El posicionament dels homes gitanos davant els reptes de la igualtat i la violència de gènere. Cap a les noves masculinitats

El posicionament dels homes gitanos davant els reptes de la igualtat i la violència de gènere. Cap a les noves masculinitats

Malgrat la labor de governs i anys de lluita de la societat civil, continuen existint desigualtats molt notòries entre homes i dones. La violència per motius de gènere continua sent freqüent en totes les societats i per descomptat també afecta a les comunitats gitanes de tot el món.

Per aquest motiu, el passat 17 de juny, la Federació Kamira va presentar l’informe sobre la violència de gènere i els prejudicis estesos cap a homes i dones gitanes respecte a aquest tema i es va presentar la recerca realitzada per l’equip del Centre d’Estudis Gitanos amb Fernando Macías, Oriol Ríos i Tania García entre altres.

Durant la presentació, Carmen Santiago, presidenta de Kamira, va destacar la importància de la creació de capacitats i sensibilització a través de l’educació i els canvis socioculturals necessaris.

Una de les principals dades que s’observa en la recerca és l’absència de diferències significatives entre la població gitana i la societat majoritària sobre les noves masculinitats i sobre la posició de rebuig cap a la violència i la desigualtat. Els contrastos més importants es troben en com es reacciona davant situacions de violència, recorrent més a la mediació dins de les pròpies comunitats gitanes i no tant a través de la denúncia.

En la presentació de l’estudi, Fernando Macías posava l’accent en el dia a dia de la realitat de l’antigitanisme com un element més amb el qual enfrontar la igualtat i la violència de gènere. Les conclusions de l’estudi mostren que la violència i el masclisme no depenen de la pertinença ètnica o cultural, per la qual cosa es pot desmuntar el prejudici sobre les comunitats gitanes i la seva relació amb el masclisme.

En la recerca van participar més de 300 persones gitanes de tota la geografia espanyola responent als qüestionaris i formant part de grups de discussió.

Una altra de les conclusions més rellevants que s’arriba a la recerca és la importància en la interseccionalitat que afecta les dones gitanes en els casos de desigualtat o violència de gènere, identificant una triple discriminació que afecta les dones gitanes pel fet de ser dona, de pertànyer a una minoria ètnica i no haver tingut accés a estudis superiors.

Dins del feminisme gitano, s’ha observat la contribució fonamental a les teories feministes, no sols entre homes i dones sinó que també entre la comunitat gitana i la societat majoritària, reclamant una igualtat que tingui en compte la història i els trets de les comunitats gitanes.

De la mateixa manera, també es recull l’escassetat d’estudis que aprofundeixen en aquest assumpte i la visió estereotipada, sexistes i racista de diverses investigacions prèvies. De fet, en estudis recents ja s’observen com homes gitanos ja estan seguint uns nous models de masculinitat alternatius a través de la seva implicació en l’esfera pública i privada, sobretot posicionant-se contra qualsevol mena de violència, incloent per descomptat, la violència masclista.

S’observa també que la mostra d’aquest estudi, és una mostra representativa quant a característiques sociodemogràfiques de les comunitats gitanes en general i dels homes gitanos en particular.

A l’investigació es mostra que empíricament que no existeixen diferències estadísticament significatives entre les opinions i actituds dels homes gitanos i la resta d’homes de la societat en relació amb la igualtat i la violència de gènere. De fet, es mostra una resposta positiva dels homes gitanos cap a la igualtat de gènere dins de les comunitats, fins i tot més que la resta d’homes de les societats no gitanes.

Com a conclusió, l’estudi desmunta amb evidència empírica el prejudici i l’estereotip que encara recau sobre els homes gitanos o la cultura gitana en relació a la seva tolerància i el seu posicionament respecte a la violència de gènere o el seu suposat masclisme més aguditzat que la resta de la societat. Per tant, es pot afirmar amb dades, que la cultura gitana no és ni més ni menys masclista que la resta de la societat, i que l’educació de qualitat es mostra com un factor clau en la promoció de la igualtat entre homes i dones de les comunitats gitanes, així com l’erradicació de discursos masclistes i sexistes en la prevenció de la violència cap a les dones.

Per aquest motiu, també és clau assenyalar que factors externs a les comunitats gitanes impedeixen que les dones tinguin una actitud més proactiva a l’hora de denunciar situacions de violència i es tracti més de manera interna dins de les comunitats, a causa de la desconfiança que generen les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Les conclusions consensuades en la presentació d’aquest estudi, constitueixen un important recurs que ha d’utilitzar-se àmpliament com a marc per a l’acció destinada a fomentar la participació dels homes gitanos en la promoció de la igualtat de gènere.

Sobre el autor

Respondre