Catalunya celebra el Dia Internacional del Poble Gitano

Catalunya celebra el Dia Internacional del Poble Gitano

El Parlament de Catalunya rep a representants del Poble Gitano i del moviment associatiu per commemorar la celebració del primer Congrés Romaní Internacional i contribuir a les reivindicacions i a la defensa dels drets de les persones gitanes.

Després de dues edicions en què les mesures de prevenció ho van evitar, l’auditori del Palau del Parlament de Catalunya ha tornat a obrir les seves portes per celebrar el 8 d’abril, el Dia Internacional del Poble Gitano, amb la societat civil. Persones gitanes i membres d’associacions que treballen per la promoció del Poble Gitano van acudir a l’acte organitzat pel Parlament.

El conductor de l’acte, el periodista Ramon Pellicer, va obrir la seva intervenció llegint la Declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya, de l’abril del 2021, amb motiu del 50è aniversari del primer Congrés Internacional Romaní amb la qual es reconeixien els valors del Poble Gitano també com a valors de Catalunya i es recordava la importància de treballar per a la consecució d’una societat més democràtica on la diversitat gitana no sigui un obstacle per la consecució d’una vida en igualtat d’oportunitats sinó que fos viscuda com una font d’enriquiment, a més de posar en valor la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació com a una eina per combatre l’antigitanisme.  

Abans però, el duet format per la soprano Aseel Massoud i el guitarrista Ahmad Dyab ha interpretat l’Ederlezi, un cant folklòric amb què les comunitats romanís dels Balcans celebren l’arribada de la primavera.

Enguany, el protagonisme de l’acte institucional en commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano ha recaigut en el testimoni de dues dones joves i gitanes que són prova de l’apoderament individual i col·lectiu i la reafirmació d’un missatge inclusiu.

Els missatges de superació i tenacitat de Leonor Fernández i Amanda Sánchez van ser al centre de les reivindicacions d’aquest Dia Internacional del Poble Gitano al Parlament de Catalunya

En primer lloc, Leonor Fernández, mare de dos fills i estudiant del Grup d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys del Pla Integral del Poble Gitano va explicar a l’auditori com, després de ser mare molt jove, va reprendre la seva vida acadèmica i formativa, canviant per complet les seves aspiracions. La Leonor va esperonar a totes les dones a perseguir els seus somnis i no deixar-se emportar per pors o inseguretats. “Per a mi estudiar ha estat obrir un nou món, s’obren moltes portes, però sobretot m’ha enriquit personalment, m’he sentit realitzada, vull animar que aquells que tinguin una meta que lluiti per ella, independentment de l’edat que tinguin. I sent dona i gitana animo a totes les dones gitanes a lluitar pels vostres somnis, que sou vàlides per estudiar i per lluitar per allò que voleu i que no deixeu de ser gitanes per aquest fet, només lluites pel teu somni i per poder tenir una vida millor”.

Seguidament, l’Amanda Sánchez, tècnica superior d’Integració Social i estudiant del tercer any del grau d’Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, va explicar també la seva trajectòria i com a poc a poc va donant forma a la seva vocació professional dins del món de l’acció social i educativa. L’Amanda va transmetre la seva perplexitat en trobar actituds i comentaris antigitanos dins del món professional i va suggerir “revisar quins missatges transmetem als nens i nenes que seran el nostre futur” i va argüir la necessitat de crear “més espais de debat per construir una història comuna”.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va agrair els testimonis de Leonor i Amanda i va responsabilitzar a les institucions i a tota la ciutadania a lluitar contra qualsevol forma de discriminació que dificulti el gaudiment i l’accés als drets socials. “Els vostres testimonis han estat un prec a la no discriminació, al respecte sempre, i recordar que hem de vetllar tots i cadascú de nosaltres perquè no es produeixi aquesta constatació que ens feia l’Amanda, que hi ha molts prejudicis, de què hi ha una diversitat no ben entesa i, per tant, és obligació de tots els poders públics i de totes les autoritats, i de tots i cadascú de nosaltres per transformar aquest estat de coses”, va subratllar Borràs.

La presidenta del Parlament també va agrair especialment a la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, entitat que va organitzar l’acte, juntament amb els serveis del Parlament, els quinze anys previs i que va ser la impulsora a Catalunya i a la resta d’Espanya en la celebració del 8 d’abril i en la difusió del seu missatge reivindicatiu.

A tall de conclusió, Laura Borràs va emfatitzar el darrer paràgraf de la Declaració de la Junta de Portaveus de l’any 2021: “Avui més que mai, el Parlament de Catalunya fa seus els valors gitanos de la llibertat i de la superació de les dificultats amb la cooperació, la solidaritat i el feminisme gitano, per a assolir una Catalunya més justa i igualitària, on ésser gitano o gitana sumi identitats transformadores per una societat justa i igualitària per a tothom”.

Per finalitzar l’acte, Aseel Massoud i Ahmad Dyab van fer una interpretació solemne  del Gelem Gelem, l’himne gitano.

 

Un 8 d’abril cada cop més celebrat

El 8 d’abril de 1971 va marcar un abans i un després dins de la història del Poble Gitano, per primera vegada membres de diferents comunitats romanís i de diferents països es reunien per defensar i reivindicar de manera conjunta els drets de les persones gitanes. En aquell congrés celebrat a Londres es va instaurar la bandera, l’himne, la commemoració d’un dia comú de reivindicació i és va acordar demanar el reconeixement del Poble Romaní per part de les Nacions Unides.

Des de llavors el Poble Gitano, el Poble Romaní, té un dia senyalat al calendari en què pot alçar la veu i pot celebrar la vida, celebrar la seva riquesa cultural i recordar aquells que han mort a mans de l’odi i la intolerància a la diversitat representada per la població gitana. Des d’aquell abril de 1971, el moviment associatiu gitano cada cop està donant més valor al significat de l’efemèride i la societat es fa més ressò de les reivindicacions gitanes.

Enguany, diferents consistoris, han fet seva la diada i han participat de les celebracions juntament amb el moviment associatiu gitano, no només en la mateixa celebració del 8 d’abril sinó que també amb amplis programes de difusió de la cultura gitana que, en alguns casos, s’allarguen durant tot el mes.

Especialment emotius han estat els homenatges organitzats per familiars, entitats i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs per recordar les figures de dos activistes clau en la història recent del Poble Gitano, en la defensa de la seva cultura i en la lluita contra l’antigitanisme, Juana Fernández i Rafael Perona.

 

Sobre el autor

Respondre