9 persones gitanes aconsegueixen arribar a la universitat gràcies al Grup d’Accés a la Universitat

9 persones gitanes aconsegueixen arribar a la universitat gràcies al Grup d’Accés a la Universitat

La formació de familiars del Pla Integral del Poble Gitano, coneguda com a Grup d’Accés a la Universitat, està aconseguint any rere any que moltes gitanes i gitanos tornin a confiar en el sistema educatiu i en les seves pròpies possibilitats com a estudiants.

El Grup d’Accés a la Universitat (GAU) és una de les iniciatives més exitoses del Pla Integral del Poble Gitano. El seu objectiu és motivar a persones gitanes per a recuperar el seu itinerari formatiu i facilitar-los les eines necessàries perquè puguin enfrontar-se a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys.

Fa a penes un parell de setmanes, 25 dones i homes gitanos es presentaven a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys plens d’il·lusió, però molt coneixedors de les dificultats de la prova. A les ja complicades condicions d’una prova com aquesta, les circumstàncies de l’actual pandèmia han afegit encara més incertesa i tensió a l’últim curs. No obstant això, tant organitzadors com estudiants s’han fet, si cap, més forts en una situació com l’actual i un terç dels aspirants han aconseguit superar la prova. A més dos estudiants també han aconseguit superar la meitat de la prova, de manera que en la següent ocasió només s’hauran d’examinar de la meitat del temari.

Josué Cortés, dinamitzador del GAU i antic alumne del mateix, ens explica que “la pandèmia ha deixat a molts gitanos i gitanes sense treball i molts s’han animat a estudiar. Estudiar s’ha convertit en una opció per a molts si volen trobar el seu espai al mercat laboral i això és el que ha comportat que enguany sigui l’any que més gent s’ha inscrit al curs, amb un total de 50 gitanos i gitanes que, potser, sense l’ajuda del GAU no s’havien atrevit mai a fer el pas d’estudiar”.

Un dels aspectes que més destaca d’aquest curs en Josué ha estat l’alta participació de dones en la formació, un dels aspectes que fins avui no s’havia aconseguit. “Enguany la participació de dones gitanes ha superat el 50% de l’alumnat total. Potser per la facilitat del sistema de classes en línia i gravades que ens hem vist obligats a fer. Hem ofert així una oportunitat a aquelles dones que per logística familiar i laboral no podien desplaçar-se físicament fins a l’espai on tradicionalment fèiem la formació”.

Entre elles es troba Verónica Sánchez, gitana i mare. Es va apropar al GAU, ja que sentia un deute pendent amb la seva formació acadèmica. “Vaig haver d’ajudar a la meva mare amb la meva germana petita i cobrir-la en el seu treball per un accident molt greu que va tenir”, ens explica la Verónica.

“La meva mare em deia «tú no diguis que ets gitana, fes-me cas». Ella sabia perquè ho deia. No obstant això, jo ara em sento una privilegiada per tenir la possibilitat d’estudiar a la universitat i sentir-me en la mateixa condició que la resta de la gent”, explica la Verónica tot fent referència a una de les majors dificultats que afronten estudiants gitanos i gitanes, la lluita contra els prejudicis i estereotips que els acompanyen allà on vagin.

L’adaptació als estudiants i les metodologies pedagògiques que apliquen els professors i tècnics del GAU ha estat una de les claus de l’èxit per a Verónica. “Jo vaig intentar accedir a la universitat per la UNED, però tot em resultava massa fred, em costava moltíssim i ho vaig acabar deixant. No obstant això, des del GAU m’ha resultat molt més amè, ens han ajudat molt oferint-nos mètodes i tècniques més senzilles, se’m quedava tot gravat en la ment a la primera”, apunta la Verónica.

A l’igual que la Verónica, en Ramón Vargas ha estat un altre dels estudiants que enguany va començar la formació i que ha aconseguit superar la prova d’accés a la universitat. Treballa com a encarregat a una empresa d’armes, és president del comitè d’empresa de la fàbrica, delegat sindical i fundador d’UGT FICA CALÍ, un grup pertanyent al sindicat UGT que té per objectiu combatre l’antigitanisme en l’àmbit laboral.

Després de diversos anys a la mateixa empresa, en Ramón ens explica que la seva situació laboral ha arribat a ser estable, però que vol millorar la seva formació davant les incerteses del mercat laboral actual. “Jo no em vaig decidir a estudiar per a tenir un lloc laboral, ja que sóc l’encarregat d’una fàbrica, lloc que em dóna una certa estabilitat, però sí que em vaig decidir a estudiar per a acabar de completar la meva formació ja que la meva empresa pot ser exportada a un altre país i, aquí, sí que em podria veure en una situació complexa sense estudis superiors”.

Per a en Ramón, accedir a la universitat no sols és un motiu d’orgull personal, sinó que a més passa a ser un referent positiu, un model a seguir per a la seva família i per al seu entorn més pròxim. “El jo aprovar suposa un orgull per a la meva família i per a mi. Sóc el germà major i els que estan per sota meu han de seguir els meus exemples, i aquest és un d’ells. El primer ha de ser el meu fill”, comenta en Ramón.

El seu futur estarà lligat a la universitat en pocs mesos i, com a bon activista que és, comença a estar preocupat pel tractament de la diversitat cultural que es realitza a les universitats, especialment pel que fa a la diversitat gitana. “La universitat, en els seus plans d’igualtat ha de contemplar l’antigitanisme. El professorat i el rectorat hauria de tenir formació en antigitanisme, sobretot per a conèixer la realitat de molts alumnes gitanos”, explica en Ramón.

Al setembre, en Ramón començarà a estudiar el grau de Relacions laborals, Verónica vol cursar el grau de Nutrició i, igual que ells dos, en Javier, en Jesús, la Maria, en Carles, en Jordi, la Verónica Santiago i la Maria José començaran una carrera universitària i s’uniran així a una llarga llista de persones a les quals el Grup d’Accés a la Universitat ha aconseguit catapultar cap a nous horitzons.

Sobre el autor

Respondre