eurodiputat, periodista i advocat. Ramírez-Heredia va compartir amb els assistents a l’acte una de les seves experiències més impactants, ocorreguda en el primer congrés internacional romaní de 1971. “Allà es va establir l’himne que ens representaria a tots i, per primera vegada en la història, Radja Rudikova va cantar l’himne romaní davant de tots, però és que ella sabia que el seu pare, la seva mare i tota la seva família havia mort en les cambres de gas nazis, era una víctima directa de l’odi cec del racisme”, va explicar amb emoció Juan de Dios fent una crida a comprendre el que significa l’himne gitano.
Finalment, Ricard Valentí va tancar l’acte agraint al districte de Gràcia la participació i compromís en la recuperació de la memòria i el reconeixement històric del poble gitano , fent una crida al conjunt de la societat civil perquè “el silenci i la persecució rebuda és un fet per a recordar, per a fer justícia, per a recordar i reparar”.
