Entrevistem a la Carla Fernández, una jove futbolista plena d’il·lusió

Entrevistem a la Carla Fernández, una jove futbolista plena d’il·lusió

Migcampista i extrem, hàbil amb les dues cames, tècnica, ràpida i amb visió de joc. Entre els seus referents es troben Aitana Bonmatí i Claudia Zornoza, també Iniesta, Xavi i Thiago. Ella és la Carla Fernández, una jove gitana de barri de Ca n’Espinós, Gavà, que recentment ha fitxat pel AD Mèrida de la Primera Divisió Nacional.

El futbol és probablement l’esport on les desigualtats de gènere es fan més òbvies, i on les aspiracions de dones i homes són més divergents. Tot i així, la Carla mai va dubtar i va apostar pel futbol des de molt petita. “Al barri es feien extraescolars, el meu germà pertanyia a l’equip de futbol i sempre m’agradava veure-ho. Era un equip de nois més grans que jo i no em deixaven participar, fins que un dia em van permetre entrenar i em vaig adonar que aquell no seria el meu últim entrenament. Al pati de l’escola també aprofitava per jugar i aprendre a poc a poc, fins que el futbol va ser una de les meves extraescolar”, recorda la Carla.

No obstant això, quan ets dona i decideixes practicar un esport que no es correspon amb el que la societat espera d’una dona, és a dir, quan decideixes practicar un esport no ‘feminitzat’ com pot ser la gimnàstica o el ball, llavors sempre acaba sorgint un conflicte entre el que la societat espera d’una dona i el que realment vols fer. Aquest conflicte no ha estat aliè per a la Carla.

“Jo també feia ball i, al començar a jugar a futbol, ​​vaig haver de decidir-me per un esport i va ser pel futbol. Vaig començar en un equip de nois, no hi havia cap noia, jo era l’única, i aquest era un aspecte que podia haver causat que deixés el futbol, ​​perquè em sentia sola, estava ‘fora de lo normal’. Però em vaig deixar emportar, era el que a mi m’agradava i vaig aconseguir trobar un equip femení no massa lluny de casa”, ens explica la Carla.

Les dones que juguen al futbol no compten amb els mateixos recursos que els seus companys homes per entrenar o jugar, no compten amb els mateixos espais, no viatgen amb mateixos mitjans, la diferència salarial és astronòmica i la cobertura dels mitjans és mínima. “Fins fa uns anys, l’equip femení de futbol del FC Barcelona no va començar a entrenar pels matins -que és el que es considera més professional-. Abans entrenaven a la tarda i compartien el camp amb altres equips i jugadors. Finalment van aconseguir tenir un espai i un moment propi, però tot i així segueixen havent moltes desigualtats”, comenta la Carla algunes de les desigualtats entre l’esport masculí i femení.

Per ella, aconseguir el reconeixement va més enllà de lo econòmic, es tracta de donar més visibilitat al futbol femení i que el públic vagi als estadis a veure-les jugar. “Hi ha molta gent que no s’ha parat mai a veure un partit de futbol femení. Quan la gent ve a Barcelona li agrada anar al Camp Nou, però amb el femení això no succeeix, no coneixen el futbol femení. Els mitjans i els clubs no aposten prou per l’esport femení”, apunta la Carla.

El seu primer equip femení va ser el UD Viladecans, on va començar amb tan sols sis anys, i després de créixer com a futbolista va jugar al CD Fontsanta Fatjó i al FT Levante Las Planas, des d’on acaba de donar el salt a l’AD Mèrida. “Com aquí a Catalunya no s’estava jugant pel COVID, el meu representant em va fer arribar una oferta del Mèrida de Primera Nacional i no m’ho vaig pensar dues vegades. Em van trucar un dilluns i volien que aquell mateix dia agafés l’avió però em vaig quedar una mica més per poder acomiadar-me de la família”, explica la Carla.

El suport de la seva família ha estat crucial perquè la Carla hagi pogut prendre una decisió d’aquesta envergadura. “Al principi estaven espantats per la situació de pandèmia actual, també els va semblar una bogeria que deixés tot per anar a Mèrida, un batxillerat a mig acabar, però a la fi ells entenen que la meva passió és el futbol i que aquesta era una oportunitat única”, explica orgullosa la Carla.

El seu repte ara és aprendre d’una experiència única i contribuir per portar al seu equip el més alt possible a la taula. “El meu objectiu ara mateix és gaudir amb el que estic vivint. És una experiència molt diferent a la que tenia aquí. Vull gaudir i contribuir al màxim amb el UD Mèrida per salvar la categoria, i guanyar experiències noves pel futur”, comenta amb il.lusió la Carla.

Encara que la seva carrera professional no ha fet més que començar, la Carla també pensa en el seu futur fora de el món de l’esport. “Del futbol no hi viuré, ni jo ni les que estem jugant. Segueixo jugant per gaudir, per aprendre, per guanyar experiència, per superar-me dia a dia, però no deixaré mai els estudis”, remarca la Carla.

Ella és estudiant de segon de batxillerat. El seu trasllat de Catalunya a Extremadura ha canviat els seus plans inicials. “Vull continuar aquí però és molt complicat, no són les mateixes matèries, la selectivitat és molt diferent. És un canvi que m’està costant”.

La Carla ens confessa que sempre ha estat una estudiant molt responsable, “sempre he compaginat estudis i esport molt bé, i en batxillerat que el nivell puja, vaig haver de organitzar-me millor i dedicar-li més temps”.

Infermeria, Arquitectura i Disseny són alguns dels graus que la Carla té en ment. Tal i com li succeeix a molts joves de la seva edat, encara no ha pres una decisió sobre el seu futur més immediat, però aviat haurà de decidir quin camí emprendre.

Per tal d’ajudar-la a definir i dur a terme el seu projecte acadèmic, el Pla Integral de el Poble Gitano dóna suport a la Carla mitjançant el programa EDUROM+, una iniciativa del propi Pla orientada a assegurar l’èxit d’estudiants gitanos i gitanes d’estudis post-obligatoris. La Carla compta amb l’assessorament i acompanyament de l’Andrea Fernández, una estudiant del grau de Psicologia i veïna del barri. La figura de l’Andrea és com la de molts altres joves estudiants gitanes i gitanos a Catalunya, que donen el millor d’ells i elles mateixes per recolzar altres estudiants més joves a complir el seu somni, un recolzament fet des de la proximitat i des de l’experiència en superar obstacles.

El missatge de la Carla a altres nenes i joves que com ella senten afició per l’esport és encoratjador, “deixeu-vos emportar pel que us agrada, no us tanqueu cap porta i trenqueu amb totes les barreres!”.

 

*Imatge de l’AD Mèrida

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

One thought on “Entrevistem a la Carla Fernández, una jove futbolista plena d’il·lusió

Respondre