La FAGiC inicia la celebració del seu 30 aniversari amb un debat a la Casa del Llibre

La FAGiC inicia la celebració del seu 30 aniversari amb un debat a la Casa del Llibre

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) ha iniciat els actes commemoratius del 30 aniversari de la seva creació amb una jornada de reflexió amb la participació dels tres presidents que l’organització ha tingut al llarg de la història.

L’acte va tenir lloc el passat dijous a la Casa del Llibre de Barcelona i, tot i les limitacions d’aforament degudes a la pandèmia, es van aplegar més d’una cinquantena de persones per acompanyar a la federació en una jornada de debat com aquesta i en el lliurament dels guardons del quart certamen literari ‘Pintem de Gitano Catalunya’.

El debat ‘La importància de l’associacionisme a Catalunya, 30 anys de la FAGiC’ va servir per mostrar el paper cabdal que la federació ha tingut en la defensa dels drets del Poble Gitano en tres dècades de continua transformació de la societat.

Els tres presidents que ha tingut la federació en els seus 30 anys de vida –Manuel Heredia, José Santos i Simón Montero– van ser els encarregats de posar negre sobre blanc respecte la trajectòria de l’organització i les reivindicacions del Poble Gitano.

L’Oncle Manuel Heredia, fundador i primer president de la federació, va iniciar la conversa recordant els orígens de l’organització. Després de la marginalitat i l’exclusió patida pel Poble Gitano durant la dictadura franquista, Juan de Dios Ramírez Heredia va ser l’artífex d’un profund canvi, un gitano estava present com a diputat en les polítiques que es definien al Congrés dels diputats a Madrid, fet que va calar fons dins de les comunitats gitanes. “Els discurs de Juan de Dios per derogar els articles antigitanos del codi de la Guàrdia Civil em va esperonar. Amb el seu exemple havíem de ser capaços d’organitzar un moviment associatiu i polític que servís per defensar el nostre poble i dir ‘ja vasta!, tal i com ell estava fent des del Congrés’”, explicava Manuel Heredia.

Després de més de trenta anys d’història, la valoració que els seus tres presidents fan de la tasca de l’entitat és molt positiva, però tots tres conclouen que des de l’àmbit associatiu no és suficient per aconseguir la igualtat entre la població gitana i la resta de la societat. Simón Montero, actual president de la FAGiC reivindica una major presència gitana dins de l’àmbit polític. “El Poble Gitano és molt divers i plural, i el nostre futur passa per aixecar-nos pacíficament, donar un pas endavant i reclamar el que ens pertany com a poble. Necessitem que en els espais on es prenen les decisions importants que afecten a tota la ciutadania, al Parlament de Catalunya, hi hagi diputats i diputades gitanes”, reivindicava Simón Montero.

Per la seva banda, l’Oncle José Santos, el segon dels presidents que ha tingut la FAGiC, va subratllar que “Catalunya és pionera en el reconeixement al Poble Gitano, a la nostra cultura, al genocidi sofert, i disposem de més instruments de participació política que cap altre regió”, fent menció a l’Intregrup, un espai on representants del Parlament de Catalunya de diferent signe polític i membres del Poble Gitano debaten sobre les polítiques que el Govern català dissenya específicament per la població gitana. Igualment, Santos va remarcar que encara cal “un canvi a la societat” i facilitar que “gitanos i gitanes arribin a ocupar posicions de pes dins de la societat catalana”, tot motivant als joves a recollir el relleu i fer els següents passos, arribar al Parlament.  

Tots tres presidents van apuntar cap a la mateixa direcció, la urgència d’un major protagonisme i lideratge gitano dins de l’àmbit polític i la generació de noves iniciatives, com ara la creació d’un Estatut de la Cultura Gitana, que serveixi per defensar i promocionar la cultura i la llengua gitana. “Ens hem d’unir per defensar que la Constitució no funciona. Tenim dret a mantenir la nostra cultura i la nostra llengua. Nosaltres som un poble, sense territori, però tenim dret a un reconeixement institucional, volem un Estatut de la Cultura Gitana que reconegui que som un Poble més dins de l’Estat”, va reivindicar Manuel Heredia.

Per finalitzar, Simón Montero va explicar que la veritable força de l’organització són les 98 associacions federades, l’equip tècnic i tots els seus col·laboradors, i que seguiran treballant per a que totes les persones que necessitin la seva ajuda, gitanes i no gitanes, sàpiguen que poden acudir a la FAGiC quan els seus drets com a ciutadans hagin estat vulnerats.

El proper 15 de desembre la FAGiC celebrarà la seva gala anual que, enguany, servirà per posar el colofó final a les celebracions pel 30 aniversari de la federació.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre