La recerca i el Poble Romaní a debat

La recerca i el Poble Romaní a debat

Tancant el mes d’abril, la Universitat d’Alacant ha volgut sumar-se a la commemoració del Dia Internacional del Poble Romaní realitzat un cicle d’actes que tindrien la seva clausura amb la participació de la Càtedra de Cultura Gitana en la conversa en línia ‘Recerca des de la mirada gitana’.

En l’acte han participat investigadors/es del Poble Romaní de diversos àmbits acadèmics per a posar en comú el pensament i la mirada gitana en relació a la recerca realitzada amb el Poble Romaní. Els encarregats de dirigir aquesta reflexió van ser Andrea Khalfaoui, Doctora per la Universitat de Deusto, Fernando Macías, Doctor per la Universitat de Barcelona, Ismael Emilio, Llicenciat en Dret, María Félix Rodríguez, doctoranda en la Universitat d’Alacant, Gonzalo Montaño, professor de música i investigador, i Demetrio Gómez, tècnic del projecte ROMED.

Una de les principals finalitats del debat ha estat donar visibilitat a investigadores i investigadors gitanos que, des de diferents àmbits, estan contribuint a la construcció de coneixement científic sobre el propi Poble Gitano i combatre les narratives antigitanes que sovint es troben en discursos científics.

Juan Mora, Vicerector de Recerca de la Universitat d’Alacant va donar la benvinguda a la jornada i obria la sessió argumentant que “la ciència i la recerca, no han de conèixer ni etiquetes, ni de gènere, ni d’ètnies. La ciència està per sobre de tot això. En ciències només s’aprecia la qualitat. Existeix o bona ciència o mala ciència. No hi ha més classificacions”. A més el vicerector va posar l’accent en el motiu subjacent a aquesta jornada i en el compromís de la Universitat d’Alacant en la promoció de la inclusió social. “És important que la recerca sigui inclusiva. La universitat d’Alacant és conscient d’aquest repte, per això ha assumit un projecte inclusiu, un projecte que promou la igualtat d’oportunitats, i en aquest marc celebrem avui aquestes jornades de recerca, igualtat, inclusió i responsabilitat social. Volem posar de manifest i visibilitzar des de la Universitat d’Alacant, l’aportació que en la recerca, ciències, en l’art, en la cultura, té el Poble Gitano”, va observar Juan Mora.

José de Lamo Pastor, Director d’Igualtat en la Diversitat de la Generalitat Valenciana, continuaria la inauguració afirmant el seu desig “d’avançar cap al coneixement de la realitat del Poble Gitano, per a millorar les polítiques públiques que es realitzen per a la igualtat i inclusió del mateix”, i va apuntar que “la recerca no està exempta de mirades estereotipades i prejudicis, perquè està feta per persones que poden tenir aquestes mirades”.

Daniel La Parra va iniciar el debat fent referència a la publicació de la revista ‘La mirada neta’ de José Heredia Maya, el que seria Catedràtic de la Universitat de Granada, i la reflexió de l’autor d’aquesta publicació en la “importància a abordar des d’aquesta visió tot allò que tingui a veure amb el Poble Gitano”.

Des de quina realitat partim, com abordar la recerca en relació a la qüestió gitana, cap a on dirigir la mirada o a quins contextos d’estudi donar-los prioritat, van ser les preguntes que van guiar les reflexions dels diferents ponents.

La denúncia d’una recerca que històricament ha observat al Poble Romaní com un problema i com un subjecte passiu va ser comú en el debat. Demetrio Gómez esgrimia que “la mirada ha de canviar, s’ha de deixar de mirar al Poble Roma com un problema socioeconòmic. La recerca hauria de posar el focus en els elements socials que generen les desigualtats i la discriminació, ja que un dels greus riscos d’observar a un Poble com a problema és la deshumanització d’aquest”.

Per contra, el que els diferents ponents van reivindicar va ser la dignificació del Poble Romaní mitjançant una ciència neta de prejudicis i narratives antigitanes. “En aquest moment és una qüestió ètica, és una qüestió de justícia social, i també d’eficàcia i eficiència científica, que s’inclogui factor gitano a les recerques, a la revisió i construcció d’una narrativa pròpia, des de la nostra pròpia identitat, reptes i interessos”, va argumentar Emilio Cortés.

En la mateixa línia, Fernando Macías apuntava que “el Poble Gitano ha d’estar al capdavant del seu propi procés de transformació, ha de triar el seu propi camí” i explicava que “el procés ha de ser integral. L’àmbit jurídic, institucional, polític i social, com a focus que han promogut aquesta situació a la qual fa front el Poble Romaní, han d’estar implicats”.

Sobre el autor

Respondre