El Parlament de Catalunya ret homenatge a les víctimes de l’Holocaust

El Parlament de Catalunya ret homenatge a les víctimes de l’Holocaust

El Parlament de Catalunya commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust amb un acte solemne a l’Auditori del Parlament acompanyat de les comunitats i col·lectius que van ser objecte de la persecució i d’intent d’anihilació.

El 27 de gener és un dia marcat en l’agenda de les institucions democràtiques i del moviment antiracista i antifeixista, perquè tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques van arribar fins al camp d’extermini d’Auschwitz i el van alliberar. Més d’un milió cent mil persones van perdre allí la vida per no correspondre amb el prototip de puresa ària que els nazis anhelaven.

L’any 2005 les Nacions Unides van declarar la data en què es va alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz com a Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, un dia en què reafirmar el compromís amb la defensa dels drets universals i la lluita contra el racisme i la intolerància.

Des de llavors, el Parlament de Catalunya acull un acte per retre homenatge a totes les víctimes de la barbàrie nazi. Enguany, la cerimònia ha estat conduïda pel periodista Ramon Pellicer i s’ha iniciat amb la dramatització de paraules i textos de Neus Català –activista política que va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück– i de la interpretació d’’Ombra vai fu’ de Friedrich Händel.

Seguidament, ha tingut lloc la tradicional cerimònia d’encesa d’espelmes en record del Poble Jueu, del Poble Gitano, de col·lectius perseguits per raons polítiques, de les persones amb discapacitat física o mental, dels homosexuals i dels testimonis de Jehovà. Representants de les diferents comunitats i col·lectius van ser els responsables d’encendre cadascuna de les espelmes per honrar la memòria de les víctimes.

El Parlament de Catalunya, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, del Departament d’Educació i d’investigadors de les universitats catalanes experts en l’Holocaust desenvolupa un programa educatiu amb diferents centres educatius per tal de mantenir viva la flama del record i oferir eines als més joves per evitar que es repeteixin episodis similars i fer front a qualsevol forma de racisme.

Cada any participen sis centres educatius i cadascun d’ells realitza una recerca entorn d’una de les comunitats o col·lectius víctimes de l’Holocaust. L’Institut Escola Mare de Déu del Portal (Batea), l’Institut Cendrassos (Figueres), el Col·legi Jardí (Granollers), l’Institut Josep Lladonosa (Lleida), l’Institut Martí l’Humà (Montblanc) i l’Institut Escola Mare de Déu de la Mercè (Sant Feliu de Llobregat) han estat els centres que han participat en aquesta edició del projecte educatiu.

Durant la cerimònia, un representant de cada institut ha pogut prendre la paraula i traslladar a l’auditori els seus aprenentatges, els seus dubtes, les seves conclusions i la seva fermesa per fer front a la intolerància i al racisme en l’actualitat.

Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, va presidir l’acte i va reivindicar el dret a la diversitat i l’acceptació d’aquesta com un element enriquidor per a tota la ciutadania.

Aquí tenim sis flames, sis espelmes, un record simbòlic de les persones que el nazisme va voler estigmatitzar, despersonalitzant-les, deshumanitzant-les, només per odi a la diferència i a causa d’una mistificació abominable del concepte de puresa. Recordar avui cadascun d’aquests col·lectius és la manera també de què totes les persones que formen part d’aquests col·lectius reivindiquin la seva pròpia identitat i que tots reconeguem que en la suma de totes les diversitats és on assolim una igualtat en la diferència, que tots ens enriquim gràcies al diàleg i a l’aprenentatge mutu, i que tots som iguals perquè som diferents i tots tenim dret a ser com som i a ser el que som”, va argumentar Borràs.

La presidenta del Parlament també va cridar l’atenció sobre la necessitat de recordar i comprendre el que va succeir per evitar la repetició de la història i que el patiment de tants milions de persones no fos en va.  

“Conèixer la història, els episodis més vergonyosos com el que avui estem rememorant hauria de poder ser el millor antídot per no repetir aquesta trista història. Perquè el risc de repetir-la hi és en una o altra mesura, com malauradament han demostrat els conflictes que hi ha hagut arreu del món després de la Segona Guerra Mundial.  És un risc, contra el qual, les millors eines són precisament coneixement i educació en el respecte”, va concloure Borràs.

 

 

Sobre el autor

Respondre