El moviment associatiu gitano celebra el Dia de lluita contra l’Antigitanisme a Catalunya

El moviment associatiu gitano celebra el Dia de lluita contra l’Antigitanisme a Catalunya

La ciutat de Barcelona ha acollit diverses accions per a recordar a les víctimes de la Gran Batuda i visibilitzar la lluita contra l’antigitanisme.

El 30 de juliol de 1749 va tenir lloc un dels episodis més negres i oblidats de la història d’Espanya. El rei Ferran VI va signar la pragmàtica que va permetre a Gaspar Vázquez de Tablada, governador del Consell de Castella, i el Marquès de l’Ensenada, secretari d’Hisenda, Guerra i Marina i Índies, executar el pla que havien ordit per a exterminar a la població gitana. La Real Pragmàtica ordenava capturar a tots els gitanos i gitanes amb la intenció d’exterminar al Poble Gitano.

Més de 12.000 persones gitanes van ser detingudes la nit del 30 de juliol. Van separar als fills i filles de les seves mares i pares, i a homes de dones, amb la intenció de tallar el fil de transmissió de la cultura gitana. Homes, ancians, joves i nens van ser portats a presidis, mines i obres públiques. Les dones i els nens menors de set anys a dipòsits o fàbriques on treballarien. Els que van aconseguir sobreviure van haver d’esperar fins a 16 anys per a aconseguir la llibertat.

Per aquests fets històrics, en 2019 el Parlament de Catalunya va declarar el 30 de juliol com a Dia de lluita contra l’Antigitanisme, i enguany han estat diverses les organitzacions i institucions que han volgut fer visible l’efemèride.

Al matí, Politirom, la Plataforma Gitana d’Acció Política, organitzava la conferència “Dret de minories: El cas del Poble Gitano. Un enfocament per a un necessari reconeixement”. En la trobada van participar diferents acadèmics, polítics i membres del món associatiu gitano per debatre sobre la idoneïtat que el Poble Gitano sigui reconegut com a minoria ètnica nacional per part de l’Estat, els drets de les minories ètniques o la lluita contra l’antigitanisme.

A la tarda, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar un faristol en record de les víctimes de la Gran Batuda en el Convent de Sant Agustí, lloc on van recloure a més de 200 dones gitanes. La placa va ser inaugurada per Jordi Rabassa, regidor de memòria democràtica i del districte de Ciutat Vella, qui va mostrar la seva satisfacció per “contribuir a la reparació de la memòria històrica i a la lluita pels drets del Poble Gitano”.

Seguidament va tenir lloc la conferència organitzada pel Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona en el propi Convent de Sant Agustí. Els investigadors Manuel Martínez i Patricia Caro van ser els ponents. Martínez va fer un repàs dels fets històrics que van acabar desembocant en l’intent d’extermini de la població gitana. L’investigador va ressaltar que prèviament ja s’havien produït diverses batudes d’homes gitanos per a proveir les galeres de mà d’obra esclava, motiu pel qual “la dona gitana ha estat històricament el pilar de la cultura gitana”.

Per part seva, Patricia Caro va descriure l’especificitat de l’antigitanisme que afecta les dones. Per a això, va exposar diferents exemples històrics de persecució de les dones gitanes per part dels més alts estaments de l’església catòlica i la seva obstinació perquè deixessin de tenir vida pública i es dediquessin la feina de casa.

Per concloure el debat, es va obrir un torn de preguntes al públic que va permetre aprofundir en les situacions d’antigitanisme actual i les respostes que s’estan articulant des de l’àmbit polític i associatiu. 

Sobre el autor

Respondre