Diàlegs literaris: un repàs a la literatura de Rajko Đurić

Diàlegs literaris: un repàs a la literatura de Rajko Đurić

L’Espai Avinyó organitza el cicle “Diàlegs literaris” que promou, en un format distès, lectures compartides de textos d’escriptores i escriptors de diverses geografies, històries i línies de pensament que faciliten establir un diàleg amb altres realitats, temps i formes d’entendre el món des de la literatura.

En aquest marc, el 16 de febrer es va fer un homenatge a la vida i obra de Rajko Đurić, autor que en va deixar el passat mes de novembre de 2020 als 73 anys. Llicenciat en Sociologia, Doctor en filosofia, assagista i poeta, va ser president de la Unió Romaní Internacional (1990-1998), secretari i fundador del Rromani PEN Club, professor visitant a la Universitat de Berlín i diputat de el parlament de Sèrbia en representació de el partit Unió Romaní de Sèrbia (2007).

Per tractar la seva vida i obra, es va comptar amb la participació de Nicolás Jiménez, sociòleg i coautor de el llibre ‘Resistències Gitanes’, i amb Miguel Ángel Vargas, historiador de l’art, director d’escena i organitzador d’iniciatives centrades en flamenc i teatre.

Maria Ríos, membre del col·lectiu d’escriptura creativa ‘En paraules. Relats migrants’, va ser l’encarregada de dinamitzar la xerrada.

Precisament, Jiménez és l’autor de la traducció del romanò a l’espanyol del poemari Bi kheresqo bi limoresqo (Sense casa i sense tomba) de Rajko Đurić.

Al mateix temps, Vargas va mostrar la seva adaptació musical ‘Gilà’, una sèrie de textos escrits per poetes i poetesses gitanes europees, entre els quals es troba Đurić, que van ser representats per diversos artistes flamencs.

Tots dos ponents van coincidir en la importància de l’obra de Đurić, no només a nivell literari sinó també des del seu aspecte social i cultural, i per la seva interacció amb altres artistes i intel·lectuals gitanos, com José Heredia Maya a Espanya. De la mateixa manera, els dos ponents van parlar sobre el buit en les traduccions a l’espanyol de l’obra de Đurić, tant artística com política, traduccions que facilitarien al públic català i espanyol una visió més global sobre la visió del món romaní de Đurić.

Perquè tot i la heterogeneïtat del Poble Gitano, en l’obra de Đurić convergeix el sentir de tants altres artistes i activistes que es troben en les vivències històriques dels Rroma. El dolor d’un poble que ha viscut l’horror dels segles, es troba també a l’obra de Đurić.

El diàleg complet es pot veure al següent enllaç.

*Imatge de Marko Todorovic

Sobre el autor

Respondre