Reptes actuals en la intervenció amb població gitana de l’est a Catalunya

Reptes actuals en la intervenció amb població gitana de l’est a Catalunya

La Xarxa ROMEST va organitzar el passat 26 de gener una jornada d’intercanvi d’experiències per tal d’analitzar els reptes actuals en la intervenció amb població romaní procedent d’aquest d’Europa presents a Catalunya.

La Xarxa per a l’observatori de la població gitana de l’est d’Europa a Catalunya (ROMEST) és una agrupació d’entitats i serveis que treballen de manera col·laborativa per a donar atenció a les necessitats socials de la població gitana que emigra de l’est d’Europa a Catalunya. Entre les entitats que participen en la xarxa es troba VINCLE, associació per a la revolta i l’acció social –coordinadora de la xarxa–, la Fundació Secretariat Gitano, la Fundació Privada Pere Closa, SOS Racisme, la Fundació Ateneu Sant Roc, la Fundació Cepaim, la Fundació Idea o la Fundació Surt entre d’altres.

Sota el títol ‘Reptes actuals en la intervenció amb població gitana de l’est a Catalunya’, la Xarxa ROMEST va organitzar una jornada de reflexió amb el suport de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Mitjançant diferents ponències i taules rodones, tècnics i experts van poder analitzar les principals problemàtiques a les quals fan front les persones gitanes en el seu procés migratori.

Cesca Domènech, directora general d’Acció Cívica i Comunitària no va poder acudir a l’acte per imperatius laborals, però va enviar un missatge de suport des del govern de la Generalitat, agraint a la xarxa oferir aquest espai “perquè ens ajuden a pensar, reflexionar i a centrar el focus per a poder construir polítiques més efectives”.

Va inaugurar les jornades Marta Eugènia, Directora General de VINCLE, emfatitzant el treball conjunt que realitzen les diferents entitats per a fer possible una millor atenció a les necessitats de la població gitana de l’est d’Europa. “Aquesta xarxa no seria possible sense el suport de la DGACC i sense la col·laboració, sense l’esforç ni l’aportació de les entitats i serveis que hi participen”, va indicar Marta.

Després de la inauguració oficial de les jornades, Ana Mirga, directora del European Roma Institute for Arts and Culture (ERIAC), va realitzar la ponència inicial. Mirga va centrar la seva intervenció en la necessitat de “repensar la presència dels gitanos d’una manera diferent, més enllà dels discursos lligats a la marginació, la problematització o el victimisme”, i va emfatitzar la importància de posar en el centre de les històries nacionals les contribucions que el Poble Gitano ha realitzat en l’àmbit cultural o econòmic en cadascun dels països en els quals es troben.

A continuació, va tenir lloc una taula d’experiències en les quals Enerida Isuf i Seo Cizmich, van transmetre les seves vivències i inquietuds com a gitanos d’origen migrat. Enerida va raonar, des de la seva experiència personal, la necessitat de plantejar-se el significat de la paraula ‘migrant’ des de la perspectiva de les persones a les quals se’ls aplica aquesta etiqueta, ja que la societat té la tendència d’incloure un gran nombre de connotacions negatives a persones que, per part seva, estan fent front a un gran desafiament per deixar enrere la seguretat de les seves famílies, ocupacions i cultures.

Per part seva, Seo Cizmich plantejava dos factors pels quals la comunitat gitana continua sent marginada. D’una banda, comentava la poca participació que se li dona a la població romaní en la societat, impedint així que puguin sentir-se partícips d’aquesta. D’altra banda, va explicar com l’antigitanisme és una barrera que impedeix avançar a les persones romanís. “Hem de recuperar la nostra identitat, no es tracta que ens integrem a Espanya, el Poble Gitano porta 600 anys a Espanya, som Espanya, és hora que ens donin la participació necessària per a poder sentir-nos part d’ella”, va apuntar Seo.

Seguidament va tenir lloc una taula rodona en la qual tècnics de diferents serveis que atenen població romaní van poder intercanviar pràctiques i experiències. En primer lloc, David Rodríguez, tècnic del servei de protecció a l’emergència de la Fundació Idea, va traslladar la realitat de les noies adolescents gitanes d’origen romanès ateses dins del servei de protecció, narrant realitats molt heterogènies travessades per diferents tipus de desemparament familiar.

A continuació, Oscar López, responsable del programa Rroma de la Fundación Secretariado Gitano a Astúries, va explicar els eixos i metodologies de treball del programa, les principals accions desenvolupades, així com els principals reptes de la intervenció social. Óscar també va explicar les principals dificultats de la població romaní en el seu procés migratori, com per exemple, les barreres burocràtiques que impedeixen la seva regularització, la desigualtat, l’exclusió i l’antigitanisme. “Hem de conscienciar que són ciutadans com a la resta i hem de donar-los una participació real que els doni accés a un lloc laboral i en conseqüència a un NIE”, va apuntar Oscar com un dels principals esculls per a la inclusió de la població romaní a Catalunya.

Per part seva, Belén Arranz de Diversidades Acolle, va narrar el periple migratori d’una família que l’any 2006 va arribar a Vigo procedent de Bucarest. El procés migratori de la família es va veure fortament influït per les dificultats en l’accés als drets bàsics, especialment les barreres d’accés a l’ocupació regularitzada. “És necessari crear xarxes en les quals es doni suport i se’ls permeti buscar espais i llocs on vulguin desenvolupar-se com a éssers humans en el territori europeu”, va manifestar Arranz.

Per a clausurar les jornades, van intervenir Marta Soler, directora tècnica de VINCLE, i Ramón Vílchez, responsable del Pla Integral del Poble Gitano. Soler va apuntar la necessitat de conèixer la història del Poble Gitano per a comprendre la situació actual, donant veu i participació per a empoderar-los, així com crear noves polítiques socials que els garanteixi una millor qualitat de vida. Ramón Vílchez va reconèixer la labor que s’està duent a terme des de la xarxa i va incidir en la importància d’oferir acompanyament a la població romaní. “Únicament donant-los aquest suport aconseguirem canviar la situació i arribar a una normalització, encara que triguem, però podrem avançar conjuntament”, va apuntar Vílchez.

Sobre el autor

One thought on “Reptes actuals en la intervenció amb població gitana de l’est a Catalunya

Respondre