Les dones gitanes reivindiquen una educació de qualitat

Les dones gitanes reivindiquen una educació de qualitat

El passat dissabte, Drom Kotar Mestipen va reunir prop d’un centenar de dones gitanes a la capital del Montsià per debatre sobre educació i transformar les oportunitats educatives de totes les dones gitanes de Catalunya.

Ara fa poc més de vint anys que l’associació de dones gitanes Drom Kotar Mestipen decidia reunir a estudiants gitanes i les seves famílies per compartir les seves vivències escolars i formatives. En aquella primera ocasió va assistir una nena i la seva mare. Vint anys després omplen auditoris de gom a gom allà on van.

Les Trobades d’Estudiants Gitanes són espais on es reuneixen dones gitanes, de diferents generacions, amb un interès comú, millorar les oportunitats educatives de totes. Per això, aquestes trobades es converteixen en espais on, a través del diàleg i el debat, es construeixen coneixements i posicionaments entorn de les realitats educatives que viuen dones gitanes d’arreu de Catalunya. L’objectiu final és millorar, mitjançant la seva participació, l’accés a una educació de qualitat.

En aquesta ocasió, les dones gitanes de les ciutats d’Amposta i Tortosa van decidir organitzar i acollir la XXI Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya a la capital del Montsià. La Lira Ampostina va ser l’escenari escollit per acollir dones gitanes vingudes de Girona, Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Cambrils, Tarragona, Tortosa i Amposta.

“Avui és un dia molt especial com a dones gitanes, heu vingut de molts indrets de Catalunya i ens fa molta il·lusió compartir aquest espai, perquè juntes podem transformar les nostres realitats, juntes treballarem pel nostre poble, per aconseguir que tots els espais siguin els nostres espais”, va assenyalar Rosa Maria Kostic Cisneros, presidenta de l’entitat, durant la inauguració de la trobada.

Igual que ella, la directora general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Cesca Domènech, va destacar la importància de la participació de les dones gitanes. “Sou el motor de transformació de les vostres comunitats, sou un mirall per les nostres famílies, pels vostres fills, per la gent que us envolta; i la vostra lluita, per a nosaltres com a govern, és un exemple, també per a tota la societat. L’esforç que heu de fer per superar l’estigma i la discriminació que patiu mereix la màxima enhorabona”, va comentar.

Al seu torn, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, va remarcar la rellevància que té per a la ciutat acollir una trobada com aquesta, ja que Amposta és encara una ciutat relativament jove pel que fa al treball amb el Poble Gitano i per la necessitat de donar visibilitat a referents gitanes a la ciutat per tal de trencar barreres educatives.

Enguany, la temàtica escollida per les dones gitanes de les Terres de l’Ebre ha estat la formació de familiars, és a dir, la formació de persones adultes. Per aprofundir en la temàtica,  la investigadora i responsable del Grau d’Educació Social de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Garcia Yeste, va fer una ponència en què va repassar diferents aspectes lligats a la desigualtat en el gaudi del dret a l’educació de nens i nenes gitanes en comparació amb la resta de la societat. “Els nens i nenes, siguin del grup ètnic que siguin, tenen dret a una educació de qualitat. El professorat ha d’estar apassionat per l’educació, però també ha de tenir les eines per poder oferir les millors actuacions educatives”, va assenyalar.

A continuació, va tenir lloc una taula de referents, una taula on diferents dones gitanes van compartir les seves vivències formatives i els seus somnis amb la resta de participants. La primera a parlar va ser Trini Heredia, veïna del barri de la Mina i recentment graduada al Cicle Formatiu d’Integració Social. Va explicar el seu periple educatiu, no exempt d’un abandó prematur superat, però, gràcies a la complicitat de l’educadora del barri, els professors de l’escola i el suport de la Fundació Privada Pere Closa. Amb suport i motivació, Trini va reprendre amb èxit els estudis i assolir la seva fita personal.

Seguidament, l’Eli Lucena va detallar com, sent ja mare de tres fills joves, va decidir que l’ofici familiar, la venda ambulant, no era el llegat que volia deixar als seus fills i va apostar fermament per la formació. Trenta anys després de deixar l’educació primària va decidir tornar a estudiar mitjançant les formacions de familiars que ofereix el Pla Integral del Poble Gitano. Després d’aconseguir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria, l’Eli s’ha posat com a objectiu la Universitat i es prepara per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Referent per a la seva família i activista incansable l’Eli afirma que “cada vegada hi ha més gitanos i gitanes que s’inscriuen a formacions de familiars, que hi creuen en elles i s’acaben graduant, perquè aquesta és la millor porta per accedir a un lloc de feina”.

“No hi ha res a perdre, totes estem a temps per formar-nos i aprendre, hi ha moltes oportunitats que fins ara se’ns han tancat perquè pensàvem que no eren per nosaltres”. Aquest era el consell que l’Andrea Khalfaoui va compartir amb el públic per vídeo. I és que l’Andrea no va poder acudir presencialment perquè es troba a Edimburg, realitzant una residència com a investigadora la universitat. L’Andrea va explicar també la seva trajectòria educativa marcada per la figura de la seva àvia gitana i el record de la duresa d’entendre el significat de pertànyer a una comunitat minoritària i discriminada.

Per acabar, va haver-hi lloc per al treball en grups. Totes les dones assistents es van dividir en quatre grups i van reflexionar sobre els reptes i les oportunitats que tenen dins del món educatiu. La importància d’una participació proactiva de pares i mares, la urgència de més oportunitats formatives per a familiars, la necessitat de comptar amb referents positius, de millorar el diàleg entre famílies i escoles i gaudir d’opcions de reforç educatiu de qualitat per als més joves van ser les demandes sorgides dels grups de treball. També un missatge molt clar, “prohibit rendir-se, amb esforç es pot arribar, no importa el temps que es trigui, sinó arribar-hi”, va expressar una de les mares.

Així va arribar al final la XXI Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya, una trobada molt especial segons la Maria Cortés, membre de Drom Kotar Mestipen, perquè es va realitzar per primera vegada a Terres de l’Ebre, una trobada en què van tenir l’oportunitat de participar per primera vegada moltes dones i nenes que van veure de prop altres dones gitanes amb històries de resiliència i èxit.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre