Catalunya celebra el Dia Internacional del Poble Gitano

Catalunya celebra el Dia Internacional del Poble Gitano

Aquest any es compleix el 50 aniversari del Congrés Romaní Internacional que va donar origen al moviment transnacional romaní i als seus principals elements institucionals, la bandera, l’himne i un dia per explicar als el món qui som el Poble Romaní.

No seria casualitat que un 8 abril de 1971 transcendís un Congrés Romaní Internacional celebrat a Londres, el context sociopolític així ho propiciava. Aquell mateix any va ser declarat per l’Organització de les Nacions Unides com a Any Internacional de la Lluita contra el Racisme i la Discriminació Racial.

El sorgiment del moviment Punk a Londres als 70, amb la seva transgressora perspectiva i filosofia de vida, posicionada en contra de les desigualtats socials res tenien a veure amb els grups terroristes d’acció antigitana que recaptaven diners per eliminar a les famílies romanís que tractaven d’acampar ‘a la seva ciutat’ setmanes prèvies al congrés. Per assegurar que la trobada pogués ser celebrada, els seus preparatius s’efectuarien en secret a Orpington, a sud de Londres, on residia un nombre important de població Romaní.

Aquella trobada va servir per discutir i valorar les diferents estructures que constituïssin un Romanesthan -una llar Romaní- amb una presència sociopolítica unitària i per determinar alguns dels emblemes institucionals propis d’un Poble.

Cinquanta anys després, els pètals de roses i espelmes enceses no han dansat pels rius en record de les víctimes del nazisme i de l’antigitanisme. No obstant això, aquest 8 d’abril, Dia Internacional de el Poble Gitano ha estat una celebració commemorativa engalanada d’emocions, història i transcendència.

Si en alguna cosa han coincidit els diferents discursos pronunciats en aquest dia, ha estat en el reconeixement i honors cap a aquelles persones que sempre seran referents per la seva lluita contra l’antigitanisme i per conquerir un estatut de reconeixement polític que, després de 50 anys del Congrés Romaní Internacional, encara està per arribar.

Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, va presidir una recepció conjuntament amb membres del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social. Inauguraven els actes oficials del Dia Internacional del Poble Romaní amb un acte carregat de simbolisme, ja que les i els protagonistes d’aquest any serien gitanes i gitanos, que gràcies al compromís institucional i a posar en pràctica els principis d’igualtat, han aconseguit complir el seus somnis.

El conseller El Homrani i Ramon Vílchez, responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, van tenir paraules de reconeixement i admiració cap als “joves que constitueixen la societat actual i del demà”.

Com es tradicional, el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero, va obsequiar a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, amb la 'Ram Kalí' com a símbol de respecte

Com es tradicional, el president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Simón Montero, va obsequiar a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, amb la ‘Ram Kalí’ com a símbol de respecte

Instants després, el Parlament de Catalunya obria les seves portes, rebent al Despatx d’Audiències a diferents representants del Poble Gitano. Van assistir a la recepció la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, el Consell d’Ancians del Poble Gitano, el Consell Assessor del Pla Integral de el Poble Gitano i el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona.

Laura Borràs, presidenta de Parlament de Catalunya, va donar la benvinguda i va felicitar la població gitana, “celebrem, avui 8 d’abril, una identitat transfronterera, identitat de gitanos catalans i catalans gitanos”, i va recordar l’himne ‘Gelem, Gelem’ i el seu sentit de caminar per construir una història compartida. “El que converteix un poble en Poble és precisament el camí que som capaços de fer conjuntament. Sense camí compartit no hi ha col·lectivitat. Sense continuïtats que ens relliguin no podem anomenar-nos poble. I avui volem celebrar junts la nostra germanor”, va afirmar Laura Borràs.

A continuació, Simón Montero, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), començaria la seva intervenció va donar el condol a les famílies que han patit més de prop l’actual pandèmia. Montero va continuar la seva intervenció reflexionant sobre els reptes de la comunitat gitana i la importància de la participació política. “Els temps estan canviant, tot va molt de pressa, les nostres primes i cosins que han decidit entrar al món de la política poden aportar aquesta llum tan necessària en moments de foscor”, va argumentar Simó.

Va prosseguir la seva ponència recordant els acords presos al Congrés Romaní del 71 i fent també referència al 30 aniversari d’aquesta federació, així com a la representativitat i a la tasca que en aquest temps ha assumit la FAGiC per tal de millorar el benestar de la comunitat gitana.

Montero va apel·lar al govern a continuar avançant i treballar units en el desenvolupament d’acords polítics amb la participació gitana tot fent referència a la futura Llei contra l’antigitanisme.

L’acte va finalitzar amb el lliurament de la Ram Kali -la vara gitana- a la presidenta de Parlament de Catalunya i amb la interpretació del “Gelem, Gelem”, l’himne del Poble Gitano.

L'Oncle Juan de Dios Ramírez Heredia, participant del Congrés Romaní Internacional de 1971, va compartir amb un dicurs emocionant la rellevància d'aquest episodi de la història gitana

L’Oncle Juan de Dios Ramírez Heredia, participant del Congrés Romaní Internacional de 1971, va compartir amb un dicurs emocionant la rellevància d’aquest episodi de la història gitana

Ja a la tarda, a la ciutat de Barcelona, ​​l’alcaldessa acollia a l’històric Saló de Cent representants del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. Després dels diferents al·legats solemnes i de defensa dels drets i la memòria històrica del Poble Romaní, va destacar la conferència de l’Oncle Juan de Dios Ramírez-Heredia Montoya, membre de Congrés Romaní Internacional de l’any 71. Juan de Dios va transmetre l’atmosfera viscuda aquell 8 de abril de 1971, com es van generar els acords presos, com es va donar llum al moviment Romaní i com es va generar un camí d’unitat i força pel Poble Romaní. Juan de Dios va ressaltar la importància del congrés, “1971 representa un abans i un després del Poble Romaní, el desenvolupament de la nostra personalitat col·lectiva reconeguda”.

Juan de Dios va explicar també amb orgull la seva participació per aconseguir que les Nacions Unides reconeguessin al Poble Gitano. “Com us poden reconèixer les Nacions Unides? Qui sou vosaltres? On és el vostre territori? On és el vostre poder? El nostre territori i el nostre poder som nosaltres mateixos, les persones que integrem aquest Poble! I el 1978, les Nacions Unides reconeixien al Poble Romaní amb un Estatut propi!”, va relatar Juan de Dios.

Per finalitzar la seva ponència, l’Oncle Juan de Dios Ramírez-Heredia va homenatjar el paper primordial que han tingut les dones gitanes en la nostra història i la nostra existència com a Poble. “La dona gitana ha estat la mantenidora de la nostra cultura. Ni el Samudaripen ni Hitler van poder amb nosaltres! I gràcies a la resistència de les dones gitanes. El meu homenatge a les dones gitanes, dones sempre valentes”, va expressar Juan de Dios.

Sobre el autor

Respondre